Després de l’11 de setembre del 1714, els borbònics van decidir construir a Barcelona una ciutadella enorme per controlar una ciutat en què la població no tenia ni forces ni recursos, i que amb prou feines podia alimentar-se i refer les cases desfetes per les bombes. De fet, com explicava Albert Garcia Espuche en una entrevista a l'ARA, els barcelonins pensaven que els militars vencedors no serien capaços de fer el que van acabar fent: enderrocar mil cases i fer desaparèixer el 17% de la superfície de la Barcelona. Un dels barris que van esborrar del mapa va ser la Ribera, on vivien sobretot pescadors i mariners. Més de 300 anys després, ha ressorgit un dels carrers que van ser engolits per les runes: l'antic carrer Caldes (actualment carrer Antic de Sant Joan). Fins i tot hi han aparegut quatre de les bales que l'exèrcit borbònic va llançar contra les cases amb els seus canons.

Després de quaranta mil bombes i bales, cap habitatge de Barcelona va quedar indemne. Aquella Barcelona en ruïnes i silenciosa que va continuar resistint és la que descriu, amb la precisió que el caracteritza, Albert Garcia Espuche (Barcelona, 1951), a Després (Símbol Editors). A través dels ulls d'un notari, l'historiador, arquitecte i novel·lista es passeja pels carrers, entra a les cases i remena inventaris per parlar sobre què va passar després de l'Onze de Setembre del 1714. Sense les investigacions de l'historiador, que ha bastit una àmplia obra per reinterpretar la vida social, econòmica i cultural de la capital i el país als segles XVI, XVII i XVIII, segurament no s'hauria salvat el jaciment del Born. Garcia Espuche explica que no pot deixar d'escriure, i continua capbussant-se amb passió en el passat de la ciutat. Per primera vegada firma el llibre juntament amb la seva dona, la historiadora de l'art Núria Rivero, que va morir el 2024.

Pau Montell devia passar fam i va robar dos melons de l’hort d’un notari de Cardona el 1703. Sense judici ni cap investigació el van sotmetre a la vergonya pública, un càstig que consistia a exposar el presoner amb algun senyal que denotés el seu delicte. Però el setembre del 1703 un tribunal va castigar qui havia decidit condemnar Montell sense l’oportunitat de defensar-se: el Tribunal de Contrafaccions de Catalunya. Ramon d’Anglassill, procurador del duc de Cardona, i dos dels seus agents van ser inhabilitats durant tres anys.

"Carles Tres i Felip Cinc m’han deixat ab lo que tinc". És a dir, pelat. La frase anava acompanyada del dibuix d’un home nu. És la imatge de la desafecció popular davant els successius pillatges militars, fossin de les tropes de l’Arxiduc Carles de la casa dels Àustries o les del Borbó Felip V. La gent, abans que res, volem viure tranquils i en pau. La guerra, diguem-ho sense embuts, és una putada. O, si ho voleu més dramàtic, una plaga bíblica. La cita la refereix l’historiador Josep M. Torras i Ribé al llibre Botiflers de convicció i botiflers de conveniència (Dalmau Editor), on explora la realitat dels partidaris del Borbó durant la llarga guerra de Successió i els primers anys de postguerra.

Encara ressacosos del 2017, és rellevant mirar enrere per veure com la societat catalana va fer front a les seves derrotes més sonades. Sobre la reacció al daltabaix del 1939 i a la dictadura franquista, se n’ha parlat molt i caldrà seguir aprofundint-hi. Però, per molt dura que fos aquella negra nit, no és comparable al que dos segles abans va suposar l’esfondrament del 1714. Allò va ser una desfeta total, amb una repressió encara més bèstia i un exili proporcionalment més nombrós i igualment qualitatiu, on destaca la figura de Ramon de Vilana-Perles, que durant dues dècades va ser mà dreta de l’emperador austríac Carles VI: segurament el polític català que més poder ha tingut mai.

El punt on el carrer Girona es toca amb el carrer Mallorca devia ser un infern fa més de 300 anys, durant la guerra de Successió. El juny del 1713, la Junta General de Braços havia decidit no claudicar davant les autoritats borbòniques i pocs dies després va començar el setge de Barcelona, que es va allargar fins a l'11 de setembre del 1714. Des del Convent dels Caputxins de Montcalvari, els austriacistes, comandats pel general Villarroel, van intentar resistir: l'11 d'octubre del 1713 al recinte religiós hi havia 400 fusellers. Van aguantar l'escomesa uns mesos, però el 17 de maig una bateria d'artilleria de 16 peces va obrir una esquerda als murs del convent i els seus defensors van fugir fins al Convent de Jesús de Gràcia. Pràcticament només en van quedar runa, que ara es pot veure. Ha emergit durant les obres del carrer Girona. Amb les restes del convent, també han aparegut bales de canó dels dos exèrcits, fragments d'una pica beneitera, una làpida amb una creu i una inscripció on només es pot llegir part de les paraules: "Paray..., Claua..., Clauti...".

