Una colla castellera, una artista plàstica, una companyia de teatre, un coreògraf i un duo musical són els guanyadors dels Premis Nacionals de Cultura 2025, els guardons que des del 2009 atorga el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA). Els premiats són els Castellers de Vilafranca, Mari Chordà, Dagoll Dagom, Marcos Morau i Tarta Relena, tal com s'ha anunciat aquest divendres en un acte celebrat al Circ Cric, a Sant Esteve de Palautordera. Cada guardó està dotat amb 20.000 euros.

Joan Manuel Serrat, que es va acomiadar dels escenaris amb una gira de 74 concerts que va començar a Nova York i va acabar al Palau Sant Jordi de Barcelona l'any passat, ha estat reconegut amb un dels Premis Nacionals de Cultura 2023 que atorga el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Una altra cantant, Sílvia Pérez Cruz, li ha fet entrega del premi. "Fa més de 50 anys que escric cançons, i ho faig perquè a l'escriure-les i cantar-les trec enfora sentiments, sensacions... Escriure és fer servir els sentits, mirar-se endins i explicar el que et passa, però també als altres, escriure cançons és transformar els somnis, petites realitats, imprescindibles per entendre el meu temps, el que passa, el que vull". I ha afegit: "Sense cançons no sabríem viure".

De la més jove a la més gran, de la coreògrafa i ballarina Núria Guiu (37 anys) a la farmacèutica i escriptora Rosa Fabregat (89 anys), els cinc artistes i institucions que aquest divendres han rebut el màxim reconeixement per l’“exemplaritat i excel·lència” de la seva feina artística, és a dir, el Premi Nacional de Cultura, han defensat amb vehemència la importància política de la cultura, que tan sovint es vol arraconar com un gest estètic innocu. Núria Guiu ha afirmat que, en un context de precarietat i dificultat, “avui ser ballarí o creador és un acte polític, un acte de resistència”. Però també ho venia a dir Rosa Fabregat quan ha recordat com llegia poemes de Jacint Verdaguer a la cuina de casa. “Vaig començar joveníssima. No era amb la meva llengua, era amb l’altra”, ha assenyalat la farmacèutica i escriptora, que va arribar a dirigir un laboratori treballant a l’estranger. El seu discurs ha acabat amb un potent “Visca Catalunya lliure i feminista!” que ha fet posar dret l’auditori de la Fundació Miró, on s'ha celebrat la gala oficial d’anunci i entrega dels Premis Nacionals de Cultura 2022.

El moment en què Maria Carme Dalmau, amb 91 anys, arrepenjada al bracet del seu fill Rafael, pujava a l’escenari per rebre el Premi Nacional de Cultura va ser inevitablement emocionant. Tot i que és una figura poc coneguda per al gran públic, Dalmau és història viva de l’edició. Va fundar el 1959, amb el seu pare, Rafael Dalmau Editor, una casa que va ser far i referent no només en la defensa persistent de la cultura i la llengua catalanes en ple franquisme, sinó en la divulgació històrica i patrimonial a través d’obres com la mítica col·lecció Episodis de la Història. Va ser una pionera: el 1978 era l’única dona en la fundació de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha reconegut amb el Premi Nacional de Cultura cinc personalitats i entitats: la cantant Maria del Mar Bonet, la residència de treball per a artistes i investigadors Centre d’Art i Natura de Farrera (CAN), la directora i guionista de cinema Carla Simón, la companyia de teatre Tricicle i el projecte cultural Xamfrà. La Capella del MACBA acollirà el diumenge 29 de novembre l’acte de lliurament.

La cuina entrava per primer any com a disciplina a la gala dels Premis Nacinals amb el guardó a la cuinera Carme Ruscalleda, que el recollia agraint la feina dels predecessors, a qui “la societat no contemplava amb el tracte d’admiració que se’ns dedica avui” per ser “la postal amable i seductora que ens projecta al món”. Però els que dijous van entrar extraoficialment al palmarès van ser els pagesos, els ramaders, els que estimen i tenen cura del territori. S’hi va referir la mateixa Ruscalleda, però també el director de la Fira Litterarum de Móra d’Ebre, Albert Pujol, que va lamentar “l’espoli paisatgístic, social i cultural” que l’Ebre ha patit a causa del foc, “5.000 hectàrees de cultura que han inspirat molts literats”. “Demanem que la cultura sigui catalitzadora dels brots verds”, va desitjar al crit de “rebrotarem!”. També s’hi va referir l’editora i “recol·lectora” de Club Editor, Maria Bohigas, que va fer una metàfora: “La cultura és un clap de conreu que atura el foc. Si deixeu morir els conreus, no hi haurà qui l’aturi. La cultura perilla de convertir-se en ermots -va afirmar-. I [això] és el resultat d’una política, resultat de no escoltar els que cultiven”. L’altre discurs (auto)crític de la nit el va fer la pianista Clara Peya “i Rigolfes”, va afegir, quan va defensar l’ús de “l’altaveu de l’art amb el compromís més gran possible” i “una cultura escrita per les persones diverses i els invisibilitzats”.

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va anunciar dimecres els 44ens Premis Nacionals de Cultura i no es pot dir que no s’hagin esforçat en equilibrar totes les balances: al palmarès hi ha paritat, diversitat generacional, distribució territorial, el binomi tradició i avantguarda, i fins i tot una obertura inèdita cap a la gastronomia.

M’espera tranquil·lament asseguda a la porta del seu petit apartament de la part alta de Cadaqués. La seva terrassa és el carrer, diu, mentre observa amb tendresa dos gats passavolants que entren i surten de la casa. No ens havíem vist abans però és com si ja ens coneguéssim. La conversa amb Fina Miralles (Sabadell, 1950) és fàcil, però també intensa. Molt. Abans de veure’ns he llegit el seu escrit autobiogràfic, Testament vital, publicat el 2007 però que es pot trobar en obert a internet a la pàgina web finamiralles.com, on hi ha una amplíssima selecció de tot el seu treball. Entenc, i ella ho deixa clar des de l’inici, que vida i art són tot un en la seva obra. Per això parlem molt de la seva vida, que és una manera de parlar del seu treball. Surt a totes les històries de l’art català com una de les pioneres del conceptual dels anys 70, fa quasi vint anys va donar tota la seva obra al Museu d’Art de Sabadell i ara, amb una coherència difícil de trobar, tampoc vol saber res del mercat. Aquest any ha rebut el Premi Nacional de Cultura que atorga el CoNCA, i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona li prepara una retrospectiva. Li preocupa que aquesta exposició, programada segurament per a l’any vinent, només se centri en l’etapa conceptual i oblidi la resta. Ella es reivindica tota sencera. Aquí hi ha una llarga, però reduïda i molt adaptada, recreació de la conversa.

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha anunciat aquest dijous els 10 guanyadors dels Premis Nacionals de Cultura, la màxima distinció que s'atorga al país en l'àmbit cultural. El seu president, Carles Duarte, ha defensat que "en un moment convuls, els premis són l'expressió d'un missatge que afirmen la vitalitat, la vigència i el paper decisiu que la cultura ha complert en el passat, compleix avui i ha de complir en el futur".