La relació entre músics i poetes ve de temps immemorials, amb èpoques de baixa intensitat i altres d'explosió, que a Catalunya es va viure amb força als anys 60 i 70 gràcies a la Nova Cançó. Es van establir relacions molt fructíferes, com la d'Ovidi Montllor amb Vicent Andrés Estellés, la de Raimon amb Salvador Espriu o la de Lluís Llach amb Miquel Martí i Pol, entre d'altres. Els músics i cantautors d'ara han estat acusats de menystenir els poetes, fins i tot de no fer-ne cas. Però la realitat és una altra: la poesia continua molt present a la música.

Enric Montefusco (Barcelona, 1977) continua aprofundint en un camí musical i escènic personal i inimitable. Després dels discos Meridiana (2016) i Diagonal (2019), l'exlíder del grup Standstill va fer un salt molt interessant amb l'espectacle Viaje al centro de un idiota, una coproducció dels festivals Grec i Temporada Alta i el Centro de Cultura Contemporánea Conde Duque que també es va veure al Mercat de Música Viva de Vic del 2021. El projecte, amb direcció escènica de Xavier Bobés, presentava Montefusco projectant angoixes, culpes i ràbies en un ninot de ressonàncies paganes, i continua representant-se arreu; per exemple, aquest dissabte 10 de desembre al Teatre Principal d'Olot. Aquell viatge ha esdevingut també un disc que el segell Satélite K ha publicat uns mesos després del naixement del segon fill del músic barceloní.

L’última aventura del músic Enric Montefusco és Viaje al centro de un idiota, una coproducció dels festivals Grec i Temporada Alta i el Centro de Cultura Contemporánea Conde Duque que al juliol es va programar a la sala Hiroshima de Barcelona i que aquest divendres ha passat pel Mercat de Música Viva de Vic. Es tracta d’una proposta compartida amb el creador escènic Xavier Bobés que combina música, paraula, dansa, imatges projectades en el teló de fons i el simbolisme d’objectes com una escala. Tot plegat aprofitant tota la caixa escènica del Teatre de l’Atlàntida.

Tancada l’etapa amb el grup Standstill, Enric Montefusco (Barcelona, 1977) es va estrenar en solitari amb Meridiana (2016) i va deixar enrere tempestes elèctriques per perseguir somnis acústics. En aquell disc hi confluïen dos relats, l’autobiogràfic i el simbòlic, tocats per les frustracions, els anhels i el desarrelament de la classe treballadora i representats per l’avinguda Meridiana de Barcelona. Tres anys després, Montefusco publica Diagonal (Universal-El Segell), un disc que no havia pensat titular amb el nom d’una avinguda de la ciutat en moltes coses antagònica a la Meridiana.

Enric Montefusco fa temps que persegueix l’esperit de la música popular, i dimecres al Teatre Grec el va tenir a les mans. Era la presentació, única i irrepetible, de 'Coros de medianoche', el disc en què l’ex-Standstill cedeix el micròfon a Maria Arnal, Nacho Vegas, Niño de Elche, Albert Pla i Los Hermanos Cubero. Montefusco els va convocar en un escenari convertit en un xiringuito més aviat feréstec, amb taula, cadires, menjar i beure. Cada convidat va cantar les mateixes cançons que en l’EP, sempre impulsats per una banda formada per Pere Jou (teclats i trompeta), Jaime del Blanco (violí i sousàfon), Ramon Rabinad (bateria) i el mateix Montefusco (guitarra acústica). Tot plegat transmetia efectivament una sensació de proximitat casolana, d’experiència compartida. No era espontània, perquè la música, també la música popular, és fruit d’una elaboració prèvia, de l’aprenentatge, d’escoltar-se els uns als altres i d’assajar.

“Serà irrepetible”, diu Enric Montefusco (Barcelona, 1977) sobre el concert que demà oferirà al Teatre Grec de Montjuïc a les 22 h. El significat és literal, perquè difícilment es podran repetir les circumstàncies que envolten una actuació que serà el trasllat al directe del disc Coros de medianoche (Buena Suerte - Sony, 2018), un EP de cinc cançons en què l’exlíder del grup Standstill cedeix la veu a Albert Pla, Niño de Elche, Nacho Vegas, Maria Arnal i Los Hermanos Cubero. “Serà irrepetible perquè no podrem fer una gira d’això. I he preparat un repertori especial per a l’ocasió”, explica Montefusco, que a més de les cinc cançons del disc en posarà en joc d’altres.

Raül Fernández i Enric Montefusco, compositors habituals de Refree i Standstill respectivament, han ideat l'espectacle musical 'Réquiem' que s'ha presentat el dissabte al vespre a l'Atlàntida de Vic. Segons ha explicat Montefusco, a partir d'una estructura litúrgica clàssica i textos d'autors del segle XX, l'experiència tracta sobre "la progressiva mort en vida del nostre esperit". L'espectacle aposta per la nuesa de la veu humana, que per l'ocasió s'ha servit d'una coral de 25 persones, interpretant música sacra de naturalesa fosca i mística. La dramatització de la música s'ha vist intensificada amb una posada en escena basada en la reproducció de l'aïllament i un joc d'ombres d'esglésies.