Les lletres de les cançons, tant en anglès com en castellà, són cada vegada més sexistes, sobretot en l'ús de paraules relacionades amb la possessió i el control del cos femení per part dels homes. Aquesta és una de les conclusions d'una investigació liderada per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que ha analitzat les lletres de més de 2.000 cançons del període comprès entre 1960 i 2022. Segons l'estudi, que s'ha fet amb eines d'intel·ligència artificial, un 51% de les cançons tenen lletres amb expressions sexistes. A partir del 2015 l'increment és exponencial. De fet, si s'analitzen les cançons de l'última dècada, un 77% de les cançons més escoltades tenen lletres sexistes.

La publicitat televisiva d’Intimissimi, la popular marca de roba interior, és famosa pels seus anuncis sensuals. La temàtica sol ser molt limitada: models exuberants que fan contorsions sobre matalassos, es cargolen sobre elles mateixes i desafien l’espectador amb la mirada, vestides amb llenceria fina. L’edició nadalenca d’enguany comença amb una noia de físic corprenedor que es lleva maquillada i pentinada de perruqueria amb un conjunt de calces i cosset extraordinari. Després, una altra noia bellíssima es prepara un te amb sostenidors de lluentons. Una model amb roba interior exhibeix una maternitat feliç prement contra els seus pits el cap d’un nen de cinc o sis anys que li porta un regal. Després, dues noies amb roba interior sembla que celebrin alguna cosa corrent mig despullades per un passadís. I, per acomiadar l’anunci, una model amb sostenidors vermells es fa una selfie al costat d’una llar de foc. Una breu pel·liculeta eroticofestiva en què l’espectador és delectat amb suggeridores seqüències de joves fascinants que han passat una selecció acurada.

William Osler va ser un metge canadenc que va viure a cavall dels segles XIX i el XX i que va deixar un llegat impressionant als Estats Units, Anglaterra i a tot el món. Va ser ell qui, el 1889, va crear el sistema de residència mèdica que seguim utilitzant, i qui va insistir que els estudiants havien d'aprendre al costat del llit del pacient i no només a les aules. Osler va escriure que "qui estudia medicina sense llibres navega per un mar inexplorat, però qui estudia medicina sense pacients no va al mar en absolut". De fet, la seva dita més coneguda era: "Escolta el teu pacient, t'està donant el diagnòstic”, remarcant la importància de fer una bona anamnesi per a la història clínica.

“Les noies d’entre 16 i 29 anys són les que obtenen millors notes en l’etapa formativa, però a l’hora de buscar feina tenen més problemes que els seus companys”, llegim a l’ARA. És una de les conclusions de l’Índex de Capacitats Econòmiques 2018-2023 elaborat pel Centre Reina Sofia del Fad Joventut.

La intel·ligència artificial és feminista i igualitària o és sexista? La Unesco n'ha fet un estudi i la conclusió és clara: els generadors de textos que funcionen amb intel·ligència artificial (IA) reprodueixen i perpetuen els rols de gènere. També els estereotips racials i els prejudicis homòfobs. Segons l'estudi, les dones surten descrites com a treballadores domèstiques quatre vegades més que els homes i són freqüentment associades a paraules com llar, família i nens, mentre que els homes estan vinculats més sovint a paraules com empresa, salari, carrera i executiu.

El jutjat d'instrucció número 32 de Barcelona ha decretat presó provisional sense fiança per a l'home que aquest divendres va agredir com a mínim a una de desena de dones mentre caminava per l'andana de l'estació de metro de Camp de l'Arpa de Barcelona (L5). Ara per ara, la causa està oberta pels delictes de lesions i tracte degradant. No es descarta que hi hagi més víctimes de l'agressió i el Govern i els Mossos d'Esquadra han demanat que les persones que hagin estat agredides en aquests fets presentin una denúncia en una comissaria. Per ara, només ho ha fet una de les dones.

Dimarts la presentadora Leslie Horton, responsable de la informació del trànsit del canal Global Calgary, al Canadà, acabava amb un comentari impactant. Inicialment desprenia una espontaneïtat desenfadada, però després va esdevenir devastador: “Responc a un correu que acabo de rebre. Diu: «Felicitats pel teu embaràs. Però si penses portar pantalons de conductor vell d’autobús t’hauràs d’acostumar a rebre correus com aquest». Moltes gràcies. No, no estic embarassada. De fet, l’any passat vaig perdre l’úter per un càncer. Aquest és l’aspecte que tenen les dones de la meva edat. Així que, si això l’ofèn, és una llàstima”. 

