El Museu Arqueològic de Tarragona va tancar l'any 2018 a l'espera d'una remodelació que ja s'hauria d'haver inaugurat. Per fortuna, la data de reobertura ja fa temps que no pateix cap nou ajornament i els tràmits per fer real aquesta inauguració ja estan en marxa. Si res no falla, a finals del 2026, les prop de 800 peces del patrimoni romà que actualment estan en magatzems i les 200 que estan exposades en un tinglado al port de Tarragona tornaran a tenir l'espai que mereixen i ompliran el ja remodelat Museu Arqueològic de Tarragona, ubicat a la plaça del Rei. 

No podríem entendre la ciutat de Tàrraco i la seva monumentalitat sense fixar-nos en un indret situat a pocs quilòmetres de la ciutat: el Mèdol, que es trobava al costat a la Via Augusta i que avui tenim a tocar de l’autopista AP-7. Allà hi ha una de les pedreres que va abastir la ciutat. Un monument d'època romana que destaca per la seva espectacularitat, i en el qual una impressionant agulla de pedra que es conserva al centre de l'explotació és testimoni dels treballs d'extraccions que s'hi van fer. A banda de la del Mèdol, hi ha altres pedreres romanes conegudes entre la mateixa ciutat de Tàrraco i Roda de Berà, al llarg de la costa. Algunes van lligades a la construcció d'elements concrets, com la que va servir per a la construcció de l'Arc de Berà, o la que hi ha tocant a la vil·la dels Munts, a Altafulla.

Un dels emblemes constructius de l’època romana són els aqüeductes, uns conductes artificials que permetien transportar l'aigua des de la seva font fins a les ciutats, a través de recs de superfície, galeries subterrànies i ponts d'arcs aeris (d’aquí prenen el nom) quan era necessari superar accidents geogràfics que eren insalvables de forma natural. Són notables obres d'enginyeria que aprofitaven la inclinació del terreny per fer que l’aigua fluís en el sentit desitjat des d’un primer dic que emmagatzemava l'aigua i on se’n regulava el cabal. Aquesta necessitat d’adaptació a les característiques del terreny fa que sovint tinguin un recorregut sinuós, adaptant-se al relleu del terreny. 

Situat al terme municipal de Constantí, el conjunt monumental de Centcelles és una de les joies més desconegudes del patrimoni de la Tàrraco romana que va ser reconegut com a Patrimoni Mundial de la Unesco l’any 2000. L’edifici s’aixeca en un indret que ja havia estat ocupat per una antiga vil·la romana construïda al segle II aC, una casa de camp amb una llarga història i que a finals del segle IV es va remodelar i va configurar el conjunt monumental que podem veure avui. Al llarg de la història ha tingut diversos usos, que li han donat l’aspecte actual. Així, durant l’època medieval, per exemple, la gran sala de planta circular va ser convertida en l'església de Sant Bartomeu i posteriorment en masia. L’any 1959 l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid va adquirir l’edifici i hi va fer excavacions arqueològiques, a més d’un important treball de restauració i consolidació dels mosaics de la cúpula. 

Situada en un marc incomparable, propera a la platja d’Altafulla, trobem les restes de la vil·la romana dels Munts, una casa que es va destinar a l’oci i al lleure de les elits de Tàrraco. De fet, en aquest indret s’hi han identificat restes d’una vil·la del segle I dC que es va abandonar i desmuntar a principis del segle II, quan s’hi va construir una gran vil·la aristocràtica. Seria en aquest moment quan va viure el seu màxim esplendor, ja que a finals del segle III hi va haver un incendi que va destruir parcialment l’edifici, iniciant un temps de decadència que es va allargar durant més d’un segle. Ja a principis del segle V, es van fer noves reformes que van acabar conformant una vil·la tardoromana i visigoda que va estar en ús fins al segle VII.

Erigit a finals del segle I aC per homenatjar August i per conservar el record de Luci Licini Sura, que va ordenar construir-lo, el pas per l’antiga Via Augusta ens regala un dels símbols de la Tàrraco romana fora de la mateixa ciutat de Tarragona, l’Arc de Berà. Un arc que, dos mil anys després, continua sent un dels millors símbols d’allò que els romans volien comunicar als seus contemporanis, i que avui encara perdura, tot i que la imatge que en veiem actualment no és exactament la mateixa que van veure els romans.

