Hi ha dies que senzillament has de menjar. Vull dir que no busques ni fer-te un homenatge, ni anar a un lloc gaire sofisticat. Sol passar entre setmana, en què el dinar en un dia feiner pot ser un tràmit que ha de complir tres requisits: que sigui ràpid, econòmic i que no sigui excessivament dens (tots hem experimentat el que és treballar amb la panxa pesada i la lluita heroica contra el sopor).

Les dietes vegetarianes són, més que mai, una opció entre les famílies enmig de l'encès debat sobre el canvi climàtic i la sostenibilitat atiada per la pujada de les temperatures, les denúncies d'activistes mediambientals i la celebració de la cimera pel clima. Ara bé, els dubtes sobre la seva viabilitat en infants encara assalten pares i mares. A aquest efecte, l'Associació Americana de Pediatria (AAP) defensa que els infants poden estar ben alimentats, però que "l'equilibri nutricional és difícil d'aconseguir si s'eliminen completament els lactis i els ous". Per a l'Associació Espanyola de Pediatria d'Atenció Primària (AEPAP), aquestes dietes, "ben planificades, són saludables i contenen tots els aliments necessaris". "Els infants creixen bé i no tenen problemes en el seu desenvolupament", diu l'organització.

El xef Tsang Chiu King està ideant un canvi subtil, però important, al seu menú: substituir el peix d'alguns dels plats per una alternativa d'origen vegetal. “Té un gust suau i lleuger, la seva textura és una mica més ferma del normal, igual que la del mero”, explica sobre les varietats de peix alternatiu que està provant al Ming-Court Wanchai, un restaurant de Hong Kong destacat a la Guia Michelin. Amb la finalitat de potenciar el sabor, Tsang hi afegeix ingredients com dàtils i baies de Goji. "Possiblement és una nova experiència i una sorpresa per als nostres clients, i això ajudarà el negoci”, diu.

Els 34 menjadors i cafeteries que atenen els estudiants de quatre universitats de Berlín oferiran a partir de l’octubre un menú que serà 68% vegà, 28% vegetarià i només un 4% entre peix i carn, una decisió que es pren per mitigar els efectes de la crisi climàtica i amb la qual la majoria dels estudiants s’han mostrat satisfets. Un guisat de verdura i llenties vermelles vegà, amb llet de coco en lloc de la tradicional, un bol de cigrons amb llavors de xia i quinoa... i els dilluns, obligatòriament, sense carn. Els estudiants de Berlín deixen així enrere alguns dels plats més tradicionals d'Alemanya, com la carn arrebossada, les salsitxes i el braó de porc, on la carn ha sigut sempre un element essencial. Els canvis en el menú venen acompanyats d'un lema: "Si vivim en un món que està canviant, per què no ho fem nosaltres?"

Embotits La Selva acaba de llançar al mercat tres tipus d’embotits vegetarians: la cansalada, el pernil de gall dindi i el llom. I continuen amb els productes càrnics, amb el pernil cuit com a estrella. Ho explica Xavier Albertí Oriol, director general d'Embotits La Selva, tercera generació de l’empresa fundada pels seus avis, Josep Albertí i Mercè Bosch, el 1917. El seu pare, Joaquim Albertí, va ser qui va començar a fer el pernil cuit.

No cal ser vegà ni vegetarià per entrar en aquests establiments. Només cal tenir ganes de conèixer noves receptes, tècniques i ingredients i deixar-se seduir per atmosferes plenes de llum i calma. Amb una base gastronòmica fonamentada en el menjar saludable i en les receptes creatives, aquests establiments et faran oblidar el plaer de la carn i el peix perquè estan pensats per a tothom i també per no resultar avorrits, fins i tot fugint dels ingredients massa estranys que de vegades allunyen el menjar vegà de la gran majoria. Hortalisses, llegums, cereals, ous i formatges reinventats són els protagonistes d'una carta que permet aplegar en una mateixa taula vegetarians, vegans, flexitarians i omnívors sense que el tema de les opcions alimentàries es converteixi en el debat central. Són establiments per gaudir i comprovar que l'experimentació culinària també implica jugar amb els éssers més inanimats de la terra: les plantes, amb uns resultats gastronòmicament deliciosos i gustativament sorprenents.

