La 23a edició del Festival In-Edit, entre el 23 d’octubre i el 2 de novembre, porta als cinemes Aribau de Barcelona 71 documentals musicals en un total de 115 projeccions. En aquesta edició debuten Astrid Rousse en la direcció executiva i Toni L. Querol en l’artística. Uri Altell, un dels fundadors, continua expandint un projecte que no ha deixat de créixer des de la seva primera edició.

Els Cinemes Comèdia, la històrica sala del passeig de Gràcia que va abaixar la persiana el 14 de gener després de més de 60 anys d'història, podria reobrir com a cinema de referència per als festivals de Barcelona. Aquesta és una de les propostes que té sobre la taula la propietat del local, i el seu promotor és precisament un festival barceloní, l'In-Edit, especialitzat en documental musical. La idea no és nova, i fa anys que els festivals de la ciutat reclamen una infraestructura que doni estabilitat a la programació de les moltes i diverses mostres de cinema de Barcelona. La centralitat del Comèdia és ideal en aquest sentit, i també les seves cinc sales de diversos aforaments: una sala gran de 506 localitats en platea i 162 a l'amfiteatre, i quatre sales mitjanes de 299, 226, 153 i 152 localitats.

En el pròleg d’El día del Watusi, Miqui Otero escrivia que Francisco Casavella no tenia lectors, tenia seguidors. I això és el que els va passar als protagonistes d’aquest reportatge, els Surfing Sirles, que no tenien oients, tenien militants. És un motiu minúscul de la llarga llista de raons per la qual avui, nou anys després de la seva dissolució, continuem recordant-los i celebrant-los. A més, aquesta setmana està subratllada amb vermell al calendari perquè comença el festival In-Edit, la mostra de cinema documental musical de Barcelona, i s’estrena Material Sirles: un septenni, un recull de gravacions casolanes i semiprofessionals dels set anys més intensos de la banda. Era qüestió de temps que arribés la primera pel·lícula sobre els Sirles. Possiblement no serà l’última, perquè la seva fama s’engrandeix i amplifica amb els anys.

Després d'una edició marcada per la pandèmia, el Festival In-Edit tornarà a omplir de documental musical els cinemes del 28 d'octubre al 7 de novembre. "Tornen a fer festival i tornen a fer-lo presencial. Hem de reivindicar tot el que significa la cultura com un espai de trobada", ha celebrat aquest dijous Dani Granados, assessor de presidència de l'Institut de Cultura, durant la presentació del festival a la Fàbrica Moritz. Durant onze dies es projectaran als cinemes Aribau de Barcelona més de 50 documentals que inclouran multitud d'estils musicals, però, sobretot, històries.

David Trueba encara no havia nascut quan, el 1963, el jove cantautor Chicho Sánchez Ferlosio va rebre la visita de tres estudiants suecs que havien viatjat en cotxe fins a Madrid amb un magnetòfon professional amagat als baixos del cotxe. En un parell d’hores van enregistrar un grapat de cançons cantades pel jove amb la guitarra i es van acomiadar sense gaires cerimònies, no fos cas que la policia els descobrís. Aquelles cançons eren material extremadament delicat: denúncies de la brutalitat del règim, himnes a la solidaritat obrera, paràboles sobre la Guerra Civil... Un cançoner revolucionari que no podia publicar-se a Espanya per raons òbvies, però sí a la Suècia socialdemòcrata, on es va convertir en un fenomen de vendes i va assolir ràpidament la condició de símbol de l’ideal comunista i, sobretot, de la lluita antifranquista.

Dimarts els Sidonie compartien a les xarxes una imatge de l’Eleven, la protagonista de Stranger things, acompanyada del següent missatge: “Ara és el moment d’anar al cinema, al teatre, a concerts [...]. La ignorància està mostrant la seva cara més lletja des dels mitjans de comunicació i les xarxes socials: hem d’enfrontar-nos a aquest Monstre Ombra. Siguem l’Eleven i aturem el monstre de la incultura”. Llegint aquesta potent declaració vaig recordar la jornada que tot just havia viscut 48 hores abans: un menú cultural cinc estrelles.

