¿Albert López, condemnat juntament amb Rosa Peral pel crim de la Guàrdia Urbana, ha reconegut l'assassinat a la presó? Aquesta és una pregunta que dimarts fonts de la defensa de López responien afirmativament: en el marc del seu tractament al Centre Penitenciari Quatre Camins havia admès els fets davant dels educadors i psicòlegs. L'objectiu? Obtenir permisos penitenciaris o un tercer grau, afirmaven les mateixes fonts. La notícia va omplir els principals diaris del país i, evidentment, va arribar a orelles de la defensa de Rosa Peral. La seva advocada va preguntar exactament què havia admès López i com això afectava la seva clienta, ja que la sentència conclou que tots dos van planificar i dur a terme l'assassinat de Pedro Rodríguez, llavors parella de Peral, i tots dos ho van negar durant el judici.

Aquest diumenge a les sis del matí un home va atacar dues noies amb una pedra de considerables dimensions al carrer Balmes de Barcelona. Una persona les va intentar ajudar, i també va rebre. Els Mossos d'Esquadra van aconseguir detenir el sospitós mitja hora més tard i van descobrir que era un vell conegut de la policia: estava complint una pena de presó per homicidi, però era al carrer gràcies a un permís de tercer grau. No gaire lluny del carrer Balmes, el 2008 el mateix detingut va assassinar un home amb un ganivet.

Tot just havíem acabat d'analitzar la votació del Parlament Europeu sobre la immunitat dels diputats exiliats que la justícia espanyola revocava el tercer grau dels presos polítics. 

1. Atzucac. Com era previsible, el Parlament Europeu ha retirat la immunitat parlamentària a Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín. Els tres principals grups parlamentaris, és a dir, els que acumulen més poder (populars, socialistes i liberals), han votat a favor del suplicatori, amb algunes petites fugues. La Unió Europea, per molt que se la vulgui vestir com una entitat supranacional, no deixa de ser un tractat intergovernamental entre estats que sempre es protegiran entre ells en qüestions que puguin afectar directament o indirectament la seva condició. Des del primer dia ha quedat clar que l’independentisme podia esperar poc d’Europa: un club d’estats.

Com cada dia, cap a les nou del vespre, els presos polítics de Lledoners van tornar ahir a la presó per passar-hi la nit. Tots excepte Josep Rull, que ho farà divendres perquè ahir li estaven fent una petita intervenció quirúrgica. La diferència amb qualsevol altre dia és que avui ja no en tornaran a sortir com feien diàriament des de finals de gener. El jutge de vigilància penitenciària ha acceptat els arguments de la Fiscalia i ha revocat el tercer grau de tots ells, perquè és “prematur” i perquè no n’hi ha cap que hagi “assumit” que va cometre un delicte penal que va “trencar normes bàsiques de convivència”. Al febrer el jutge no va acceptar la suspensió del tercer grau que demanava la Fiscalia, però ara ja ha conclòs que, de moment, el seu lloc és a Lledoners.

La Fiscalia ha presentat un recurs davant el Suprem contra el manteniment cautelar del tercer grau de Dolors Bassa i Carme Forcadell. Recorre així davant el tribunal sentenciador la decisió del jutjat de vigilància penitenciària número 1, que va rebutjar la mesura cautelar que plantejava el ministeri públic mentre estudia el fons del seu recurs. La Fiscalia subratlla que la llei orgànica del poder judicial estableix el caràcter suspensiu del recurs d'apel·lació en matèria de classificació quan es tracta de condemnats per delictes greus que puguin ser excarcerats.

La Generalitat va classificar en tercer grau els nou presos polítics al principi de la campanya electoral i la Fiscalia l'acaba de recórrer aquest dilluns, l'endemà mateix de les eleccions. Han passat dues setmanes sense notícies del ministeri públic, que finalment s'ha decidit a presentar recurs als jutjats de vigilància penitenciària als quals reclama, a més, que els suspengui la semillibertat de manera immediata fins que no es prengui una decisió judicial definitiva.

Els presos polítics fan campanya electoral pendents de si el tercer grau s'esfuma, tal com va passar amb el primer intent. La setmana passada la Generalitat va avalar la proposta de les juntes de tractament i ara la pilota és a la teulada de la Fiscalia, que pot recórrer davant dels jutges de vigilància penitenciària abans de passar al Tribunal Suprem. Aquest dimecres la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, ja ha suggerit que el ministeri públic actuarà "en la línia" del que va dictaminar el Suprem al desembre, quan va revocar el tercer grau als nou condemnats per sedició en veure la mesura com a prematura.

