La Salomon Ultra Pirineu és una cursa especial. Sempre s'hi viuen històries d'aquelles que emocionen. La 16a edició de la icònica cursa pels senders del Parc Natural del Cadí-Moixeró era especial per a l'eterna Núria Picas, guanyadora en cinc ocasions. L'atleta de Manresa participava per desena vegada a l'Ultra Pirineu de 100 km, però baixant del Niu de l’Àliga va patir una caiguda. Tot coratge, va seguir corrent amb sang a les cames, i es va mantenir entre les deu primeres fins que va dir prou. No va poder acabar la cursa. Semblava que el triomf seria per a l'equatoriana Mercedes Pila, una dona incansable. Nascuda en un poble a gairebé 3.000 metres a prop del Cotopaxi, va haver d'emigrar fugint de la pobresa. Després va fugir d'un marit que no la deixava córrer. Establerta a Extremadura, on ha treballat cuidant gent gran, va començar a entrenar-se i en pocs anys ha estat campiona d'Espanya de marató i curses de muntanya. La menuda equatoriana va liderar bona part de la prova, però a 10 km pel final es va veure superada per una bala que baixava veloç cap a Bagà: Anna Ongaro.

"Per mi, els millors records d’estiu són compartir muntanya amb els meus fills". La corredora de muntanya Núria Picas ha transmès la seva passió als seus bessons de catorze anys, especialment en les èpoques estiuenques que aprofiten per anar a la muntanya. "Col·leccionar tresmils és el que ens agrada més de l'estiu", afirma. Les fites aconseguides no són poques: "Hem fet la travessa de l'Aneto, la Pica d'Estats, el Monte Perdido, Cavalls del Vent...". De fet, aquesta última no la van acabar –matisa– perquè un dels nens tenia una lesió, però no de fer muntanya, sinó de jugar a bàsquet. "De vegades, són pitjors els esports que es fan en llocs tancats que l'alta muntanya", assegura Picas.

És una de les imatges més especials de l'esport català. L'inici de la Salomon Ultra Pirineu, quan a les dos quarts de sis de la matinada milers d'atletes surten del centre històric de Bagà amb els frontals encesos. Encara és de nit i els llums il·luminen la plaça Porxada de Bagà, abans que els atletes marxin cap als cims del Pirineu, amb els seus somnis i reptes. Alguns volen acabar. D'altres, guanyar. Aquest cap de setmana torna una de les curses de muntanya més especials, amb la 15a edició d'una cursa nascuda el 2009, quan l'Associació Esportiva Mountain Runners del Berguedà va organitzar per primera vegada una cursa de muntanya que unia els vuit refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Actualment la prova es diu Salomon Ultra Pirineu i és una cita que els millors atletes de la modalitat volen fer com a mínim un cop a la seva vida. Alguns, com Kilian Jornet, l'han guanyat tres cops.

"El paio no sabia amb qui s'enfrontava". Evidentment, el lladre que va robar Núria Picas aquest dimarts a l'aeroport no sabia que era una de les corredores de muntanya amb més palmaresos del món. Després d'estirar la motxilla de l'esportista d'elit, amb mòbil i passaport inclosos, va començar una persecució de pel·lícula per l'interior de l'aeroport de Barcelona que va quedar amb el delinqüent reduït.

Núria Picas i Miguel Heras somriuen. Ja els han fet la pregunta altres cops, tothom vol saber com s'ho fan dos atletes veterans per derrotar aquells més joves sobre una distància de 100km. "Perquè ens agrada molt, suposo!", diu la Núria. "No hi ha cap recepta màgica, eh?", afegeix entre bromes l’atleta de Béjar (Castella i Lleó). Ell té 48 anys i ella 46. Fa un any van guanyar la Salomon Ultra Pirineu, segurament la cursa de muntanya més emblemàtica del Pirineu. Un any més tard, hi tornen per defensar el títol. El 2022, en un dia que feia prou calor, la Núria va tornar a la prova imposant-se amb tanta superioritat, que va acabar ballant al ritme de Rigoberta Bandini amb les seves filles. De fet, la catalana feia quatre anys que ni hi participava, en part per culpa de les lesions, però hi va tornar per la porta gran i va establir un nou rècord de la prova. Heras va patir una mica per superar el rus Dmitri Mitiàev, però va quedar primer. Quan el rus va arribar, va agenollar-se davant Heras, en senyal d’admiració. Camí dels 50 anys i havia derrotat un munt de joves.