Les hamburgueses només podran ser de carn, segons la nova normativa que impulsa el Parlament Europeu, i que ha quedat aturada fins després de les eleccions. Si s’aprovés, Europa seguiria l’exemple de França, que el 2018 va prohibir que cap elaboració feta de verdures es bategés amb els noms amb què es coneixen els productes carnis. Al nostre país, el canvi de nomenclatura de les hamburgueses vegetals a favor de 'discos vegetals' causa adhesió i rebuig alhora. D'una banda, el Gremi de Carnissers hi és favorable, mentre que cuiners, tant de verdures com de carn, opinen que canviar-ne el nom no servirà de res perquè tothom en continuarà dient igual, ja que popularment són paraules ben esteses.

La causa animalista està guanyant adeptes a tot arreu del món occidental, fruit d’una sensibilitat cada cop més estesa sobre el patiment dels animals als escorxadors i les granges. Tot i que augmenta el nombre de vegetarians, la gran majoria de la població manté la dieta carnívora però exigeix cada cop més un tracte digne als animals abans del sacrifici o durant la seva explotació a les granges. El benestar de les mascotes, a les quals cada cop més es reconeixen alguns drets, i l’enduriment de les lleis contra el maltractament són altres constants.

Menjaríeu carn de gos? A Corea del Sud i altres països asiàtics encara és habitual menjar-ne tot i la pressió cada vegada més forta dels animalistes. Es calcula que, només a Corea, hi ha unes 17.000 granges de gossos destinats a l’alimentació humana mentre que en llocs com Seül proliferen els centres d’estètica per a animals de companyia i les cafeteries aptes per a ells. Contradictori? Davant de la perplexitat del turista occidental, els coreans s’afanyen a precisar que el gossos que es mengen són diferents dels que s’utilitzen com a mascotes.

Carla Zaplana és dietista-nutricionista i coach de salut. Acaba de publicar el llibre Batuts verds. Smoothies, sucs verds, llets vegetals i receptes amb polpa (Cossetània Edicions). Aposta per una alimentació natural, amb el mínim de processats i molt abundant en productes d’origen vegetal. El seu primer llibre, Sucs verds, és un long-seller, èxit de vendes al món durant dos anys seguits.

Polèmica al Regne Unit pels nous bitllets de cinc lliures. El Banc d'Anglaterra havia posat al setembre en circulació el paper, amb el rostre de Winston Churchill, com un gran avantatge, ja que és més resistent que el vell i fins i tot asseguren que aguanta bé un cicle de rentadora. Cap d'aquestes millores tècniques han servit perquè ara els bitllets estiguin a l'ull de l'huracà. El problema no ve ni per la imatge escollida del mític primer ministre durant la Segona Guerra Mundial ni pel color.

Som el que mengem = el meu nou mantra. I per sort no estic sola. El consum de menjar fresc ha augmentat en un 20% en els últims anys. Han proliferat els supermercats ecològics, els programes detox, els restaurants veggie, les aplicacions sobre alimentació i el turisme de salut. La tendència healthy ja és una realitat palpable. Una nova religió.

"Si Bill Clinton ho ha pogut fer, tu també pots". Aquest és el missatge amb què, als carrers de la universitària Boston, es reparteixen fullets a favor d'una dieta en què no hi hagi productes d'origen animal i que condemna la crueltat contra les bèsties. I és que l'expresident nord-americà Bill Clinton, juntament amb els noms i cognoms d'altres personalitats i famosos, s'ha convertit en un dels nous símbols de l'anomenat veganisme.