La meteorologia ha acompanyat els 33.000 corredors populars que aquest matí de diumenge han omplert els carrers de Barcelona per participar en la 44a edició de la Cursa d'El Corte Inglés. L'esdeveniment ha començat a les 9 h amb una temperatura una mica inferior als 20 graus i els núvols han permès que la xafogor no incrementés encara més l'esforç que han fet els atletes per completar els 10 quilòmetres urbans pel mig de la capital catalana.

L'augment de les temperatures ja afecta els aficionats a l'esport. El canvi climàtic està alterant els nostres hàbits d'exercici, segons es desprèn d'un estudi fet per l'aplicació esportiva Strava, segons el qual el 75% dels esportistes admet que la calor extrema va afectar els seus plans d'entrenament el 2023. El 27% dels preguntats també van citar la mala qualitat de l'aire com un factor que cada cop els afecta més. Cada any la xifra de persones que cita la calor i la contaminació com a problemes per fer esport no deixa de créixer, segons es desprèn de les dades d'aquest estudi fet anualment. A Catalunya fins a un 84% dels enquestats afirmen haver modificat els seus hàbits a l'hora de fer esport per culpa de la calor.

"En aquest tram trobo el primer gos mort", escriu Haruki Murakami quan explica el trajecte que va córrer entre Atenes i Marató el 1983, en una reproducció a la inversa del recorregut original de la marató. Es tracta d’una frase simple i purament descriptiva. Sembla que no tingui res a veure amb la literatura, però en realitat, tal com fan les lleis de la física, cristal·litza l’essència d’un món (el fet de córrer) en molt poc espai. Que el gos trobat sigui el primer indica que n’hi haurà més i suggereix una repetició periòdica, un dels elements que fa que córrer distàncies llargues sigui una activitat profundament meditativa. Que el gos estigui mort transmet una idea de degradació dolorosa que insinua el patiment implícit i en augment que hi ha en tota cursa de llarga distància.

Un 19% de les dones asseguren que han patit assetjament mentre corrien fent esport per Barcelona. La xifra de dones que manifesten aquesta inseguretat és més del doble que la dels homes (9%), segons una enquesta feta a més de 1.000 persones pel Reial Automòbil Club Catalunya (RACC) i Zurich Assegurances.

El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida ha presentat els 13 circuits de Trail Running del Pirineu i les Terres de Lleida. Es tracta d'un seguit de propostes, una per comarca, pensades per facilitar als esportistes la feina de trobar bons recorreguts i sense sorpreses. La vicepresidenta del Patronat, Rosa Pujol, ha explicat que aquesta nova iniciativa va encaminada a posar en valor i promocionar activitats en espais oberts i en entorns naturals dins del context de crisi sanitària que patim. El Trail Running té un nombre cada vegada més gran de corredors i des del Patronat han indicat que les comarques del Pirineu i de Ponent "constitueixen un magnífic i variat destí per a la pràctica d'aquesta modalitat esportiva".

El running s’ha convertit en l’esport de moda aquest any, en què la pandèmia ha tancat els gimnasos arreu. La majoria dels gimnasos estan reobrint amb limitacions d’aforament però tot i això molts corredors han deixat de banda les cintes i opten per córrer a l’aire lliure. Però fer running a l’hivern és diferent de fer-ho a l’estiu. Ara és més fosc, fa més fred i pot ser més dur per al cos. Mantenir-se calent sense exagerar pot ser complicat. Aquí us expliquem unes quantes coses que heu de tenir en compte abans de sortir a córrer quan fa fred.

Preparats, llestos, ja! El confinament tindrà a partir de dissabte una petita treva, ja que es podrà passejar i fer esport un cop al dia. El gruix de persones tindrà dues franges horàries (entre les 6 i 10 hores i les 20 i 23 hores) i limitacions de temps (una hora al dia) i distància (un quilòmetre del domicili) per oxigenar-se una mica. Aquestes franges horàries aniran destinades a majors de 14 anys, adults sense problemes de mobilitat i esportistes. L’activitat s’haurà de fer de manera individual. Els esportistes no tindran límit de temps durant la franja horària que escullin, ja sigui al matí o a la tarda, però no podran sortir del seu municipi. Per a les passejades, en canvi, es permetrà sortir al carrer acompanyat per una persona amb la qual es convisqui. Les persones de més de 70 anys o dependents que necessitin anar acompanyades tindran un horari diferent: entre les 10 i les 12 hores i entre les 19 i les 20 hores. La franja dedicada als menors de 14 anys serà des de les 12 fins a les 19 hores. Els municipis menors de 5.000 habitants, on no hi ha risc d’aglomeracions, no hauran de seguir aquestes franges horàries.

