El Barça es troba en la fase final de negociació de dues operacions estratègiques que permetran augmentar de manera significativa els ingressos comercials de l’entitat, que són un cavall de batalla imprescindible per assolir números verds al compte de resultats i també la normalitat financera a l'hora d'inscriure nous fitxatges. Són dos acords que s'han negociat els últims mesos als Emirats Àrabs Units, concretament a Abu Dhabi i Dubai, i que, tal com s'admet des de les oficines barcelonistes, estan molt encarrilats. Reportaran xifres milionàries que encara no es volen concretar i alhora, segons es defensa internament, ajudaran a reforçar la presència del club al mercat àrab, que els últims anys ja ha capitalitzat la causa blaugrana. Sense anar més lluny, els socis New Era Visionary Group i Forta Advisors, que explotaran un total de 475 seients vip del nou Camp Nou durant els pròxims 30 anys a canvi de 100 milions d'euros, estan radicats a Dubai i Qatar, respectivament.

Cate Blanchett no ha desaprofitat la visibilitat de la catifa vermella de Canes per fer notar el seu compromís amb els drets humans. L'actriu oscaritzada, que des del 2015 és ambaixadora d'ACNUR, hi ha desfilat amb el que a primera vista semblava un vestit senzill i elegant de color negre, però que ha resultat ser una clara reivindicació en defensa dels drets humans dels ciutadans palestins.

La Fundació ”la Caixa”, a través de la seva Àrea Internacional, destinarà 1 milió d’euros a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Aquests fons es dedicaran íntegrament a atendre les persones que s’han vist obligades a abandonar casa seva a causa del conflicte a Ucraïna. 

Al món hi ha més persones desplaçades per la força que mai: 82,4 milions que han hagut de fugir de casa seva amenaçades per guerres, conflictes, persecucions, violacions dels drets humans i conflictivitat social. Ja fa nou anys que aquesta dada, recollida a l'informe anual de Tendències Globals de Desplaçament Forçat d'ACNUR (Agència de l'ONU per als Refugiats), no para d'augmentar. Però la pandèmia els ha complicat encara més les coses: 160 països han tancat les fronteres, de manera que s'ha reduït dràsticament (un 45%) el nombre de peticions d'asil registrades arreu del món. L'excepcional context ha deixat desemparades moltes famílies que necessitaven protecció.

La dada fa feredat: 79,5 milions de dones, homes i criatures han hagut de marxar de casa seva per la força. Per primer cop en la història, gairebé un 1% de la humanitat, 1 de cada 97 persones del planeta, s'han convertit en desplaçats forçosos, víctimes de violència, persecució o opressió que amenaçaven la seva vida. És l'estimació de l'ACNUR, l'agència de l'ONU per als refugiats, en l'informe sobre tendències globals que cada any es presenta cap al 20 de juny, Dia Mundial de les Persones Refugiades. Entre 30 i 34 milions d'aquests desplaçats són menors que han vist trencada la seva infantesa.

Des de fa anys, l’actriu Angelina Jolie compagina la seva carrera a Hollywood amb la tasca d’enviada especial de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). En aquesta ocasió s’ha desplaçat durant tres dies a Bangladesh, on està fent una sèrie de visites a campaments de refugiats rohingyes, unes visites que es fan poc abans que l’ONU sol·liciti 920 milions de dòlars en ajuda humanitària per a aquesta minoria musulmana expulsada de Birmània.

La visita que va fer la setmana passada Angelina Jolie al Perú per conèixer la situació dels refugiats veneçolans no ha deixat indiferent el govern chavista. Tant és així que el president de l’Assemblea Nacional Constituent de Veneçuela, Diosdado Cabello, ha acusat l’actriu de treballar per al govern de Trump. "Són agents de l’imperialisme, la CIA, el Pentàgon i totes aquestes entitats que té l’imperialisme [...] perquè el món cregui que ha tocat el cor d’una estrella de Hollywood", ha dit Cabello durant el seu programa de televisió setmanal.

Aquesta setmana Angelina Jolie s’ha tornat a posar en el paper de representant diplomàtica de l’ACNUR. En aquesta ocasió s’ha desplaçat al Perú, un dels països que han rebut més ciutadans veneçolans que han hagut d’abandonar el país a causa de la crisi.

L'ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) ha reclamat aquest dissabte als països de la Unió Europea que es comprometin a ajudar Itàlia a salvar els immigrants que arriben a les seves costes, però també els ha instat a acollir-los després als seus territoris apel·lant al dret humanitari internacional.

El Barça, a través de la seva Fundació, s'ha unit a ACNUR per ajudar els refugiats. Què pot fer el club pels menors que han hagut de marxar del seu país? És la pregunta que es van fer als despatxos del Camp Nou després de l'èxit de la campanya per ajudar els refugiats sirians que es va engegar el 2015. Una iniciativa però, que va ser incompleta perquè havia d'ajudar les persones que havien d'arribar a Catalunya des de Síria i,finalment, per les traves governamentals, van ser pocs els que van aterrar aquí.

ACNUR, l'Agència de l'ONU per als refugiats, ha celebrat aquest divendres l'anunci fet pel Comitè Olímpic Internacional (COI) sobre els refugiats que competiran com a equip en els pròxims Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. Aquest equip estarà format per dos nedadors sirians, dos judokes de la República Democràtica del Congo i set corredors d'Etiòpia, Somàlia i el Sudan del Sud. Tots van fugir de la violència i la persecució als seus països d'origen i van buscar refugi en llocs tan variats com Bèlgica, Alemanya, Luxemburg, Kenya i el Brasil.

El 2014 ens colpien les imatges de subsaharians enfilats a les tanques de Ceuta i Melilla, mesos després van arribar els naufragis massius entre Líbia i l'illa italiana de Lampedusa i ara són escenes macabres de famílies senceres en barcasses inflables que fan el perillós trajecte entre Turquia i les illes gregues. Són les cares de la crisi de refugiats, que té el Mediterrani com a epicentre. Des de la segona Guerra Mundial que no hi havia al món tantes persones forçades a marxar de casa. Segons l'informe de l'Alt Comissariat per als Refugiats de l'ONU (ACNUR), amb dades del juny, són 52,9 milions. El 2015 es tancarà amb 60 milions de refugiats que han hagut d'abandonar el seu país o bé de desplaçats interns dins les seves fronteres.

Fa només una setmana s'intensificaven les alarmes per la crisi dels refugiats: l'ombra del fred i l'hivern presagien un futur encara més dramàtic per als milers de persones que arriben cada dia a les fronteres d'Europa. La cruesa de les baixes temperatures, que cauen en picat als Balcans, obliga els refugiats a passar-ne via. És una pressa que contrasta amb la parsimònia amb què els països comunitaris estan abordant la recol·locació dels que arriben. Només 87 dels 160.000 demandants d'asil que s'han compromès a reubicar en dos anys són ja al país de destí que els pertoca. Tots ells són eritreus i sirians, provinents d'Itàlia i amb destí a Suècia i Finlàndia. La xifra s'allunya molt dels 6.600 refugiats que haurien de ser traslladats de mitjana al mes per tal d'assolir el compromís adquirit.

ACNUR, l'agència de l'ONU per als refugiats

L'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ja ha registrat a més de 600.000 sirians que han fugit del seu país i s'han refugiat en països veïns. Així mateix ho ha anunciats aquest divendres en una roda de premsa el portaveu de l'ACNUR, Adrian Edwards, que ha assenyalat que malgrat les dures condicions meteorològiques a la regió, el nombre de sirians que marxen del país no ha disminuït.