Poques hores abans de començar la Salomon Ultra Pirineu, Núria Picas defensava: "La gran rival que tinc a la cursa és la Núria Picas". Als seus 46 anys, la corredora de Manresa buscava revalidar el títol de la icònica cursa de 100 km pel Parc Natural del Cadí-Moixeró. La carrera que salta entre els refugis de muntanya com el Niu de l’Àliga, que arriba fins al Pedraforca. Però la Núria no va poder amb ella mateixa. Quan liderava la prova després de Gósol, va començar a anar més lenta i va caure fins a la tercera posició. "Em trobo molt malament, és un dels pitjors moments de la meva carrera", explicava. Els mateixos paisatges que coneix tan bé, de sobte, semblaven diferents. No era el seu dia, tot i que volia acabar. "Ho haig de fer, per la cursa, per la gent. Haig d'acabar com sigui", deia patint. I ho ha fet, passades les vuit del vespre, després de caminar durant més de 35km, ja que no podia més. Però ha acabat en la cinquena posició, amb el cap alt. Acabar va ser una victòria, una prova de coratge, com ella mateixa explicaria hores més tard.

Forrest Gump deia que "es poden saber moltes coses de les persones per les sabates que porten: on van, on han estat". Núria Picas (Manresa, 1976) obre la porta de casa, al menut municipi moianès de Calders, ja a punt per sortir amb bicicleta. No són ni les 9 del matí. "No sé viure sense l'esport ni sense la muntanya", diu somrient i mirant cap a Montserrat. No es veu per la pols africana, però sap perfectament on és. És l'origen de tot, el punt zero: de petita hi anava cada cap de setmana. "Si els pares són de cultura excursionista hi ajuda molt perquè t'ensenyen el camí, però aquesta inquietud neix d'un mateix. Em costa molt estar parada. La muntanya em regala molts moments de llibertat. Al final, és el que busquem tots. La llibertat és sentir el control total del cos i la ment, l'evasió, el benestar, la connexió amb la natura", assegura aquesta diputada del Parlament del 2019 al 2022.

Durant un cap de setmana, a Bagà tot canvia. Quan arriba la Salomon Ultra Pirineu, milers de persones van fent via cap a aquest municipi del Berguedà perseguint cadascú el seu somni. Alguns volen veure en acció els esportistes que admiren, alguns volen millorar una marca personal. Altres en fan prou amb veure com els seus estimats acaben algunes de les diferents curses en un Parc Natural del Cadí-Moixeró alterat per aquest clima tan boig. El mateix dia que ha nevat per sota de 2.000 metres i han quedat enfarinades algunes de les rutes que seguiran els esportistes, la calor s'intensifica.

Senyora diputada, benvinguda.

“Vaig néixer normal, entre cometes, ja que a mi la paraula 'normal' no m’agrada. Què és normal? A l’Àsia mengen gos i aquí no. Quan tenia sis mesos vaig patir una encefalitis vírica herpètica, que és un herpes com els que et surten al llavi, però a mi em va sortir al cervell. Em va causar una paràlisi cerebral del 76% de discapacitat física”, explica Roca, que fa temps que va decidir convertir la seva vida en extraordinària. “La gent sempre m’ha dit que no podria fer moltes coses, però jo me n’he anat sortint. Em van dir que no em podria treure el carnet de cotxe i he vingut conduint. A poc a poc he anat tirant endavant i aconseguint tot el que em proposava”, assegura el català, que fa unes setmanes va completar la Mitja Marató de Barcelona.

Núria Picas (Manresa, 1976) és una de les esportistes més exitoses de l’esport català. La seva trajectòria està plena de victòries, però el seu últim llibre ( Ara o mai, Columna) no parla d’això, sinó de com reinventar-se després d’una derrota.

Kilian Jornet té poques espines claves, però una és l'Ultra Trail del Mont Blanc de l'any passat, on va ser superat per Francois D'Haene. El francès no participarà en aquesta edició i el català vol sumar el seu quart triomf (2008, 2009 i 2011) en aquesta gran prova del calendari que es disputa a Chamonix. Alguns dels principals rivals seran el burgalès Luis Alberto Hernando i els nord-americans Jim Walmsley, Zach Miller i Tim Tollefson.