La polèmica ha explotat després que diferents mitjans hagin publicat un document d'àudio amb un comentari sexista adreçat a dones periodistes pronunciat dilluns pel ministre de Justícia francès, Éric Dupond-Moretti, després de fer unes declaracions a la premsa, quan es pensava que tots els micròfons ja estaven apagats. "Veig que entre les dones periodistes que m'heu fet preguntes cap de vosaltres era davant meu ensenyant els pits, eh? No fa prou calor?", els va deixar anar el ministre. L'exclamació, que Dupond-Moretti va voler fer en to de broma, ha aixecat moltes crítiques, sobretot dels consells de redacció de diferents mitjans de comunicació del país.

Una cambrera del xiringuito Kaliua de Badalona ha denunciat que la van acomiadar pel sol fet de tenir pèls a les aixelles. Disconforme pel que considerava una injustícia, la dona va dur el seu cas al col·lectiu LGTBIQ+ Qaliu, que parla obertament d'una "discriminació sexista”. La noia ha assegurat a RAC1 que un client es va queixar que deixés veure els seus pèls al vestir una samarreta de tirants i va ser llavors quan la direcció del local li va demanar que es tapés amb una màniga curta o directament es depilés.

El PSOE de Galícia fa un anunci electoral amb un noi davant d’un cartell de Pedro Sánchez, que es veu que, com sap tothom i és profecia, resulta un home atractiu. El noi es mira el cartell i diu (tradueixo del gallec): “Ell no podria fer de repartidor de Glovo, perquè Déu n’hi do del paquet... de mesures que té”. I llavors, mentre parla del paquet de mesures, amb les mans fa un gest eloqüent que podria voler demostrar això: la grandària del paquet. Com veuen, fa servir un joc de paraules obvi. Paquet, com carn d’olla, vol dir el conjunt de penis i testicles humans, que, per mor dels calçotets i els pantalons, romanen apilonats formant això: un adorable paquet.

Els alumnes de setè d'una escola molt a prop de Londres s'instal·len a la sala de conferències per fer un debat, però el tema que tractaran no són ni els drets humans, ni esdeveniments històrics ni les diferents religions. "Andrew Tate", diu un dels professors assenyalant una fotografia projectada a la paret. "Què en sabeu d'aquest home?"

Elles protagonitzen vídeos en què promocionen nines i accessoris, animals o jocs d’imitació de l’àmbit domèstic; ells, en canvi, parlen de jocs d’acció i de simulació de lluita a través de ninots, videojocs o representacions d’armes. Elles, quan parlen, utilitzen diminutius, mentre que ells fan servir un llenguatge vinculat a la competició i la lluita.

Al futbol, la pilota sempre és al centre. Si entra o no entra a la porteria és clau, com una qüestió de vida o mort deixada a l'atzar. La realitat, però, és més complicada. L'esport rei també és un lloc de queixa, de lluita social; un espai per denunciar les injustícies i intentar sacsejar una societat que, a vegades, sembla adormida. L'exjugador del Barça Lilian Thuram (Pointe-à-Pitre, 1972), que ha liderat una jornada conjuntament amb la Fundació del Barça sobre l’ús de l’esport com a eina d’inclusió social, utilitza el seu altaveu per remoure consciències i qüestionar una realitat que accepta el racisme i la discriminació.

A Catalunya, el debat actual sobre l’anomenat llenguatge inclusiu o no sexista s’ha barrejat amb el temor, ben fonamentat, a la progressiva desaparició del català, tal com sembla que mostra l’ús d’aquesta llengua al món educatiu. Però, al meu entendre, es tracta de dues discussions que caldria separar. Que el català sigui una llengua minoritzada i fins i tot, en alguns àmbits, encara perseguida, l’ús de la qual cal fomentar, no vol dir que l’hàgim de tractar com a una persona malalta i afeblida.

El masclisme és encara una xacra present dia a dia en la societat i en el món de l'esport. Tot i els avenços aconseguits en els últims anys, encara hi ha persones que s'encaparren a menystenir les dones que s'hi dediquen. L'últim exemple ha tingut com a víctima Misa Rodríguez, portera del Reial Madrid i internacional amb la selecció espanyola. Durant el partit dels quarts de final de la Champions de dimarts en què s'enfrontaven el Reial Madrid i el Liverpool, la portera blanca, després del 2-0 obra de Marco Asensio, va publicar a Twitter dues imatges –una d'Asensio i una d'ella mateixa– en què apareixien celebrant de la mateixa manera un gol, i va escriure: "La mateixa passió". Com a resposta al seu tuit, desenes d'usuaris –anònims i sota pseudònim– van insultar i vexar la jugadora madridista amb comentaris sexistes i d'índole sexual, fins que ella va acabar esborrant el tuit.