L’any 1923, durant els treballs de construcció de la fàbrica de tabacs de Tarragona, es van descobrir unes restes arqueològiques d’una importància cabdal per entendre com eren i com van viure els habitants de la Tàrraco romana. S’hi van trobar les restes d’una extensa necròpolis (amb més de 2.000 enterraments documentats) que s’havia format al llarg dels segles III i V dC a la vora del riu Francolí. Com explica Ester Ramon, arqueòloga i conservadora de difusió, educació i exposicions del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), "era només una part de tot un suburbi de la ciutat de Tàrraco, fora muralles, que connectava la ciutat amb el territori que l’envoltava" i que va tenir diferents usos al llarg del temps, com ara zona agrícola o residencial. Gran part de les excavacions arqueològiques van ser dirigides per mossèn Joan Serra i Vilaró, un arqueòleg a qui devem la preservació de tot aquest patrimoni i que va lluitar fins a aconseguir que avui, 100 anys després, encara puguem contemplar una part de la necròpolis i algunes de les seves peces més destacades, com la lauda sepulcral d’Òptim o el sarcòfag dels Lleons. 

Si des de l’espai del Fòrum Provincial es gestionava tot allò que tenia a veure amb la província tarraconense, des del Fòrum de la Colònia (o Fòrum Local) s’administrava tot el que estava relacionat amb l’activitat quotidiana de la ciutat, ja que era punt de trobada i de reunió i l’espai des d’on es gestionava la vida pública des del punt de vista social, polític, religiós, judicial i econòmic. Al Fòrum Local hi conduïen els carrers principals i estava situat a la part baixa de la ciutat romana, dins l'àrea residencial, a mig camí entre l'espai administratiu provincial i el port. Com explica Cristòfor Salom, historiador i director del Museu d’Història de Tarragona, "ja en època republicana, al voltant del segle II aC, va sorgir tota una zona residencial a la part baixa de la ciutat, una zona que posteriorment es va monumentalitzar en època augusta i juli-clàudia, quan es construeix el fòrum de la ciutat. Totes les ciutats tenen el seu fòrum, i aquest seria el fòrum de Tàrraco. Hem de pensar que era el nucli social i polític de la ciutat i que tot l’espai era molt més complex del que ara ens podem imaginar amb el conjunt monumental que s’ha pogut preservar".

Cap a l'any 73 dC, en època de l'emperador Vespasià, es va construir el Fòrum Provincial a la part alta de la ciutat de Tàrraco, l’espai des d’on es dirigiria la província des del punt de vista polític i econòmic. L'òrgan rector de la nova xarxa administrativa era el Consilium Provinciae Hispaniae Citerioris (Consell Provincial) del qual el governador formava part activa. Així, el Fòrum Provincial es va articular en dues terrasses aprofitant el desnivell del terreny. A la part més alta, es va construir el recinte de culte i, a continuació, el fòrum, un espai públic en forma de plaça porticada que es va convertir en el centre polític i administratiu de la província Tarraconense. Més tard, en una tercera terrassa s'hi va construir el circ, que va completar el conjunt monumental. Com explica el director del Museu d’Història de Tarragona, l’historiador Cristòfor Salom, "ens hem d’imaginar que aquest espai estava format per enormes places amb tota una estructura arquitectònica de tres gran espais situats esglaonadament. A la part més alta hi hauria una plaça porticada, amb els temples, dedicada al culte imperial, el culte a la deessa Roma i als emperadors divinitzats; després tindríem una altra plaça, situada en un nivell més baix, que molt probablement és la plaça porticada més gran de l’Imperi. Parlem d’una gran zona enjardinada amb estanys d’aigua i que associem a l’administració i a l’autorepresentació política de les elits de les 300 ciutats que formaven la Hispània Citerior".

Dissenyada a imatge de Roma, Tàrraco va tenir el privilegi de comptar amb els tres edificis d’espectacles principals de l’època romana: teatre, circ i amfiteatre. El teatre va ser el primer a construir-se, entre el fòrum local (Fòrum de la Colònia) i el port, una de les zones de la ciutat més actives. Es va construir a inicis del segle I dC, i, tot i que va patir una important destrucció i va restar amagat als ciutadans durant molts segles, avui és un element imprescindible per entendre una de les zones més dinàmiques de la ciutat: el port i el seu barri portuari. 

