Les eleccions regionals a Baviera, el segon estat més poblat d’Alemanya, i a Hesse, on se situa el centre econòmic de Frankfurt, han revalidat al poder els candidats conservadors, segons els primers sondejos a peu d'urna, que previsiblement es confirmaran. A Baviera, la Unió Social Cristiana (CSU) de Markus Söder s’ha imposat amb el 37% dels vots, mentre que a Hess la Unió Cristianodemòcrata (CDU) també ha guanyat amb el 35,5% dels sufragis. Però aquesta és només la lectura superficial dels resultats. A la meitat de la legislatura del canceller socialdemòcrata Olaf Scholz, que governa en coalició amb els verds i els liberals, aquestes eleccions s’han vist com una revàlida.

Abans que Bobby Charlton liderés Anglaterra cap al seu únic Mundial de futbol, abans que Kennedy fos assassinat a Dallas i abans que Alfred Hitchcock estrenés Psicosi, la Unió Social Cristiana (CSU per les sigles en alemany) ja governava a l’estat alemany de Baviera. La formació, sòcia de la CDU (el partit d’Angela Merkel), ocupa el govern de la regió des del 1957 i ha guanyat totes les eleccions celebrades al land des del 1947, dos anys després que acabés la Segona Guerra Mundial. De fet, la CSU només s’ha mantingut a l’oposició entre el 1954 i el 1957, quan el partit Social Demòcrata d’Alemanya (SPD) va pactar amb tres partits més per acabar temporalment amb aquesta hegemonia. Des de llavors, el blau de la CSU ha dominat l’arc parlamentari bavarès de forma ininterrompuda. La situació dels democristians a Alemanya tenia com a únic mirall a Europa la trajectòria del PSOE a Andalusia, imbatible a la comunitat des de la restauració de la democràcia a Espanya. Amb els últims resultats electorals, però, els socialistes estan a un pas de perdre la seva superioritat històrica i deixar a la CSU com a únic dominador incontestable d’una regió.

Tot sembla anar bé a Baviera. Els carrers estan nets, l'atur és pràcticament inexistent, els beneficis socials són generosos i una sensació d'identitat vibrant abraça tant els petits pobles com les grans ciutats: fins i tot els adolescents de vegades es posen els vestits tradicionals per sortir a la discoteca.

La gestió migratòria va ser el punt més dur per tancar un acord de govern a Alemanya i ha sigut el que ha provocat la primera esquerda entre dos vells aliats: la CDU d'Angela Merkel i els seu partit germà a Baviera, els socialcristians de la CSU, temerosos que la mà estesa cap als immigrants i refugiats de la cancellera pugui fer-los perdre hegemonia en les eleccions regionals de la tardor per l'auge més que probable de la xenòfoba Alternativa per Alemanya (AfD).

A partir de l'1 de juny, tots els edificis públics de Baviera hauran de comptar amb la presència, visible, d'una creu cristiana. Feia temps que es buscava implantar aquesta mesura i, finalment, el govern d'aquest estat alemany, que compta amb molta força, ho va aprovar dimarts.

Després d'empatar al camp del Schakle 04, el Bayern de Guardiola ha participat en una de les tradicions del club. Com sol passar sobre aquestes dates, els jugadors s'han fet la tradicional sessió fotogràfica amb vestit bavarès, per tal d'escalfar motors de cara a la popular 'Oktoberfest'. Els jugadors, en una sessió patrocinada per la cervesa Paulaner, patrocinadora del club, han posat vestits amb els tradicionals pantalons curts bavaresos.

Encara que sembli impossible, fa seixanta anys, quan Alemanya estava en plena postguerra, l'estat lliure de Baviera era una regió pobra, amb una economia fonamentalment basada en l'agricultura. En canvi, a hores d'ara és una de les regions més riques d'Europa, allotja algunes de les principals empreses industrials del món i té una taxa d'atur irrisòria de només el 3,4%, la més baixa de tot el país.

"'Estat propi' té moltes accepcions". El president del comitè de govern d'Unió i líder de CiU a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, ha defensat aquest dilluns que l'estat propi que defensa la federació en el seu programa electoral no necessàriament ha de ser sinònim d'independència política. En una entrevista al programa '8 al dia', Duran ha argumentat que, de fet, també són estats el land alemany de Baviera o l'estat lliure associat de Puerto Rico, i ha recordat que el model confederal que defensa UDC no deixa de ser al capdavall una "unió lliure d'estats". En qualsevol cas, ha alertat que el model polític de futur per a Catalunya es definirà en funció de les majories que surtin de les eleccions del 25 de novembre.

Un cop l'exercici del dret a l'autodeterminació ha entrat en l'agenda política del país, entra en debat quin model de país ha de ser la Catalunya del futur. ¿Una Catalunya estat és sinònim de plena independència política? ¿El país, per tant, s'encamina a l'aïllament, com adverteixen els contraris al procés d'emancipació?

Baviera s’ha de defensar d’una vegada per totes. Ha arribat l’hora de la resistència, de la rebel·lió. Aquesta és la tesi del septuagenari Wilfried Scharnagl, que acaba de publicar un llibre que reclama la independència de l’estat bavarès. Com Escòcia o Catalunya, però més ric, el land amb capital a Munic vol dir prou.