Si parlem de Pitàgores, segurament el primer que ens ve al cap és el teorema que porta el seu nom, una de les descobertes que aquest filòsof i matemàtic grec de final del segle VI aC va fer al llarg de la seva vida. Però en va fer unes quantes més. També va ser el primer a relacionar la música amb els números, cosa que el va portar a identificar patrons matemàtics en la música. Així doncs, no és tan estrany que aquests dos camps estiguin vinculats l’un amb l’altre.

L’altre dia vaig anar a un institut on els alumnes de segon de batxillerat havien llegit Biografia del foc. Aquest llibre no és segurament el més indicat per a batxillers, perquè alguns contes tenen una temàtica que els queda potser massa lluny i, en general, té un punt de complexitat que, veient com està el nivell de comprensió lectora, fa que es pugui sospitar que no els serà fàcil. Tanmateix, aquestes xerrades a centres de secundària sempre són interessants, sobretot perquè t’adones que se sorprenen que els escriptors siguem persones normals. I part de la feina és aquesta: aconseguir que els adolescents no ens considerin una mena de rates de biblioteca reprimits i antiquats que no escrivim sobre la vida sinó sobre abstraccions intel·lectuals buides. També en aquesta ocasió va ser interessant la xerrada, en especial quan va sortir el tema del sexe.

L'Institut Vila de Gràcia de Barcelona haurà de prescindir del seu batxillerat escènic a partir del curs vinent. Així els hi va comunicar el Consorci d'Educació tot just abans de Nadal, i si el tancament d'aquesta modalitat de batxillerat continua endavant, el districte de Gràcia es quedaria sense opcions públiques per cursar arts escèniques. Per aquest motiu, aquesta setmana la comunitat educativa del centre ha organitzat un acte reivindicatiu per reclamar al Consorci que s'ho repensi.

Batxillerat és una de les opcions per accedir a la universitat, dos cursos en què sovint l’alumnat sent la pressió d’aconseguir la nota necessària per estudiar la carrera que vol. La nota d’accés la determina la mitjana de la nota de batxillerat, que representa el 60%, i la de la selectivitat, el 40% restant.

Ara sí que sí, aquest és l'últim curs en què els alumnes de primer de batxillerat estudiaran física, química, biologia, geologia i ciències ambientals per separat. El departament d'Educació ha publicat aquest dilluns la modificació del decret que marca com s'organitzen les assignatures a batxillerat. D'aquesta manera, es confirmen els canvis que des de fa més d'un any s'han anat explicant i que han rebut l'oposició de diverses plataformes de docents. Les modificacions al currículum s'aplicaran ja a partir del curs vinent, el 2026-2027, a causa d'un requeriment del govern espanyol que instava la Generalitat a homologar els seus títols en cas de mobilitat geogràfica.

La foto impacta. És el pati de l'institut on ara hi ha diversos alumnes jugant a pilota i xerrant. A la imatge, però, la pista de futbol és plena d'homes uniformats i quadrats amb la mà alçada. "Em costa molt imaginar que el nostre insti era així", diu el Roc. "És xocant", admet la Blanca. Tots dos són alumnes de l'institut Jaume Balmes, el centre de secundària més antic de Barcelona. La imatge que comenten els alumnes és de la inauguració de la nova –i actual– seu de l'institut l'any 1942, en plena dictadura franquista. Aquest període històric no és desconegut per a ells, a diferència del que diuen moltes estadístiques.

Aquests dies, les estudiants d’algunes zones d’Espanya on ja han fet la selectivitat pengen a internet uns vídeos on diuen quines són les notes que creuen que han tret. Una amiga grava, l’altra té els resultats al mòbil i ella, la interfecta, que no els sap, aventura la nota.

"La filosofia té dos grans motius: indignar-se per transformar el món i meravellar-se de la perseverança". La frase que va pronunciar la doctora en filosofia i professora de la Universitat de Barcelona (UB) Begoña Roman és un bon exemple de per què un dilluns a la tarda prop de 100 persones es van reunir a l'Ateneu Barcelonès amb un objectiu clar: recuperar el prestigi de la filosofia dins l'educació catalana. "Ja no és una qüestió professional sinó una qüestió de país. El problema és que vivim en el curtterminisme. No es planifica de cara al futur sinó només per avui", va criticar el catedràtic de filosofia Ramon Moix.

