Deu anys després de l'atac jihadista contra la redacció de Charlie Hebdo per publicar les caricatures de Mahoma, la revista satírica francesa continua defensant la llibertat d'expressió, lluitant contra el fonamentalisme i sent irreverent cap al que és venerat per qualsevol religió. Per a Charlie, com molts anomenen la revista a França, res no és sagrat i tot pot ser criticat. L'aniversari de l'atemptat terrorista revifa el debat a França sobre els límits de la llibertat d'expressió i el dret a la blasfèmia. El 2025 França celebra, a més, el 120è aniversari de la llei de separació de l'Església i de l'estat del 1905, considerada el pilar del principi francès de la laïcitat.

Tot el que queda de Charlie Hebdo és un grapat de dibuixants i periodistes escortats per policies, que van exorcitzant el seu horror per tot arreu. Són els supervivents d'un atemptat que va destruir la vella cultura europea o, més aviat, el que amb prou feines en conservàvem. Charlie Hebdo era la darrera versió de la Il·lustració, de l'esperit volterià, la sàtira i la descreença com a sistema vital. Els lliurepensadors. Ja han passat set anys i s'ha oblidat del tot. No l'atemptat, que com a efemèride sempre resulta molt adient esmentar-lo, sinó el que era Charlie Hebdo. Una França canalla i audaç que ja es trobava en el periodisme de Marat (a aquest el va assassinar, però, una burgesa girondina).

Després de l'atemptat contra el setmanari satíric Charlie Hebdo del 7 de gener del 2015, en què els germans Kouachi van assassinar dotze persones, el lema de la gran manifestació francesa i les portades de la premsa internacional va ser: Je suis Charlie. Però poques persones eren realment Charlie Hebdo. Corinne Rey Coco (Annemasse, 1982), n'era una. Era a la reunió del consell de redacció aquell matí i va ser qui es va trobar els terroristes a la porta quan marxava. "Coco! Porta'ns a Charlie Hebdo. Volem el Charb". Dos fantasmes encaputxats, armats, acorralen la dibuixant en un racó de les pàgines més angoixants de Seguir dibujando, el còmic que va publicar fa un any i que ara arriba en castellà a Bang Ediciones. Coco hi explica el que recorda d'aquell dia, de la seva gent, d'aquell minut i 49 segons de tak-tak-tak-tak, amb ella amagada sota una taula, i el sentiment de culpa que ha arrossegat per haver premut el codi d'entrada a la redacció. "O Charb o tu", li cridaven, amb urgència, els terroristes. Ella va prémer el codi per obrir la redacció. Coco no tenia elecció.

Durant alguns anys, després de l'atac a la redacció de Charlie Hebdo, l'expressió més insuportable per a la caricaturista Corinne Rey, coneguda artísticament com a Coco, va ser "al teu lloc". Els altres no es podien posar al seu lloc. Els altres no podien saber què haurien fet. El 7 de gener del 2015, Rey sortia de les oficines de la revista a París per anar a buscar la seva filla d'un any a l'escola bressol quan es va enfrontar a dos homes emmascarats que portaven rifles d'assalt. La van apuntar amb les armes al cap. "Porta'ns a Charlie Hebdo!", li van cridar. "Has insultat el profeta".

L'actual explosió de neoruralisme entre urbanites fastiguejats dels ritmes de la ciutat està produint obres d'exaltació de la natura i la vida rural que poden caure en certa idealització de parc temàtic incapaç de deslligar-se de la mirada de pixapins. El millor antídot contra això seria Los grandes espacios (Impedimenta, 2021), de Catherine Meurisse, una novel·la gràfica realment extraordinària en què l'autora ens acompanya al territori sagrat de la seva infantesa: la masia mig en runes amb un jardí enorme on els seus pares van traslladar-se amb les seves dues filles i en la qual es va forjar el seu amor per la natura, la fascinació pel passat –sense nostàlgia, que és “una cosa de vells”–, el rebuig de la impostura i, sobretot, una manera de contemplar el món.

Les caricatures del profeta Mahoma, tremendament ofensives per als fidels musulmans, han incendiat una escola del nord d'Anglaterra. En concret, la secundària Batley Grammar School, a Bradford, molt a la vora de Leeds, 305 quilòmetres al nord de Londres. Aquest dijous va transcendir que un professor d'educació religiosa va mostrar dilluns passat unes imatges de Mahoma que, presumptament, respondrien a les publicades fa sis anys pel setmanari satíric francès Charlie Hebdo que van desencadenar un atemptat jihadista que va acabar amb la vida de dotze persones, la majoria treballadors i col·laboradors del setmanari. Arran d'això, fins a un centenar de pares de l'escola es van congregar ahir a les portes del centre per protestar i exigir que el responsable fos acomiadat. D'acord amb algunes fonts, el professor hauria sigut objecte d'amenaces de mort.