El Festival In-Edit ha inaugurat l’edició d’aquest 2017 amb Liberation Day, un documental sobre el concert que van oferir Laibach a Corea del Nord l’agost del 2015. Però què coi hi fa un grup de rock industrial sorgit als anys 80 en un estat en descomposició com l’antiga Iugoslàvia tocant en la diada patriòtica del país més hermètic del món? Per què actualment la banda eslovena manté intacte un estatus de culte conreat al llarg de tres dècades? I qui pot incomodar més a qui, Laibach als nord-coreans o viceversa?

Encara que avui pugui semblar una quimera, va haver-hi una època en què una cançó pop d’una banda de classe obrera podia arribar al número 1 de les llistes d’èxits sense tenir una multinacional ni una promoció digna al darrere. Només feia falta un senzill que connectés amb la gent. En aquest context van aparèixer Madness, un dels grups bandera -els altres serien The Specials- de l’onada revival de l’ ska anglès de finals dels anys 70. “Eren temps foscos, sense esperança, però vaig tenir la sort de trobar un grup de nanos amb qui compartia aspiracions: escapar-nos d’aquella obscuritat i divertir-nos per sobre de tot”. Parla Graham McPherson, conegut popularment com a Suggs, veu i ànima de la banda de Camden Town. “La nostra vida al North London no tenia gaire bona pinta, amb 16 anys teníem feines de merda i ni un duro, jo tallava carn en una carnisseria. La música ens va salvar”, explica.

Entre el 26 d’octubre i el 5 de novembre se celebra, als cinemes Aribau, la quinzena edició del festival de cinema documental musical de Barcelona, l’In-Edit. Plenament inserit en el mapa cultural de la ciutat, són dies marcats en vermell a l’agenda de melòmans musicals d’arreu del país, que any rere any gaudeixen dels millors documentals de gènere al centre de la capital. In-Edit és un festival en què s’han vist cintes llegendàries com Joy Division, dirigida per Grant Gee amb guió de Jon Savage, d’altres increïblement didàctiques -encara es recorden les aglomeracions per veure el seguiment antropològic del heavy metal a Metal: A headbanger’s journey -, pel·lícules que reunien figures extraordinàries a l’estil de No direction home, amb Bob Dylan i Martin Scorsese en una mateixa obra. I, per descomptat, històries màgiques i contundents com l’immens entusiasme que va ser descobrir Sixto Rodríguez a Searching for Sugar Man. Mai sabem per on pot sorprendre’ns l’In-Edit perquè, sovint, el més interessant arriba fora dels grans noms, quan menys t’ho esperes. D’artistes immensos a microescenes perdudes de la mà de Déu: aquests són els documentals que no t’hauries de perdre d’aquesta edició.

IN-EDIT

Dijous comença una nova edició del festival internacional de documentals musicals amb Liberation day, la sorprenent aventura nord-coreana del grup Laibach, com a film inaugural. Als cinemes Aribau i el teatre del CCCB.

]]> Gairebé sempre ho dic, l’In-Edit és un dels meus esdeveniments favorits. Arriba la tardor i també ho fa aquest certamen que no podria estar més ben ubicat al calendari, després del de Sitges i quan les condicions climatològiques conviden recloure’s a casa per a veure pel·lis. Bé, en aquesta ocasió és tracta de documentals i de veure’ls al cine, però tan se val. Després de repassar la programació m’he fet un calendari, i com que alguns amics i coneguts m’han demanat consell, he pensat que aquesta és la millor manera de fer-los-hi saber què aniré o què m’agradaria anar-hi a veure. Hi ha moltes opcions de ruta possibles, però la meva és la que us detallo a continuació.

