El tramadol és un potent analgèsic que es prescriu per al tractament del dolor agut i crònic moderat o intens, i el seu ús ha augmentat molt en els últims anys. De fet, a Catalunya, aquest opioide considerat feble és un dels vint medicaments més consumits. Els experts creuen que un dels motius que hi ha darrere d'aquest increment és la baixa percepció de risc entre la ciutadania, que generalment creu que té menys efectes secundaris i és més segur i menys addictiu que altres opioides. Per sortir de dubtes, un equip d'investigadors de Dinamarca ha revisat la literatura científica publicada fins ara per acotar la seva eficàcia i ha conclòs que no ho és gaire per alleujar el dolor crònic. De fet, sostenen que els riscos superen els beneficis en pacients que pateixen fibromiàlgia o artrosi, ja que incrementa el risc de patir efectes adversos greus, com per exemple desenvolupar una malaltia cardiovascular.

Les hormones sexuals femenines s'encarreguen de protegir les dones contra l'abús de fàrmacs i opiacis en els casos de dolor crònic. Així ho demostra un estudi de l'Escola de Medicina de la Universitat de Washington a St. Louis que s'ha fet amb ratolins. L'estudi constata que davant de casos de dolor crònic, les rates mascles s'autoadministren quantitats més grans d'opioide, concretament de fentanil, que les rates femella, una conclusió que obre la porta a nous tractaments del dolor amb estrògens.

¿I si els diputats que han de votar si França posa en marxa una baixa menstrual experimentessin el dolor intens de les regles doloroses? ¿Canviaria el seu punt de vista? Dos diputats ecologistes francesos, Marie-Charlotte Garin i Sébastien Peytavie, impulsors del projecte de llei que preveu una baixa menstrual de fins a 13 dies cada any, ho han posat en pràctica. Dies abans de la votació a l'Assemblea Nacional francesa, Garin i Peytavie han fet provar a diputats de formacions polítiques de diferents colors, de dretes i d'esquerres, un simulador de regles doloroses per sensibilitzar-los sobre la qüestió.

Quan entres a la unitat de dolor de l'Hospital Clínic, que dirigeix Christian Dürsteler (Madrid, 1971), no tens la impressió d'estar en un hospital, o com a mínim no als que estem acostumats a veure. Les parets mostren fotografies del mar o del cel i la llum és càlida. És el que es coneix com a neuroarquitectura i es va dissenyar per transmetre benestar a les persones que arriben a aquesta unitat, la més gran de Catalunya per tractar el dolor. Una patologia que afecta entre el 20 i el 30% de la població.

"M'he acostumat a conviure amb el dolor". A la Míriam Solé l'esquena la matxaca des de fa més de 20 anys, la meitat de la seva vida. Desesperada, ha fet "la ruta de metges i curanderos" buscant un diagnòstic i esperant el "miracle". No té res físic i de tant en tant almenys el dolor s'atenua. "Ja m'han dit que em moriré amb dolor, així que paciència", diu resignada.

Fa mesos que es queixa que sent molt de dolor, però el metge diu que a la radiografia tot es veu bé. L’ecografia i la ressonància magnètica tampoc mostren cap lesió. L’electromiografia surt bé. L’anàlisi de sang és impecable. I el reguitzell de proves que li faran tampoc mostraran cap alteració. Fart dels metges, anirà a parar a un fisioterapeuta, després a un osteòpata, i de mica en mica anirà relliscant pel camí de la medecina alternativa, que tants cops és de no retorn.

La música de Mozart pot alleujar el dolor en els nounats sotmesos a la prova del taló. La conclusió arriba després d'una investigació feta amb 100 nadons que ha publicat la revista Pediatric Research, que ha comparat les reaccions de bebès d'una edat mitjana de dos dies i una edat gestacional mitjana de 39 setmanes. La meitat dels nadons va escoltar una cançó de bressol de Mozart durant tres fases: vint minuts abans de la prova del taló, mentre els practicaven el procediment i cinc minuts després, mentre que l'altra no va escoltar la música en cap moment. Com a part del procediment estàndard, tots van rebre una petita dosi de solució de sucre (0,5 mil·lilitres) dos minuts abans de la punxada al taló.

Hi ha moltes raons per les quals no ens agraden el fred o la humitat, incloent-hi els efectes potencials que tenen aquests ambients en el nostre cos. Moltes persones sovint es queixen que quan fa fred o quan plou se'ls dispara el dolor que senten en ferides antigues, com ara fractures als ossos o esquinços, i també en dolors crònics com l'artritis. Hipòcrates es queixava del mateix fa uns 2.500 anys. “És així, és una cosa que he observat en els meus propis pacients”, comenta la metgessa i professora de cirurgia ortopèdica i rehabilitació de la Facultat de Medicina de la Universitat de Chicago, Jennifer Moriatis Wolf. "Els pacients em comenten que poden adonar-se de quan plourà o percebre quan nevarà", afegeix.