"Baixo al pàrquing de l’edifici i em passo dues hores corrent aquí", explica l’Esteve, que té la sort de viure en un gran bloc amb un aparcament de dues plantes gran. Espanya s’ha convertit en el primer estat que ha prohibit practicar l’esport a l’aire lliure. Els primers dies d’estat d’alarma la policia es va fer un fart d’aturar corredors i ciclistes que no feien cas de la prohibició. "Admeto que vaig a comprar ben lluny de casa, així puc estirar les cames. I si veig que no hi ha ningú, començo a córrer arrossegant el carro de la compra", diu l’Àlex, de 34 anys, que els últims dos anys ha fet tres maratons. A l’Estat s’han registrat com a mínim 10 casos de corredors que han oposat resistència quan els volien enviar a casa i han acabat detinguts. A Manresa, els Mossos d'Esquadra van amonestar verbalment un home que sortia de la feina vestit de corredor aprofitant una aturada. Coses de la vida, sortia de la comissaria dels Mossos de Manresa, ja que era un intendent de la Regió Policial Central que volia fer esport. Els seus companys no n'hi van deixar fer. En canvi, a França, Bèlgica, el Regne Unit i, fins i tot, a Itàlia (amb la recent excepció de la Llombardia) sortir a fer esport a l’aire lliure en solitari està permès i, fins i tot, es recomana. Com s’entén?

En el cas de Cristian Llorens, feina i esport han anat sempre de bracet. Es va incorporar a l’organització de la Marató l’any 2006 després d’haver treballat en una cadena de gimnasos, i ha visitat -i en moltes ocasions corregut- moltes de les grans curses del món a la recerca de noves idees. En parlem a tocar de la plaça d’Espanya, principi i final de la Marató, que disputarà la pròxima edició el 15 de març de l’any que ve.

El xandall ha tornat amb força a les nostres vides. Firmes cares i, a continuació, firmes barates s'han posat a presentar models de tota mena de teixits i amb tota mena d'inspiracions que en molts casos són xandalls 'stricto sensu' i, en d'altres, són creacions mixtes: a cavall del xandall 100% esportiu i la roba còmoda que et pots posar per anar a treballar o a estudiar. No està clar si ha sigut la nova efervescència de l'estètica dels noranta o la moda del running la que ha posat el xandall novament en circulació, però el que està clar és que les marques estan disposades a tot perquè en tinguem almenys un cadascú. I s'ha de dir que amb la comoditat que ofereixen i com de pràctics són, costa resistir-se a aquesta moda. Això sí, si ho fem, fem-ho bé.

Fer running s’ha convertit en un distintiu social més. El terme córrer ha quedat obsolet per una tendència de colors extravagants, la veu d’un rellotge digital i unes sabatilles d’un material aeroespacial que analitza la teva petjada. La indústria ha convertit l’exercici de manteniment en un fenomen de màrqueting, i ha generat un nínxol de mercat a gran escala. Albert Navarro (1975, Barcelona) va veure l’any 2013 que l’aparador podia servir per canviar el món a petita escala, assenyalant les necessitats primàries que no veu Barcelona. El raonament va néixer des del context de les World Marathon Majors, per afegir-hi el toc d’èpica, de la condició de maratonià apassionat i de pare del Pau i el Jaume, dos nens que pateixen autisme.

Aquest diumenge, 12 de maig, se celebrarà la cursa DiR Guàrdia Urbana, que creua Barcelona per l'avinguda Diagonal. La prova, que arriba a la setena edició, compta amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana i de l'Ajuntament de Barcelona i l'organitza Clubs DiR. L'avinguda Diagonal és l'epicentre d'aquesta cursa, en què es pot participar en dues modalitats: 5 o 10 quilòmetres de recorregut. L’atleta olímpic Nacho Cáceres és, de nou, el cap de cartell de la prova.