L’escaladora i corredora de muntanya ha respost a una enquesta sobre 14 temes per valorar la importància que tenen a la seva vida. N’ha triat deu i els ha puntuat en una escala del 0 al 10, en què 0 vol dir “gens d’importància” i 10 vol dir “fonamental”. El retrat: el gràfic mostra, d’esquerra a dreta, valoracions sobre els diners i els béns materials (7), la professió (8), l’èxit (7), les relacions de parella (7), les relacions socials (7), la mort (2), la sexualitat (6), l’amor (9), la vellesa (4) i la malaltia (10). Ha descartat valorar la soledat, la fe, les pors i la consciència. Núria Picas conversa amb l’ARA des de les Dolomites, on passa uns dies de vacances. La muntanya és el seu medi natural, li aporta la pau i la tranquil·litat que necessita. Ara ja pot viure de l’esport de muntanya, tot i que la cursa de la seva vida la va guanyar quan va entrar al cos de bombers, una professió que no sap si tornarà a exercir però que li ha agradat molt.

A2.519 metres sobre el nivell del mar s’alça imponent el cim del Naranjo de Bulnes, batejat així pels reflexos ataronjats que la gran mola calcària rep dels rajos del sol al crepuscle. A Astúries se’l coneix com a Picu Urriellu, i els 500 metres verticals de la seva cara oest van ser la primera gran escalada que Núria Picas va fer amb el seu amic Salva Figueras. “La meva passió per l’escalada em ve de petita. Quan ets jove sempre busques algú que pugui ensenyar-te o en qui puguis emmirallar-te. Jo vaig trobar el Salva”, explica Picas, després d’un matí d’entrenament a la serralada del Cadí.

Un dels beneficis de l'esport és l'alliberament d'endorfines, aquests simpàtics pèptids opioides endògens coneguts informalment com "l'hormona de la felicitat". TV3 intentarà traslladar aquesta sensació per als qui, des del sofà, s'enganxin a 'Aire lliure', una de les principals apostes de l'estiu de la cadena pública, que s'estrena aquest diumenge (22.45 h). Presentat per la corredora de muntanya Núria Picas, el programa convida persones conegudes i anònimes a practicar esport a l'aire lliure, arreu del país.

Avui a les 10 del matí arrenca a Viena el repte Red Bull Der Lange Weg que afronten set atletes, entre els quals la catalana Núria Picas. El desafiament que els va proposar la marca de begudes energètiques -i que ells van acceptar- consisteix a emular el que van fer quatre alpinistes austríacs, que l’any 1971 van creuar els Alps (des de Niça fins a Viena) en menys de 40 dies. “És un repte increïble. Jo sempre busco reptes que siguin difícils però no impossibles i aquest és trepidant. Em causa molt més respecte que anar a fer qualsevol vuitmil a l’Himàlaia. Són 40 dies d’activitat per creuar un massís immens amb unes condicions variables, amb moltíssima neu”, diu Picas, emocionada amb la travessa que l’espera. “És la més difícil de la meva vida”, reconeix, i apunta: “No es tracta només de travessar els Alps, sinó que intentarem ajustar-nos al que van fer aquesta gent. Farem una sèrie de cims mítics, entre ells el Montblanc, el sostre d’Europa”.

Poques metes se li havien resistit, però n'hi havia una de pendent, a la llista: l'Ultra Trail de Mont Blanc, la cursa en què el 2013 i el 2014 havia quedat segona. 25 hores 46 minuts i 43 segons és el temps que ha necessitat Núria Picas per fer 167,5 quilòmetres amb un desnivell positiu de 9.800 metres. Després de patir un atac d'asma, ha assolit la fita, que ha descrit com a la cursa més dura de la seva vida. Repassem 10 aspectes interessants de la vida d'aquesta corredora de muntanya:

Núria Picas ha fet història i s'ha proclamat aquest dissabte campiona de l'Ultra Trail del Mont Blanc. La catalana, que ha tingut un atac d'asma quan liderava la prova, ha patit molt per mantenir la primera posició. "Ha sigut la cursa més dura de la meva vida", ha dit. Andrea Huser, que ha intentat la remuntada fins al final, ha acabat en segona posició.

Ahir es va acabar la Patum de Berga. Aquest any, però, una berguedana d’adopció i il·lustre com és la Núria Picas (Manresa, 1976) no l’ha pogut disfrutar tant com hauria volgut. S’està preparant per a l’ultratrail del massís Mont Blanc, a la serralada dels Alps, del pròxim 1 de setembre. Per a ella és “la cursa de muntanya més important que hi ha” i un repte d’allò més llaminer, perquè encara no l’ha guanyada. Vencedora de nombroses curses de muntanya, així com de campionats mundials d’ultratrails, se centra ara a guanyar per primer cop al Mont Blanc. És el seu objectiu més pròxim després d’haver-se quedat, al maig, a les portes de coronar els 8.462 metres del Makalu, on va viure la “victòria més gran” de la seva vida.