Canvi de govern, i canvi de cromos als organismes que depenen de la Generalitat. També al Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que des de dimarts passat dirigeix Joan Rodríguez Teruel (Barcelona, 1974). Politòleg de formació, la proposta d’encarregar-se de l’òrgan que fa les enquestes de la Generalitat el va enganxar preparant l’inici de curs com a coordinador de l’àrea de ciència política de la Universitat de València. A diferència del seu antecessor, Jordi Muñoz, prové de l'escola de l'Autònoma i del nucli intel·lectual que va impulsar Isidre Molas a la UAB. Tot i que no li agrada definir-se com a tezanista, sí que és un gran defensor de la tasca del CIS, malgrat les polèmiques i les acusacions de parcialitat contra el seu president, José Félix Tezanos. Va treballar a la Generalitat amb Pasqual Maragall i José Montilla, i també pels socialistes a la Generalitat Valenciana –és força proper a l’expresident Ximo Puig–. El seu càrrec és de designació política, però qui el coneix subratlla que "també hi ha molta política a les unis", i que ha sobreviscut a diferents direccions.

Jordi Muñoz (València, 1979) ja era un conegut articulista i politòleg quan es va fer càrrec del CEO fa tres anys. El primer dia de campanya va fer pública una enquesta en què va sobreestimar el vot d'ERC.

Jordi Muñoz (València, 1979) és des de fa una setmana el nou director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Atén l’ARA en la que és la seva primera entrevista en el càrrec.

Aquest dijous, Antoni Bassas entrevista a Jordi Muñoz, nou director del Centre d'Estudis d'Opinió.

El politòleg i col·laborador de l’ARA Jordi Muñoz serà el nou director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Segons ha pogut saber aquest diari, el seu nomenament s’aprovarà dimarts a la reunió del consell executiu del Govern i Muñoz s’incorporarà al nou càrrec a partir del 16 de novembre. Substituirà així Jordi Argelaguet, que va ser escollit per l’executiu d’Artur Mas l’any 2011 i que portava una dècada al capdavant de l’òrgan demoscòpic de la Generalitat, ara comandada per Esquerra.

“¿Y cree Ud. que habría que aprobar una reforma del actual Estatut para posibilitar que, sea cual sea el resultado de las elecciones, gobierne el partido que ha obtenido más votos y escaños, como se plantea en los estatutos autonómicos del País Vasco y Asturias?”

Gairebé sis anys després del canvi polític al País Valencià i a les Illes, la reciprocitat d’emissions entre les televisions pròpies dels diversos territoris encara resta pendent. Ens ho recorda la campanya Reciprocitat Ara, que ha hagut de tornar a engegar davant la manca de respostes per part de les administracions. TV3 s’havia vist amb normalitat a tots els Països Catalans, i Canal 9 es rebia a les Illes i al sud de Catalunya. En aquest sentit, la manca de reciprocitat plena és un pas enrere per a un espai lingüístic i cultural ja prou afeblit.

Jordi Muñoz (València, 1979) és un dels politòlegs de referència de l’àmbit sobiranista. Ha trigat dos anys, però al final ha construït el seu balanç del Procés al llibre Principi de realitat (L’Avenç).

Com la resta de la societat, en aquesta pandèmia les escoles i instituts han hagut de fer front i adaptar-se a correcuita a una situació inesperada i desconeguda. El que anem sabent de la resposta del nostre sistema educatiu, gràcies a la recerca de la Sheila González i el Xavier Bonal de la UAB, és que ha sigut molt variable. Trobem des de centres amb un model molt transmissor que han sobrecarregat els infants (i, de retruc, les famílies) de feina, fins a escoles que gairebé van desaparèixer de la vida dels seus alumnes d’un dia per l’altre. I entremig, esclar, molts centres i professionals que s’han adaptat i han treballat intensament per donar una resposta adequada, dins de les possibilitats.

Mirar-se l’actualitat política des de molt a prop, o fins i tot des de dins, té molts avantatges, però també algun inconvenient. La falta de perspectiva pot fer que ens distraguem en les anècdotes i ens oblidem del que és essencial. Un bon exemple d’això és la interpretació que s’ha fet del ple del Parlament d’aquesta setmana als mitjans catalans, espanyols, i de la resta del món. Els detalls procedimentals, que han sigut objecte d’un acarnissat debat al Parlament, són pràcticament absents de les cròniques dels mitjans internacionals, perquè el que és essencial és la convocatòria del referèndum no acordat, i la voluntat del govern espanyol d’impedir-lo per tots els mitjans.

El politòleg de la UB, Jordi Muñoz, i Antoni Bassas analitzen els resultats del 26-J. En primer lloc han fet una crítica a les enquestes publicades a les 20 h que dibuixaven un panorama molt diferent al que s'ha acabat produint. Per a Muñoz, l'únic canvi significatiu respecte el 20-D és "la tornada a casa dels votants de C's". El partit d'Albert Rivera no ha convençut l'electorat apostant per un pacte amb el PSOE i "infraestimant els votants de dretes". El PSOE no només salva els mobles, sinó que per a Muñoz ha recuperat votants. El politòleg apunta que "hem tornat a fer eleccions per quedar-nos com estàvem".

Antoni Bassas i Jordi Muñoz, politòleg de la UB, analitzen els resultats de les eleccions al Congrés dels Diputats del 20-D.

El politòleg Jordi Muñoz analitza amb Antoni Bassas els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya d'aquest 27-S.

Els experts consultats per l'ARA valoren de forma positiva el discurs d'Artur Mas en el debat de política general i coincideixen en què la propera campanya electoral se centrarà bàsicament en l'eix nacional, tot i que dubten sobre si altres qüestions més socials també aconseguiran trobar cabuda en el debat entre els candidats.

L'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès es va fundar el 1998 i des de llavors ha viscut un procés de gestació i de creixement dividit en dos períodes. "Durant els primers set anys es va fer un treball d'elaboració dels continguts, més de petit format, amb 300-350 alumnes anuals", ens comenta Pau Pérez a l'entrevista per l'ACN. A partir del 2005-2006, el nombre d'alumnes es va enlairar fins arribar als 1.700 aquest últim curs. L'expansió de l'Escola és, segons els seus directors, fruit de dues mesures essencials. D'una banda, es van integrar a la xarxa d'entitats i institucions culturals per "difondre" mútuament les pròpies activitats, i d'altra banda, es va millorar la qualitat dels continguts i la metodologia.