L’esmicolament de les utopies que van malmetre el segle XX va portar fa trenta anys a imaginar futurs factibles. Per als antics països de l'òrbita soviètica, la Unió Europea va actuar sovint com un referent que, tot i ser llavors una mica il·lusori, resultava irrenunciable a llarg termini. Més enllà d'aquells territoris es va produir també una estranya unanimitat arreu del Vell Continent, només qüestionada pels anomenats euroescèptics. L’euroescepticisme ha existit sempre, a dreta i a esquerra: des de les primitives impugnacions dels conservadors thatcherians, que amb Farage van arribar finalment al Brexit, fins a molts esquerrans que entenien el projecte com una mera fortificació defensiva contra l'amenaça demogràfica del Tercer Món. L’euroescepticisme estava i està molt ben repartit, tot i que en termes generals semblava minoritari fins fa quatre dies. Només era un miratge, però. Aquella actitud desconfiada o fins i tot contrària al projecte genèric de la Unió Europea ha adquirit avui unes connotacions ben diferents, relacionades amb idees una mica tronades sobre l'abast de la sobirania nacional en ple procés de globalització. És el cas de Polònia o d'Hongria, però també el de Vox i el de molts altres partits europeus que no són forçosament d'extrema dreta. 

L'Europa del rigor està a punt de dictar sentència. I els culpables fa temps que seuen al banc dels acusats. La campanya electoral holandesa els ha convertit, fins i tot, en eslògans. "Ni un euro més per a Grècia" i "Aturem la dictadura de Brussel·les", reclama l'extrema dreta de Geert Wilders, i el primer ministre liberal sortint, l'equilibrista de la paraula i l'estratègia política Mark Rutte, ho converteix en dogma: "No hi haurà més temps ni més diners per als grecs", assegurava en un debat electoral, atrapat per la pinça euroescèptica que fan Wilders –que ha canviat la demonització de la immigració per la de la Unió Europea– i el Partit Socialista des de l'esquerra.

Que el populista i xenòfob holandès Geert Wilders no es dediqui durant les 24 hores del dia a carregar contra els immigrants musulmans i, en canvi, parli d'Europa i de la crisi econòmica és el símptoma més clar que alguna cosa passa a Holanda. D'aquí una setmana, els ciutadans del país aniran a les urnes, però a diferència de les cites electorals anteriors, la immigració i la sanitat ja no són el centre de la campanya. Aquesta vegada Europa, la crisi i l'austeritat són les protagonistes d'uns comicis que es preveuen molt ajustats. L'euroescepticisme ha guanyat tant de terreny a Holanda que ja no és forassenyat pensar que el país podria acabar dirigit per partits contraris a la recepta de la crisi que defensa Brussel·les.