Plou sobre mullat, quan creus que ja s’acaba torna a començar, la història interminable –primer com a tragèdia, després com a farsa– i sant tornem-hi al cap del carrer. O dit d’una altra forma: Sísif a la carrera rere la pedra que puja i baixa i mai no para de rodolar, però en aquest cas només cap avall i mai amunt. Ho dic perquè Catalunya és el país amb menys pes de la filosofia en el currículum educatiu des de fa molt de temps, urpada rere urpada. I si fa tant que som aquí significa que fa anys que som en un lloc pitjor. Des de l’escola de la llibertat, sempre urgeix pensar –contra qui només ens vol súbdits, consumidors, espectadors i usuaris– i repensar-ho tot. Perquè si avui, posem per cas, és 25 d’abril –d’arrel valenciana, ànima portuguesa i esperit italià partisà– caldrà atendre per què tenim com tenim el País Valencià, què se n’ha fet de la revolució democràtica dels clavells cinquanta anys després i com carai hem arribat a la sinestèsica paradoxa de commemorar la italiana Diada de l’Alliberament amb Meloni governant Itàlia. Fa pensar –oi tant–. Perquè també fa massa que ens conviden, inciten i modulen barroerament a deixar de fer-ho.

El departament d'Educació ha confirmat aquest dimecres els canvis en el batxillerat que fa mesos que estaven sobre la taula, després de rebre un requeriment del govern espanyol per tal que Catalunya s'adapti a la normativa estatal en aquesta etapa de l'educació postobligatòria. Totes les modificacions començaran a aplicar-se en els estudis dels alumnes que comencin primer de batxillerat l'1 de setembre del 2026. En canvi, els estudiants que en aquell moment comencin segon de batxillerat continuaran amb la normativa anterior per no fer canvis sobtats a mitja etapa educativa.

A gairebé qualsevol adolescent que està a punt d'acabar l'ESO la pregunta "què faràs?" el persegueix durant mesos. Fins no fa gaire, als que contestaven amb un "vull fer batxillerat" rebien una pregunta instantània: "Humanístic, científic o artístic –alguns també incloïen el tecnològic–?" Ara bé, si avui algú vol aprofitar un dinar familiar per treure-li aquest tema a un nebot, un net o un fill i parlar de totes les opcions que té, probablement la conversa s'hauria d'allargar força més enllà de la sobretaula, perquè només a Barcelona el curs que ve hi haurà fins a disset batxillerats per triar.

En l'última dècada la proporció d'alumnes catalans que acaben el batxillerat amb una nota d'excel·lent –una mitjana d'entre un 9 i un 10– ha augmentat quatre punts. Mentre que l'any 2015 un 8,4% dels estudiants de batxillerat tancaven l'expedient amb aquestes qualificacions brillants, l'any 2023 –l'últim del qual ofereix dades el Sistema Integrat d'Informació Universitària (SIIU), que recull resultats de tot l'Estat–Catalunya va comptar amb un 12,5% d'excel·lents entre els alumnes que finalitzaven aquesta etapa postobligatòria de l'educació.

La preocupació davant els possibles canvis al currículum de batxillerat català no deixa d'augmentar. De fet, ha provocat un fet inèdit. Per primera vegada en la història educativa recent a Catalunya, associacions i plataformes de docents de diverses especialitats –llengua catalana, llengua castellana, física, química, biologia, geologia i filosofia– han fet un front comú per demanar a Educació que els escolti i els tingui en compte a l'hora de fer canvis.

Conèixer què vol dir veritat i mentida en un món envaït per les notícies falses. Comprendre que "les generalitzacions sovint són fal·làcies" en un moment en què molts parlen pel broc gros. I dialogar en un món dividit. "Entendre que la polarització s'evita quan pots tolerar no estar d'acord amb el teu amic i seguir sent el seu amic". Els docents de filosofia defensen que l'assignatura que imparteixen va molt més enllà dels mites i les teories dels clàssics. Permet a l'alumne "pensar", "dubtar", "fer autocrítica" i "plantejar-s'ho tot". Valors i aprenentatges que creuen que són "fonamentals" en la societat actual i que els adolescents no poden adquirir correctament perquè s'hi dediquen molt poques hores. "Necessitem temps per pensar", afirma Laia Cos, que fa de portaveu d'aquests docents.