]]>

El Festival In-Edit de Documental musical ha tancat la programació de la seva pròxima edició, que tindrà lloc del 27 d'octubre al 6 de novembre a Barcelona i del 3 al 6 de novembre a Madrid. Entre les noves confirmacions, que s'afegeixen als documentals ja confirmats sobre Morente, Blur, The Stooges i Oasis destaca la presència d''Eat that qüestion - Frank Zappa in his own words', que aborda la figura del músic a través de les seves entrevistes, en les quals feia tota una exhibició d'esgrima verbal. 'Eat that question' va guanyar el premi a la millor pel·lícula de la secció paral·lela Zabaltegi de l'últim Festival de Sant Sebastià.

]]>

Diumenge va tancar la 12a edició de l'In-Edit Festival Internacional de Documental Musical de Barcelona, que ha comptabilitzat més de 33.000 espectadors entre el públic de sales i els visionats de la sala virtual In-Edit TV. El premi al millor documental atorgat pel públic del festival ha sigut per a 'Pulp: A film about life, death and supermarkets', que va inaugurar el festival. Dirigida per Florian Habicht, la pel·lícula presenta la banda britànica Pulp i la ciutat de Sheffield com dos elements inseparables.

]]>

La propera edició del Festival l'In-Edit, que tindrà lloc del 23 d'octubre al 2 de novembre, projectarà dos dels documentals musicals que més expectatives han generat aquesta temporada: 'Pulp: A film about life, death and supermarkets' és un retrat del cantant de Pulp, Jarvis Cocker, vist des de l'òptica dels seus paisans de Sheffield; i '20.000 days on earth' analitza la vida, l'obra i la carrera de Nick Cave a través d'una narrativa lliure i original que barreja ficció, realitat i somnis.

]]> El Festival Internacional de Cinema Documental Musical de Barcelona, In-Edit, ha completat el seu palmarès amb el premi del públic, que ha anat a parar a 'Bustamente Perkins', el documental dirigit per Pep Garrido i Xesc Cabot sobre el músic valencià Juli Bustamante.

]]> Els responsables del Beefeater In-Edit han explicat en la presentació de la 11a edició del festival barceloní que estan preparats per arrencar "un nou cicle" amb la transformació de la cita en un esdeveniment "multipantalla". El festival, que tindrà lloc del 24 d'octubre al 3 de novembre, projectarà alguns dels seus documentals musicals en sales de Madrid, Pamplona i Bilbao gràcies a un acord amb el grup de distribució Golem. Així mateix, alguns dels títols estaran disponibles en la plataforma 'online' In-Edit TV.

]]>

'Marglytta. A music documentary based on Litoral' és la història d'un grup d'amics que se'n van de gira per diferents parts del món: Islàndia, Anglaterra, França... 'Marglytta' és un documental de Sergi A. Minguell que es projecta dimarts i dimecres al Festival In-Edit Beefeater de Barcelona.

]]>

El Festival Internacional de Documental Musical de Barcelona In-Edit Beefeater celebra la desena edició del 25 d'octubre al 4 de novembre. Amb motiu d'aquest aniversari, el festival ha confeccionat un cànon del documental musical a partir de les llistes de directors de documentals, músics, realitzadors televisius, crítics de cinema i de música, programadors de festivals i periodistes. El resultat és un rànquing de 100 documentals musicals encapçalat per 'Dont' look back' (1967), el film del nord-americà D.A. Pennebaker sobre la gira que Bob Dylan va fer pel Regne Unit l'any 1965.

]]> El festival de cinema documental musical, Beefeater In-Edit, celebrarà entre el 25 d'octubre i el 4 de novembre la seva desena edició a Barcelona. Abans de donar a conèixer la programació i el gruix de novetats que presentarà, el certamen avança que enguany inclourà la secció 'Els teus 10 anys', on es projectaran les sis pel·lícules més ben valorades per votació popular d'entre totes les que s'han projectat al festival e una dècada. L'altra novetat d'enguany serà la plataforma online del festival 'In-Edit tv' que permetrà veure documentals via Internet -pagant- a tot l'Estat. D'altra banda, el certamen inaugurarà l'abonament 'Fan', amb condicions avantatjoses per accedir a la majoria de passis.

]]>