Córrer a Barcelona és beneficiós malgrat els contaminants perjudicials presents a l’aire de diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió (PM 2,5). Ho asseguren des de fa temps els experts i ho confirma un estudi que van presentar ahir RACC i Zurich Seguros, que ha mesurat la contaminació mitjana per horaris en quatre punts de Barcelona: la Diagonal, el Paral·lel, el passeig Marítim i la carretera de les Aigües.

Aun dia de tancar l’any, moltes persones dediquen part dels seus pensaments a fer una reflexió i un balanç del que han sigut els últims 365 dies, i es plantegen com volen que siguin els 365 següents. La majoria dels esportistes també fem aquesta activitat mental d’anàlisi tan necessària quan acabem la temporada, que, depenent de cada disciplina, és en un moment o un altre de l’any.

Fer lloc a l’estómac per als torrons i les neules, acabar l’any amb activat i ganes de marxa, trobar una excusa per disfressar-se, lligar entre la marea de corredors... Els motius per córrer el 31 de desembre sobren. L’origen l’hem de buscar a São Paulo. En aquesta megalòpoli brasilera que avui té 12 milions d’habitants es va córrer la primera Sant Silvestre el 1925 i s’ha organitzat de manera ininterrompuda fins demà, quan se’n celebrarà la 94a edició. Ni la Revolució Constitucionalista de 1932 ni la Segona Guerra Mundial ho van evitar.

Amb 20 anys Pau Capell jugava a futbol sala, però es va lesionar i el metge li va aconsellar sortir a córrer per la muntanya per accelerar la recuperació. “No se m’hi ha perdut res”, va pensar. Però ho va provar i la sensació el va captivar. “Podia escollir cap on anar, sense pressa, i escoltar els animals”, recorda. La seva vida va fer un gir que l’ha portat a proclamar-se campió del món d’ultra trails. “Fa sis anys que em dedico a córrer i fa dos que vaig entrar al circuit mundial. El primer lloc era una fita que buscava des de fa temps. Com qualsevol esportista, buscava arribar al nivell màxim. La satisfacció, per tant, és absoluta”, confessa.

Behobia és un barri d’Irun que a simple vista no té cap atractiu especial. De fet, és més conegut pels francesos, que hi baixen a comprar alcohol i tabac perquè els surt més barat. Però Behobia és un nom venerat per qualsevol runner. La Meca del running a la qual tots els atletes (populars i d’elit) volen anar com a mínim un cop a la vida. D’altres, cada any.

Com la majoria de corredors, la Laia, de 31 anys, va començar a córrer durant 30 minuts prop de casa seva. Ara, cinc anys després, dedica la major part del seu temps lliure a entrenar-se i a córrer. Va començar participant en la Cursa de la Dona (5 km) i actualment corre maratons d’asfalt i de muntanya (42 km, aproximadament). “Córrer et dona sensació de llibertat i és reconfortant notar com poses en forma el cos”, reflexiona la Laia, que assegura que li serveix per evadir-se. Com ella -tot i que no amb tanta intensitat i amb menys preparació-, són centenars les persones que han fet de córrer el seu hobby. Davant d’aquesta moda estan emergint diferents maneres de córrer, que tenen poc a veure amb el que es coneixia com fer fútingfa uns quants anys. Córrer recollint residus -conegut com a plogging -, córrer descalç o d’esquena en són alguns exemples. Repassem els més destacats.

Imagina’t un espai que és un punt de trobada de l’esport i la cultura de la nostra ciutat; imagina’t un lloc que escenifica la relació i interacció que existeix entre tots dos mons. Imagina’t un local que dona veu a la nova generació d’emprenedors esportistes i que obre les portes a l’art i a la innovació.

De què parla una escriptora quan parla de córrer

M’he comprat unes vambes. Feia anys que no en duia, i he suposat que ara deuen ser molt més còmodes que les últimes que havia tingut. A la sabateria he dit que no corro, que només camino. I m’han venut unes vambes ni barates ni cares que ja faran el fet.

]]>