El Tribunal Penal Especial de París ha condemnat aquest dimecres a penes d'entre 4 i 30 anys de presó onze dels acusats pels atemptats jihadistes del gener del 2015 contra la revista satírica Charlie Hebdo i el supermercat jueu Hyper Cacher a la capital francesa. També s'ha dictat una pena de cadena perpètua contra un altre dels acusats, que ha sigut jutjat en absència perquè va fugir del país i ni tan sols hi ha constància que continuï viu. Els condemnats són els còmplices dels autors materials dels atacs (els germans Chérif i Saïd Kouachi, en el cas de Charlie Hebdo, i Amédy Coulibaly, al supermercat), que van ser abatuts per la policia després dels fets.

Fa gairebé sis anys, el 7 de gener del 2015, dos jihadistes francesos, els germans Kouachi, van assassinar vuit empleats del diari satíric Charlie Hebdo, van ferir onze persones i es van escapar després de cridar: “Hem venjat el profeta”. Aquell mateix dia, molts francesos es van reunir a la plaça de la Bastilla i van brandar el Tractat sobre la tolerància de Voltaire, que es va convertir immediatament en el llibre francès més venut. En les últimes setmanes, França ha sigut testimoni d’una nova onada d’atacs terroristes en nom del fonamentalisme islàmic, que ha segat vides innocents de la manera més horrible. L’esfereïdora decapitació del benintencionat professor Samuel Paty el 16 d’octubre, un atac similar contra una dona de 60 anys i dos més a la catedral de Notre-Dame de Niça dues setmanes després van ser actes de violència i fanatisme premeditats. En el seu homenatge a la memòria de Samuel Paty, el president francès, Emmanuel Macron, es va referir indirectament a Voltaire i va subratllar que “la Il·lustració no deixarà de brillar mai”.

La tensió entre Ankara i París continua creixent. Turquia ha promès emprendre accions legals contra la revista satírica francesa Charlie Hebdo, després que hagi publicat una caricatura del president, Recep Tayyip Erdogan, mentre aixeca el vestit a una dona deixant que se li vegi el cul. Els mitjans turcs han informat aquest dimecres que la Fiscalia del país ha iniciat una investigació oficial sobre la publicació. Amb tot, les intencions de la Fiscalia són poc més que una acció propagandística ja que difícilment qualsevol jutjat a França admetria una denúncia contra la publicació.

França una altra vegada. És el país on es va jugar la partida que ens va fer moderns, si no contemporanis, on els valors de laïcitat, llibertat, igualtat i fraternitat, plasmats en forma de República, es van convertir en afany i refugi de nacions i d’individus que fugien de l’obscurantisme. Avui s’hi juga la revenja. El divendres, 16 d’octubre, un islamista de 18 anys va decapitar el professor d’història Samuel Paty, de 47, perquè havia ensenyat una caricatura del profeta Mahoma, publicada per Charlie Hebdo, en una classe de llibertat d’expressió. Feia cinc anys que Samuel Paty treballava en aquest institut de Conflans (a 30 km de París, un lloc tranquil i amb petites cases individuals per a la classe mitjana) i cada any, quan tocava aquesta lliçó, havia mostrat el mateix dibuix. Però estava sol. Quan uns pares van protestar per les seves classes, la direcció del centre li va dir que no es fiqués en problemes.

Amb motiu de l'homenatge al professor assassinat la setmana passada a França, la regió d'Occitània ha projectat a les façanes de les seus de Montpeller i Tolosa les caricatures de Mahoma publicades al setmanari Charlie Hebdo.

El periodista i politòleg francès Jean-Yves Camus és especialista en l'extrema dreta francesa i els grups islamistes radicals. A més de dirigir l'Observatori de les Radicalitats Polítiques de la Fundació Jean Jaurès, és col·laborador de la revista satírica Charlie Hebdo, ara de nou al centre del debat després de la decapitació divendres passat als afores de París d'un professor que havia mostrat als seus alumnes caricatures de Mahoma publicades per la mateixa revista.

Quin horror, la notícia de dissabte: Samuel Paty, professor d’història en un municipi al nord de París, va ser decapitat divendres en ple carrer per haver ensenyat, en una classe sobre la llibertat d’expressió, les caricatures de Mahoma que Charlie Hebdo va publicar el 2015. L’atacant, un noi txetxè de 18 anys, va ser mort després pels gendarmes.

L'home detingut per haver apunyalat divendres dues persones al davant de l'antiga seu de la revista satírica Charlie Hebdo ha dit a la policia que es volia venjar per la publicació un segon cop de les caricatures de Mahoma. La revista va tornar a difondre les vinyetes arran de l'inici del judici per l'atemptat que va patir el 2015.

Dues persones han resultat ferides de gravetat en un atac amb arma blanca aquest divendres just davant de l’antiga seu a París del setmanari Charlie Hebdo, la revista que va ser objecte d’un atemptat jihadista per les caricatures de Mahoma. La policia ha detingut dos homes, el suposat agressor i un còmplice de l’atac, que la fiscalia investiga com un cas de terrorisme.