Només quedava el cas de Carme Forcadell per resoldre i aquest dissabte el servei de Classificació de la Generalitat li ha concedit el tercer grau com a la resta dels presos polítics. El cas de l'expresidenta del Parlament estava pendent pel brot de covid-19 que hi havia a la presó de Wad-Ras i que imposava el confinament de les internes. Finalment les últimes proves PCR han resultat negatives i Forcadell també ha passat al règim de semillibertat. La seva sortida s'ha fet efectiva quan passaven uns minuts de les 13 hores i l'ha rebut una comitiva d'ERC liderada pel president del partit, Oriol Junqueras. El primer que han fet ha sigut abraçar-se. Tots dos no es veuen físicament des del judici del Suprem, és a dir, des del juny del 2019, malgrat que durant el 2020, primer a través del 100.2 i després del tercer grau, havien passat temps fora de les presons.

Els presos polítics tornen a sortir avui de la presó després que ahir rebessin el tercer grau penitenciari altra vegada. Els hi va concedir la conselleria de Justícia de la Generalitat, i els permetrà sortir al carrer de dia però hi hauran de tornar a la nit a dormir-hi de dilluns a dijous. L'única que no sortirà és la presidenta Forcadell, perquè hi ha un brot de coronavirus a la presó de Wad-Ras.

Si fa uns anys ens haguessin dit que viuríem una campanya sense mítings multitudinaris a causa d’una pandèmia, amb dirigents de partits importants empresonats per una causa política i amb la decisió final sobre la celebració de les eleccions en mans de la justícia ens hauríem fet un fart de riure. Impossible. Inconcebible. Però aquesta és la descripció exacta de la campanya que oficialment ha començat aquesta mitjanit. 

Avui hauríem de saber si les eleccions al Parlament se suspenen o no.

Les juntes de de tractament de les presons han tornat a classificar en tercer grau els presos polítics, malgrat que el Tribunal Suprem va revocar aquest règim. Sis mesos després de la primera concessió de la semillibertat al juliol i d'acord amb el reglament penitenciari, aquesta setmana tocava revisar la seva situació i, segons ha informat el departament de Justícia, els professionals de les presons els han tornat a classificar en tercer grau.

Aquest dijous farà exactament sis mesos que la Generalitat va classificar en tercer grau els presos polítics. Ara toca per llei tornar a valorar-ne la situació, malgrat tot el que ha passat durant aquest temps. Les juntes de tractament de les presons de Lledoners, Wad-Ras i Puig de les Basses es reuneixen aquest dijous per pronunciar-se sobre la semillibertat i tot apunta que els informes, com el mes de juliol passat, tornaran a ser favorables malgrat la contundent oposició del Tribunal Suprem, que els va revocar tots el 4 de desembre passat.

Carme Forcadell i Dolors Bassa ja tornen a ser a la presó. Les dues dirigents independentistes condemnades en el judici de l'1-O, que ja havien deixat els centres de Puig de les Basses i Wad-Ras respectivament per passar el pont amb les seves famílies, hi han arribat cap a dos quarts de nou del vespre. Ho han fet després que a la tarda el Suprem hagi comunicat la decisió de revocar el tercer grau i el 100.2 a les dues presons, que s'han posat en contacte amb les dues preses polítiques per informar-les que han perdut la semillibertat.

Una decisió esperable però no per això menys dolorosa, en paraules de l'exconsellera Dolors Bassa. Ni l'independentisme ni el sobiranisme s'han sorprès aquest divendres de la decisió del Tribunal Suprem de revocar el tercer grau i vetar l'article 100.2 del règim penitenciari als presos polítics, però tant els mateixos afectats com els partits i entitats han coincidit en assenyalar la decisió de l'alt tribunal com un acte de "venjança". Amb més o menys matisos, l'independentisme ha reclamat altre cop una llei d'amnistia per alliberar els condemnats, mentre que els comuns –membres del govern espanyol, que s'oposa a aquesta proposta– han reiterat la necessitat d'accelerar les vies dels indults i la reforma del Codi Penal, unes mesures que per ara la Moncloa rebutja calendaritzar. Des de l'unionisme han coincidit a respectar la decisió del Suprem i han emplaçat les forces independentistes a no buscar dreceres per saltar-se-la.

El doctor Argimon va dir ahir a TV3 que si el Govern tingués diners, la desescalada s’ajornaria. Més clar, l’aigua. Que ara no haurien reobert bars i restaurants i teatres si la Generalitat pogués dir als bars: us compenso el tancament amb un 75% del que vau facturar l’any passat. Això està passant a Alemanya, per exemple. Hores més tard del comentari d’Argimon, que, recordem-ho, és el cap de Salut Pública i que deu pensar que ha d’explicar que ha alleugerit les restriccions en contra del que aconsellaria la gestió més prudent de la pandèmia, els consellers Sàmper i Vergés van dir-ho amb la mateixa claredat.