L'any 2000 la Unesco va designar el conjunt arqueològic de Tàrraco com a Patrimoni Mundial, reconeixent que aquestes restes romanes proporcionen un testimoni eloqüent i sense precedents d'una etapa important en la història dels pobles de la Mediterrània en l'antiguitat, així com la seva excepcional importància en el desenvolupament de la planificació i el disseny urbà romans, que va servir com a model per a les capitals de província en el món romà en altres llocs. Aquest reconeixement inclou diferents espais i elements que daten del segle III aC fins al VI dC: les muralles, el recinte de culte i el Fòrum Provincial, el circ, el teatre i l’amfiteatre, el Fòrum de la Colònia, la necròpolis paleocristiana, l’aqüeducte de les Ferreres, la torre dels Escipions, l’Arc de Berà, la pedrera romana del Mèdol, la vil·la dels Munts i el conjunt monumental de Centcelles. 

La vil·la romana dels Munts, a Altafulla, va ser un edifici aristocràtic tan luxós com la mansió de Julio Iglesias a Miami: per les dimensions, els banys (que són els més importants que es conserven a Catalunya), els murals, els mosaics i les escultures. El gran públic pot evocar una notable riquesa visitant el mateix jaciment de la vil·la, que forma part del conjunt arqueològic de Tàrraco, reconegut com a Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco. I quan el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), que enguany fa 40 anys, n'acabi la restauració, també podrà gaudir d’un altre dels tresors de la vil·la: un sostre d'estuc policromat que s'exposarà per primera vegada al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) al llarg del 2023.

Pocs dies després de confirmar el preu del Tarraco e-Hybrid, la versió híbrida endollable del SUV familiar de Seat, els de Martorell han confirmat ara una nova motorització de gasolina que acabarà de completar la seva gamma, que fins ara comptava amb motors dièsel o gasolina de 150, 190 i 200 CV, a banda de la ja citada versió híbrida endollable de 245 CV.

Finalment Seat ha fet públics els preus del seu segon vehicle híbrid endollable, el Tarraco e-Hybrid, un SUV de 245 CV de potència i 400 Nm de parell i una autonomia en mode totalment elèctric d’uns 50 quilòmetres gràcies a les seves bateries de liti de 13 kWh de capacitat i que promet emissions de CO2 inferiors als 47 grams per quilòmetre, amb una velocitat punta de 217 km/h i una acceleració de 0 a 100 en només 7,4 segons.

ABT és un preparador de cotxes molt especialitzat en millorar i potenciar els vehicles del grup Volkswagen. De fet, no és el primer cop que ABT es dedica a presentar una evolució d’un Seat, perquè en el passat han presentat les seves preparacions per als Seat Ateca i Seat León.

Ja us hem explicat diverses vegades com serà el nou Seat Tarraco, el primer SUV de set places de la marca catalana. El Tarraco serà el primer cotxe de tota la història de Seat que es fabricarà íntegrament a Alemanya, a la planta de Volkswagen a la ciutat de Wolfsburg. Per això el Tarraco que 'vam caçar' portava matrícula alemanya, en concret de Gifhorn, un petit districte alemany al costat de la Baixa Saxònia, tradicionalment utilitzat per Volkswagen per matricular un bon nombre de cotxes de prova.

El nou Tarraco per fi té cara. Hem tingut accés a la primera imatge del SUV més gran mai fabricat per Seat (que es muntarà a Wolfsburg i no pas a Martorell), i la veritat és que el nou Tarraco té una pinta espectacular.

Seat presentarà aquest 2018 el seu nou SUV de 7 places, que es posicionarà per sobre de l’Ateca i l’Arona aprofitant la plataforma i elements mecànics de l’Skoda Kodiak i el flamant Volkswagen Tiguan Allspace.

El futur totcamí de Seat (SUV, per les seves sigles en anglès), el més gran d’aquesta gamma de l’automobilística de Martorell, s’anomenarà Tarraco, segons va publicar ahir la revista alemanya Auto Motor und Sport i van confirmar a Europa Press fonts sindicals. Aquest vehicle es fabricarà a la planta de Volkswagen de Wolfsburg (Alemanya) i sortirà al mercat a finals d’aquest any.

El terratrèmol polític, social i judicial de les darreres setmanes a Catalunya ha arribat a Seat. Aquesta setmana els de Martorell havien de confirmar quin dels quatre noms finalistes donaria nom al seu nou SUV de 7 places (que no es fabricarà al Baix Llobregat, sinó a Wolfsburg).