Potser és perquè he sentit la Fina Brunet (una abraçada, Fina!) explicant a la ràdio que, després d’haver estat operada d’un tumor cerebral, pràcticament no va sentir dolor, més enllà d’un mal de cap suportable. O potser és perquè he llegit la novel·la titulada Dolor, de la israeliana Zeruya Shalev, la protagonista de la qual sobreviu a un atemptat terrorista però amb grans seqüeles físiques. El cas és que fa dies que dono voltes a la qüestió del dolor, el dolor físic. 

Cada vegada que penso en les condicions en què vivien els nostres avantpassats em venen esgarrifances. No en general, hi ha particularitats que tenen els seus avantatges. Penso concretament en el dolor que devien patir quan tenien algun mal i només hi havia remeis naturals (i sort dels remeis naturals) que coneixien bé aquelles bruixes que es van dedicar a cremar. Les persones vivien menys i en condicions pitjors que avui en dia, si no tenim en compte les condicions pèssimes en què encara viu actualment bona part de la població del món. Massa. Sempre és massa.

El dilema entre fer públic el calvari personal o fer més gran el silenci

Una cosa és inventar-se històries de por i una altra de ben diferent és convertir-se en la protagonista d’un conte de terror. “Vaig dubtar durant molt temps si valia la pena escriure aquest llibre. És massa personal. Massa real. No és literatura”.

]]>

El dolor és una experiència sensorial i emocional desagradable que es produeix quan ens fem una lesió, i que serveix per avisar-nos de la presència d’un perill potencial. Per això els estímuls dolorosos provoquen reaccions d’evitació, que fan que de manera ràpida, i sovint preconscient, protegim la zona afectada o ens apartem del que els origina. El dolor forma part dels mecanismes bàsics de supervivència, atès que permet que evitem amb rapidesa les situacions que poden comprometre la nostra salut.

]]>

L’oncòloga Cristiana Sessa, especialitzada en càncers d’ovari, ha reduït la seva activitat clínica i ha primat el seu rol de mentora per ajudar joves oncòlogues en les seves carreres, un suport que ella va tenir i que ara vol traslladar a les següents generacions. Va ser premiada per aquesta feina a l’últim congrés de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO) que es va fer a Barcelona.

]]> "Sovint descobrim només a través del dolor allò que realment forma part de nosaltres... És en els trencaments on ens reconeixem". Aquesta és la conclusió a la qual arriba el protagonista de la novel·la 'Del final de la soledat', Jules, un home que sent que la pèrdua dels seus pares quan ell era petit li va marcar l’existència d’una forma definitiva. La novel·la és, en realitat, una llarga reflexió sobre com ens marquen algunes experiències tan dramàtiques com aquesta. Com seríem si no ens hagués tocat viure-les. Però Jules va més enllà: "La pregunta és: què és el que malgrat tot no seria diferent? Què seria immutable en tu? Allò que en qualsevol vida hauria restat igual, independentment del curs que hagués seguit. Hi ha coses dintre nostre que ho superen tot?"

]]>

Tots els mamífers es reprodueixen sexualment, però les estratègies reproductores són molt diverses. Es calcula que entre el 3% i el 5% d’espècies són monògames, especialment pel que fa a la cura de la descendència. Alguns dels mamífers monògams més estudiats són els talpons de les praderies, un tipus de rosegador, i determinats primats com els micos tití. Un dels comportaments que contribueixen a mantenir l’estabilitat de les parelles en les espècies monògames és la gelosia. Tanmateix, els comportaments gelosos tenen també un vessant perniciós, atès que poden provocar la violència dins la parella.

]]>

O traduïm la compassió en acció o se’ns marcirà

Abril del 1993. Una ciutadana de Sarajevo explica a l’escriptora nord-americana Susan Sontag que dos anys enrere ella estava la mar de tranquil·la a casa seva quan va saber que els serbis havien envaït Croàcia. Les notícies de la nit van mostrar imatges de la destrucció de Vukovar, només a uns tres-cents quilòmetres d’on era. La dona va pensar “oh, que terrible” i va canviar de canal. “Per tant, com puc sentir-me indignada si algú a França o a Itàlia o a Alemanya veu la matança que té lloc aquí dia rere dia a les seves notícies de la nit i diu «oh, que terrible» i busca un altre programa. És normal. És humà”.

]]>