De vegades la premsa actua com l’intel·lectual col·lectiu gramscià i es posa d’acord per defensar uns principis comuns. Va passar, per exemple, a Catalunya el 2009 amb l’editorial conjunt alertant del perill d’una sentència del TC contra l’Estatut, i va passar ahir a França amb un article conjunt publicat en un centenar de mitjans a favor de la llibertat d’expressió. El motiu de fons de l’article són les amenaces de mort rebudes per la directora de recursos humans de la revista Charlie Hebdo, Marika Bret, arran de la republicació de les caricatures de Mahoma que van motivar l’atac jihadista del 2015 a la seu de la publicació que va costar la vida a 12 persones, entre les quals alguns dels principals ninotaires francesos. La policia va considerar que l’amenaça era creïble i va donar 10 minuts a Bret perquè recollís les seves coses i s’amagués a casa d’uns coneguts. Aquests dies, per cert, se celebra el judici i dimarts va declarar l’alcaldessa de parís, Anne Hidalgo, segons es pot veure en l’aquarel·la.

Ha començat a París el judici pels atemptats, l’any 2015, de Charlie Hebdo, Montrouge i l’Hyper Cacher, i la revista satírica on van ser assassinades dotze persones pel terrorisme fonamentalista ha reproduït altre cop les caricatures de Mahoma amb les quals va començar tot. Així fa la coberta de Charlie Hebdo del 2 de setembre (el mateix dia que s’iniciava el procés): “Tout ça, pour ça” [Tot això, per això]. Tot això passa en un espectacular gratacel de cristall, el Palau de Justícia. Tot això és un procés, que s’estendrà al llarg de 49 jornades, en què els tres assassins que van causar la mort de 17 persones (dibuixants, policies, gent que feia la compra...) van caure abatuts aquells dies i en què ara es jutja 14 sospitosos de col·laboració en diferent grau. Només un està acusat de complicitat, i falten a la sala tres d’aquests acusats, dos dels quals es creuen morts a Síria, i una, la dona de l’assassí de la policia municipal de Montrouge i de quatre persones més a l’Hyper Cacher, no se sap on és, ni tan sols si encara viu. Tot això serà enregistrat, però aquest enregistrament no estarà a disposició del públic fins d’aquí 50 anys. Tot això són els 197 afectats que es constitueixen en part civil, i un total de 90 advocats, comptant els de la defensa. Tot això és el rector de la gran mesquita de París declarant l’altre dia a Le Figaro el desig “que Charlie Hebdo continuï escrivint, dibuixant, fent servir el seu art i per damunt de tot vivint”, i el president Macron fent una defensa oberta de “la llibertat de blasfemar” dels francesos. Tot això està passant per això: uns dibuixos. En aquest mateix número de Charlie Hebdo hi surt una enquesta de l’Institut Francès d’Opinió Pública on es diu que, l’any 2020, la llibertat d’expressió no constitueix una prioritat per als joves d’entre 15 i 24 anys, entre els quals hi ha inclosos els estudiants de batxillerat i els universitaris. Abans de l’atemptat referir-se a Cabu, Wolinski, Charb, Honoré i Tignous (els dibuixants assassinats) era invocar una manera de riure, una tradició periodística i una civilització sustentada en la llibertat d’expressió. Esmentar-los avui, que tots anem pel carrer amb la boca tapada, és defensar tot això que signifiquen, per tot això que som.

Aquests dies han succeït dues coses molt interessants a França: d'una banda, ha començat el judici per l'atemptat de Charlie Hebdo, inici envoltat de declaracions polítiques grandiloqüents, d'aquelles de treure pit a favor de la llibertat d'expressió sense dir gaire res, amb un president de la República que ha arribat a afirmar (veure confirmar) el "dret a la blasfèmia"; i, d'altra banda, Éric Dupond-Moretti, ministre de Justícia d'aquest mateix president de la República, ha demanat endurir les penes per injúries, és a dir, les penes per insultar càrrecs electes de la República, en concret, alcaldes.

Des que el gener del 2015 la redacció de Charlie Hebdo va ser víctima d’un cru atemptat jihadista per haver publicat caricatures de Mahoma, el setmanari satíric francès no havia tornat a dibuixar imatges del fundador de l’islam. “Sempre ens hi hem negat. No perquè estigui prohibit, perquè la llei ens ho permet, sinó perquè feia falta un bon motiu per fer-ho”, han defensat, en diverses ocasions, des de la revista. Ara, però, han trobat el motiu.

El personal de la revista satírica Charlie Hebdo ha fet aquest dimarts un homenatge als seus companys assassinats avui fa cinc anys per uns pistolers jihadistes que, els tres dies següents, van protagonitzar una fugida sagnant en què es van assassinar 17 persones i tots dos van acabar abatuts per la policia.