Nova intromissió de la justícia en l'educació catalana. Aquest cop en el currículum de batxillerat, després que el sindicat de professors de secundària ASPEPC presentés un recurs contra diversos punts del nou decret de batxillerat –aprovat l'any 2022– en referència a la manera com s'estructuren les matèries i el pes que té el treball de recerca (TR) en la nota final.

"És una cosa que s'ha fet sempre de manera interna; el que passa és que ara es permet fer-ho de manera legal", reconeix Oriol Blancher, director de l'Escola IPSI de l'Eixample de Barcelona, un centre concertat que també té ESO i batxillerat. "Fins ara no estava escrit enlloc, però s'acordava dintre el claustre si veies que un alumne s'havia esforçat molt", admet el professor de secundària d'un centre públic, Rubèn Pineda. Tots dos parlen d'un fet que, tot i ser força habitual als instituts, fins abans de la pandèmia era un secret de domini públic: el fet d'aprovar un curs de batxillerat o obtenir el títol tot i tenir una matèria suspesa.

Estic desanimada. I em sap greu estar-ho perquè no hi ha res que em faci més feliç que ensenyar història de l’art a segon de batxillerat. Si vau triar aquesta optativa ja sabeu de què us parlo. És una matèria que et canvia per sempre la mirada i fins i tot la manera de viatjar. A mi fins i tot em va canviar la vida perquè, tot i que tenia claríssim que volia ser professora a secundària, no tenia clar de què. Vaig descartar la meva idea inicial (filologia anglesa) per estudiar història de l’art i ara ja fa vint anys que explico l’assignatura. Vint. Però el nou model d’examen de la selectivitat m’ha desinflat. Sé que molts professors esteu igual i suposo que a la resta de matèries també hi ha canvis contundents, però jo us explico la meva.

A Carlo M. Cipolla, un dels historiadors de l’economia més destacats del segle XX, li agradava entretenir els seus amics amb petits assajos intel·ligents i humorístics. Dos van acabar publicant-se plegats sota el títol Allegro ma non troppo (en català ha estat publicat per La Segona Perifèria, amb traducció de Ton Vilalta i dibuixos magnífics de Julio César Pérez): el primer assaig és El paper de les espècies (i del pebre en particular) en el desenvolupament econòmic de l’Edat Mitjana, en què analitza, en clau irònica, com el comerç d’espècies va tenir un paper central en el desenvolupament econòmic de l’Europa medieval i en la globalització. El segon, probablement el més conegut, desenvolupa Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana i és un assaig especialment rellevant per entendre com les accions aparentment estúpides o irracionals poden tenir conseqüències molt serioses a gran escala, com ara decisions polítiques, educatives o socials. Ho veurem tot seguit amb un exemple pràctic de l’actualitat del país, com ha estat la polèmica decisió del departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya de reduir de setze a sis les hores setmanals de ciències a batxillerat:

Frenada del departament d'Educació pel que fa als canvis previstos al batxillerat. El departament ha demanat una moratòria d'un any per introduir les modificacions necessàries per complir amb el requeriment que va enviar el govern espanyol amb l'objectiu que el batxillerat català s'adaptés a la normativa vigent. D'aquesta manera, tal com ha assegurat en un comunicat el departament, els canvis en el batxillerat català, siguin els que siguin, no s'aplicaran fins al curs 2026-2027.

Els alumnes d'ESO de Catalunya són els que menys hores dediquen a l'estudi de ciències de tot l'Estat, segons constata un informe elaborat per la plataforma Ciències en Perill. Aquest col·lectiu, format per un miler de docents de matèries científiques, ha analitzat el temps setmanal per curs que els centres catalans dediquen a aquestes assignatures, així com les competències assolides per l'alumnat, i conclou que hi ha grans diferències respecte a altres comunitats autònomes.