El bottle flip challenge, el fidget spinner o el dab. Aquestes van ser algunes de les modes que van passar fa deu anys. Ben bé encara no se sap per què van tenir tant recorregut. Ara parlem de torrades d’alvocat, açaí i running, encara que això últim ha estat present dins del territori català més temps del que la gent pot pensar. I si no que li preguntin a la Cèlia Balcells, que va començar a córrer com a hobby i ara s’hi dedica professionalment. “Al principi feia cinc o deu quilòmetres i acabava destrossada. Hi havia una pujada que ara faig en dos segons i llavors em semblava impossible. Tot i això, era molt satisfactori”, recorda. “Això va ser l’últim any abans d’anar a la universitat. Quan vaig anar a estudiar a Lleida, tot i que allà no hi ha gaire muntanya, anàvem a córrer cada dia. Va ser llavors quan vaig conèixer l’Arnau Cases, que em va introduir al món del rendiment i del trail running català. Ell estava implicat en la selecció catalana i em va explicar què havia de fer per arribar-hi. A partir d’aquí vaig començar a córrer més seriosament”, explica.

La Marina, quan surt a córrer a l'aire lliure, escolta música urbana o tecno. A casa seva pot sonar Beethoven, però per fer esport necessita música amb més ritme per sentir-se activada. De totes maneres, les cançons del nou disc de Bad Bunny només sonen per un auricular, quan l'acompanyen mentre corre pel carrer. "L'altra orella la deixo lliure per sentir tot el que passa al meu voltant", explica a l'ARA. Durant les seves sortides per córrer a l'aire lliure, la Marina, de 24 anys i resident a Barcelona, lamenta haver de sentir habitualment comentaris masclistes, i la sensació d'inseguretat que experimenta la porta a prendre precaucions.

Diu la llegenda que el primer que va córrer una marató, el grec Filípides, va morir esgotat pocs minuts després de completar la fita. Cal tenir en compte que el pobre soldat no s’esperava que aquell històric dia del segle V aC, en lloc d’acabar travessat per una llança persa a la platja de Marató, hauria de córrer sense parar els 42,195 quilòmetres que separaven el camp de batalla d’Atenes per anunciar la victòria sobre les tropes invasores.

Córrer és una de les formes d'exercici més populars arreu del món. També pot ser una de les més saludables.

"Em diuen Botxí perquè sempre que tinc algú al davant haig d'avançar-lo, haig de ser el seu botxí". La història de Carles Farré no és la d'un corredor normal, sinó la d'una persona marcada per la passió per una distància concreta, els 42.195 metres que suma la marató. Una fixació que supera fílies i modes comunes i que va molt més enllà d'una tendència. Aquest diumenge el Botxí serà centenari, no d'edat, ja que té 64 anys, sinó de maratons suportades per les seves entrenades cames al llarg de 38 temporades de plena dedicació. Aconseguirà arribar a la seva participació número 100, i no hi arribarà de qualsevol manera: la fita tindrà lloc a casa seva, a Barcelona, amb el dorsal número 100 i acompanyat del seu fill Pol, que s'estrenarà en aquest tipus de curses per estar al costat del seu pare.

No m’agrada córrer per la platja, perquè els peus se t’enfonsen, fa baixada i les vambes se t’omplen de sorra. Però avui és el dia que, de sis a deu del matí, es permet als esportistes populars de fer-ho i me n’hi vaig a fer-ne una crònica. Són dos quarts de vuit del matí i els carrers de la Barceloneta ja són plens de corredors, però a la sorra de la platja només hi ha fotògrafs i algun nedador vestit de neoprè. Una periodista prepara una foto amb un noi de cos atlètic que ha de xutar una pilota en direcció a ella. Ho repeteixen diverses vegades. A la barana del passeig, badocs. En un banc, dos nois, que van junts, aprofiten per fer flexions.

Amb el final de l’any a l’horitzó, els 'runners' tenen una cita, l’última de l’any: la cursa de Sant Silvestre. N’hi ha per a tots els gustos, i entre els amants del córrer, qui més qui menys se’n busca una per celebrar les festes nadalenques i, de passada, cremar accessos d’aquestes dates. A Barcelona, d’aquesta cita se’n diu Cursa dels Nassos i aplega, any rere any, milers de persones de tots els nivells i edats a la zona de la Mar Bella a dos quarts de sis de la tarda del 31 de desembre. Des dels atletes d’elit i els corredors amateurs fins als entusiastes més populars, que, segurament arrossegats i animats per amics o familiars, completaran els deu quilòmetres caminant, disfressats o brindant amb cava i copes de plàstic abans d’entrar a la meta.

De què parla una escriptora quan parla de córrer

M’he comprat unes vambes. Feia anys que no en duia, i he suposat que ara deuen ser molt més còmodes que les últimes que havia tingut. A la sabateria he dit que no corro, que només camino. I m’han venut unes vambes ni barates ni cares que ja faran el fet.

]]>

Descobreix la història de superació d'en Marcos Bajo. Amb només un 4% de visió córrer curses de muntanya, i per què ho fa?

]]>

Un dels bons propòsits per a aquest setembre és tornar a fer exercici? Dos graduats de Harvard han ideat una aplicació de mòbil revolucionària que pretén acabar amb les tradicionals campanes al gimnàs. Molta gent s'hi apunta però després no hi va, i acaba amb una doble frustració: es van acumulant els quilos i a sobre cada mes paga per un servei que no fa servir.

]]>