L’ARA ofereix una col·lecció de tres volums sobre la Guerra de Successió: Àustries contra borbons, La guerra dels catalans (1713-1714) i La desfeta i la memòria històrica. Es tracta d’una magna obra feta amb gran rigor i detall per diversos experts. Els llibres inclouen mapes originals, gravats i documents inèdits. Editats per ARA Llibres, cada volum té un preu de 120 euros. Es poden obtenir en aquest enllaç de l'1 al 21 de setembre.

El tòpic diu que després de la derrota del 1714, els catalans van tornar a apujar la persiana i es van posar a treballar. S’ha volgut atribuir el relatiu progrés econòmic d’aquells anys a la modernitat de l’absolutisme borbònic, sobretot de l’il·lustrat Carles III. La teoria ja fa temps que fa aigües. Ara el catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona Josep M. Torras i Ribé rebla el clau. A través de fonts oficials de la mateixa administració borbònica, desmenteix el suposat avenç material d’aquella centúria i sobretot desmunta la influència suposadament positiva d’un sistema basat en la corrupció institucionalitzada.

Les restes dels carrers i els edificis on es barrejaven grans senyors, famílies humils i mariners que entraven i sortien de les cases de joc, al Born d’abans del 1714, són ben visibles. Però el subsol amaga molts més capítols que van emergint amb les diferents excavacions arqueològiques que s’hi fan des de l’estiu del 2016. L’última investigació, a la casa Santmartí, dedicada al lloguer de mules per al transport, demostra que la presència romana en aquest suburbi marítim de Bàrcino era més important del que es pensava fins ara. Fa uns 2.000 anys, quan l’emperador Octavi August va fundar Bàrcino, el mar era a tocar del Born. Però potser en aquest suburbi marítim no només hi havia sorra. “Al rebliment que es va utilitzar per fer la casa Santmartí, hi hem trobat molts ossets humans i ceràmica de l’època romana. Per tant, podem pensar que la necròpolis romana era molt més extensa i potser hi havia una ocupació anterior”, assegura l’arqueòloga i responsable del Pla Barcino, Carme Miró. “Quan es construïen cases no s’anava a buscar material gaire lluny; aquestes restes de material romà havien de ser a prop”, afegeix el responsable de les excavacions del Born, Toni Fernández. Ni Fernández ni Miró, amb tot, s’arrisquen a afirmar si tot plegat vol dir que al Born ja hi havia edificacions en època romana. Asseguren que a l’octubre continuaran excavant a la recerca de noves pistes.

1. "Els herois del 1714 defensaven aleshores l'autogovern de Catalunya i la voluntat del poble català de governar-se a si mateix, i avui les catalanes i els catalans de manera molt majoritària defensen també la seva voluntat inequívoca de governar-se a si mateixos".

Ramon Royes (CiU), paer en cap de Cervera, està molt enfeinat aquests dies de rauxa sobiranista per demostrar que la seva ciutat no va ser botiflera. És un mite, que Cervera hagi estat el bastió català dels Borbons d'ençà de la guerra de Successió, segons l'historiador Josep Maria Llobet, el mateix alcalde (CiU) i altres personalitats del municipi, com Armand Forcat, el guia històric local i pregoner de la festa major d'enguany.

L'historiador i comissari a Barcelona dels actes de commemoració dels 300 anys de la pèrdua de les llibertats catalanes durant la guerra de Successió, Toni Soler, ha anunciat aquest dimecres en una conferència al Museu d'Història de Barcelona algunes idees de com enfocarà els actes, que començaran la Diada del 2013. Segons Soler, "la idea central de la celebració que volem dur a terme" serà la de "viurem lliures o morirem", llegenda que es trobava en una bandera negra a Cardona, "l'últim reducte de la resistència catalana el 1714", per part dels defensors de la sobirania catalana.

La darrera victòria de l'exèrcit de l'Estat Català no és un mite. Un grup d'investigadors de la Universitat de Barcelona té les proves que constaten que els soldats de Felip V van fugir esporuguits. Al castell de Talamanca es pot veure en 3D la reconstrucció de la batalla que va enfrontar els homes liderats per Antoni Desvalls, marquès de Poal, i les tropes borbòniques.