El Cercle d'Economia ha decidit entrar en una matèria central que provoca debats i fins i tot enverina la política: la immigració. En una nota d'opinió, un document a través del qual aquesta entitat es pronuncia sobre qüestions essencials, el Cercle reclama al PSOE i al PP un pacte per ordenar la immigració, que requereix, argumenta, ser tractada com una política d'estat. El document, titulat La necessitat d'una política migratòria: model productiu, integració i benestar social, retreu la manca d'una "veritable política immigratòria" a Catalunya i Espanya i l'aplicació "d'una successió de respostes reactives i fragmentàries", com ara la regularització anunciada pel govern espanyol, que veu necessària però alhora com "la constatació d'un fracàs, que no hauria de perpetuar errors del passat". Una de les recomanacions del Cercle és revisar la política d'arrelament, poc utilitzada en altres països, i que tot i ser concebuda com a excepció s'ha convertit en la via més ordinària d'accedir a la residència i al treball. l, a més, contribueix a precaritzar el mercat laboral, a fomentar un model econòmic de salaris baixos en el qual no creix prou la renda per càpita i a generar un efecte crida que incrementa la immigració irregular. Sense definir com, el Cercle defensa "modular" l'entrada d'immigrants i alinear-la amb l'objectiu de canviar cap a un model econòmic de més productivitat i menys intensiu en mà d'obra de salaris baixos.

És notori que arreu del món avançat hi ha una veritable i generalitzada preocupació pel manteniment de la cohesió en societats tan diverses i canviants com les actuals. És una preocupació que sol posar l’accent en la necessitat de combatre la desigualtat i tota forma de discriminació i de pobresa. Tanmateix, soc del parer que la cohesió social entesa com a lluita a favor de l’equitat no garanteix la resolució del gran problema que hi va implícit: el del vincle social. És a dir, l’equitat no assegura el vincle indispensable per comptar amb els individus solidaris i compromesos amb la seva societat i que han de facilitar la prosperitat i el benestar col·lectiu.

Tinc la convicció que cada vegada hi ha més distància entre la realitat social que té presència pública, que apareix als mitjans de comunicació, la que en diríem oficial, i la realitat que es mou en uns plans informals, subterranis, si no clandestins i tot. Per dir-ho d’una altra manera: penso que la magnitud de la realitat oculta, encoberta, és cada vegada més gran, mentre que la realitat institucionalitzada perd, potser no extensió, però sí credibilitat i respectabilitat.

L'informe de renda familiar que publica l'Ajuntament de Barcelona serveix per constatar amb xifres el que es pot veure a simple vista: que hi ha enormes diferències econòmiques entre els barris més rics i els més pobres. En aquest cas, però, les dades de l'exercici de l'any 2021 permeten veure que respecte a l'any anterior s'han aconseguit atenuar aquestes diferències. Així, el barri més ric, Tres Torres, al districte de Sarrià - Sant Gervasi, passa de tenir una renda per càpita de 39.655 euros a una de 37.800, mentre que el més pobre, Ciutat Meridiana, puja dels 9.827 als 10.929. Els experts assenyalen que un dels factors que expliquen aquesta pujada superior al 10% en un sol any és l'increment aplicat al salari mínim, que entre el 2019 i el 2021 va passar de ser de 736 euros a ser de 965 euros (ara són 1.134). La baixada a Tres Torres també pot ser la mostra de les dificultats de la classe mitjana. En tot cas, es demostra que hi ha mesures econòmiques que tenen un impacte directe en la reducció de la desigualtat i que, per tant, milloren la cohesió social, que és un valor en si mateix.

Els informes sobre cohesió i vincle social solen posar l’accent en l’estudi de la desigualtat social. Pressuposen que a més igualtat, més cohesió. Però si bé uns alts índexs de pobresa, uns baixos nivells educatius o de salut o certes formes de segregació ètnica són efectivament un obstacle per a la cohesió, el que també és cert és que la igualtat no garanteix la lleialtat i el sentiment de pertinença a la comunitat. Hi ha societats tradicionals molt cohesionades malgrat les desigualtats, i les més igualitàries i socialment avançades cada dia veuen més amenaçada la seva cohesió.

En el marc del Pacte Nacional per la Llengua, set experts acadèmics han dut a terme l'informe Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana, amb l’objectiu que serveixi com a punt de partida dels debats territorials i sectorials que s’estan duent a terme actualment dins del procés participatiu en el qual tota la ciutadania de Catalunya està convidada a participar.

La trampa del desenvolupament. És la manera com la Comissió Europea ha batejat l'estancament econòmic detectat tant en les regions europees menys desenvolupades com també en les de renda mitjana del sud d'Europa, després d'haver passat de la crisi financera del 2008 a la pandèmia del coronavirus. Les més estancades es troben principalment a Espanya, Itàlia o Grècia, tot i que és un fenomen estès per tota l'Europa occidental, segons l'últim Informe de cohesió econòmica que l'executiu comunitari ha presentat aquest dimecres. Catalunya no és una excepció, tot i que no es troba entre les regions amb un estancament més preocupant.

Amb l’objectiu de conscienciar de la importància de l’ús racional de l’aigua i alhora afavorir la cohesió entre els hortolans de procedències diverses que actualment treballen a les hortes de Salt i Girona, diverses entitats han organitzat per a aquest dissabte una neteja col·lectiva de la xarxa de recs que alimenten aquest espai de cultiu, que suma uns 900 usuaris.

Tenim societats prou cohesionades? Com els han afectat les noves crisis migratòries o la recessió econòmica de 2008? Com responen als reptes polítics del populisme i la polarització? ¿I no és la mateixa noció de cohesió social la que necessita repensar-se en vista de l’increment de la diversitat, la mobilitat i l’acceleració dels canvis en els estils de vida? ¿Seria ara bo un excés de cohesió en una societat oberta? ¿I, particularment, n’està, la societat catalana, de cohesionada? Són aquestes i altres preguntes que ha volgut respondre l’acabat de presentar Informe sobre la cohesió social a la Catalunya del segle XXI, que diversos científics socials hem realitzat sota els auspicis de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans.

El Govern ha aprovat el projecte de llei de l'arquitectura, que permetrà disposar d'un marc normatiu coherent i estable en matèria d'ordenació i gestió del territori i de qualitat arquitectònica i paisatgística. L'objectiu és garantir la millora continuada de l'hàbitat urbà, la competitivitat, la cohesió social i territorial i la sostenibilitat. El projecte de llei respon a la voluntat de posar en valor l'interès públic de l'arquitectura, assegurar-ne la preservació com a patrimoni cultural i social i distingir-la com a bé fonamental per garantir el benestar de les persones i la cohesió social.

El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha volgut deixar clar en la seva carta setmanal a la militància que subscriu les demandes d'estructures d'estat fetes per Artur Mas i ha assegurat que "Unió contribuirà a la via que nacionalment el poble de Catalunya es proposi el dia que sigui consultat". "Per nosaltres, la sobirania només té un límit: la cohesió social", ha assegurat el dirigent democristià. Creu també que "aquest 11 de Setembre obre una nova etapa" i que la mobilització que va tenir lloc "obliga el govern espanyol, el PP, el PSOE i les institucions de l'Estat [...] a replantejar-se les relacions amb Catalunya", però igualment ha especificat que Unió "esmerçarà totes les seves capacitats perquè no descarrili el tren que es decideixi utilitzar".