En un context econòmic marcat per la transformació digital, la manca de perfils qualificats en alguns sectors i l’exigència creixent de competitivitat, la gestió del talent s’ha convertit en una qüestió clau per a qualsevol organització. Cada incorporació pot determinar l’èxit d’un projecte, la consolidació d’un equip o la capacitat d’una empresa per innovar i créixer. En aquest escenari, la consultora de recursos humans Talentea reivindica una manera diferent d’entendre la selecció: amb rigor, proximitat i visió estratègica.

En un moment en què el comerç local lluita per mantenir-se viu davant la pressió de les grans plataformes digitals i els canvis d’hàbits de consum, la innovació s’ha convertit en una necessitat més que en una opció. En aquest context, iniciatives com el Komerz que ha projectat la Cambra de Comerç de Girona el 15 de novembre emergeixen com una alenada d’aire fresc per a un sector que busca reinventar-se.

Hi ha dones que no només obren camí, sinó que el construeixen per bastir un nou marc mental. I això només és possible amb nous fonaments. La mollerussenca Montse Pujol, fundadora i directora general del Grup PMP, amb seu central a Lleida i oficines situades en diferents punts del país, fa vint anys que transforma la manera d’entendre la construcció des de la fàbrica que té a les Borges Blanques. Arquitecta tècnica, pionera en la industrialització i sostenibilitat de l’habitatge, s’ha convertit en la primera dona a presidir la Trobada Empresarial al Pirineu en els seus més de trenta-cinc anys d’història.

L'empresa que va aconseguir posar de moda els dibuixos folklòrics gallecs ha tancat aquest dijous una de les seves fàbriques, en mig d'una situació d'incertesa sobre el seu futur. La mítica fàbrica de ceràmica de Sargadelos va rebre fa uns dies una comunicació d'Inspecció de Treball que ha acabat amb una "important multa econòmica" a causa de 36 motius de sanció per negligències o incorreccions en els procediments de fabricació. El propietari de l'empresa gallega, Segismundo García, conegut pel seu estoïcisme i per haver aconseguit reflotar l'empresa quan estava completament enfonsada, va respondre anunciat de forma inapel·lable el tancament d'una de les seves dues fàbriques, la més històrica, ubicada a Cervo, Lugo, sense aclarir que en farà de la segona, al poble de Sada.

Tot just deu dies després d'uns resultats electorals que capgiren l'escenari polític a Catalunya, la primera jornada de la 39a Reunió Anual del Cercle d'Economia demostra la voluntat de la societat civil i empresarial catalana d'apostar per la investidura de Salvador Illa. O, almenys, d'evitar, costi el que costi, una repetició electoral. "Un escenari de bloqueig que ens portés a una repetició electoral seria una mala notícia per a Catalunya", assegurava aquest dimecres el president del Cercle, Jaume Guardiola.

En quins moments et trobes amb el vi?

El gruix dels grans empresaris de Barcelona van donar suport en aquestes últimes eleccions a favor d’un candidat del PSOE. En efecte, l’elit empresarial de la capital catalana va ungir Jaume Collboni com la seva aposta predilecta per posar punt final als dies d’Ada Colau al consistori barceloní. I va triar aquest camí tot i que el govern central, en mans del PSOE, havia creat un impost a les grans fortunes i un altre a la banca. L'ARA ha pogut reconstruir aquesta relació d'un idil·li que, per ara, ha tingut un mal final.  

Era el 2012 i, encara amb les conseqüències de la crisi financera omplint el bloc de notícies econòmiques, dos joves inquiets van començar a sentir la necessitat d'acostar-se a les elits empresarials i polítiques per entendre millor el seu entorn i sentir-se part de la societat. Aquesta iniciativa es va materialitzar en el Youth Economic Circle (YEC), una associació sense ànim de lucre que deu anys després compta amb més de 500 socis joves (d'entre 20 i 30 anys) i aspira a "formar els líders del futur".

El Cercle d'Economia ha denunciat aquest dimecres en la seva última nota d'opinió que "ni Barcelona ni Catalunya disposen d’un model de prosperitat compartit i que tingui la complicitat de tots els agents". El lobi empresarial ha lamentat que tant el país com la seva capital poden quedar atrapats "en una espiral d’irrellevància econòmica, de decadència lenta però inexorable".

Empresariat Cerdanya, la patronal que agrupa a la majoria d'empreses de la comarca, ha demanat que s'inclogui a les escoles d'esquí a la llista d'empreses susceptibles de rebre ajudes econòmiques pels perjudicis causats pel covid-19. Tal com han explicat des d'Empresariat Cerdanya, recentment s'ha aprovat al Consell de Ministres una modificació del Reial Decret Llei 5/2021, de 12 de marc de 2021, de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia. L'entitat ha mantingut reunions amb la subdelegació del Govern de l'Estat a Catalunya i amb els representants polítics dels grups parlamentaris catalans a Madrid per poder realitzar esmenes al Decret Llei per tal que el Pirineu, i les seves empreses, no quedessin fora de les ajudes.

Si poses Glovo a Google no surt ell. Apareix un noi en la vintena, ros i amb un somriure tímid. A la pestanya d’imatges, trobar-lo és encara més difícil: tot són caixes quadrades de color groc lluent i joves en bicicleta. Però sense Sacha Michaud l’aplicació catalana per excel·lència del delivery potser no seria el que és avui en dia. El cofundador de Glovo -sempre en un pla menys exposat a l’escrutini públic que el del seu conseller delegat, Oscar Pierre- va rebre fa pocs dies la desaprovació de les xarxes després que una entrevista del 2018 tornés a circular. “El nostre model té tot el sentit perquè [els riders ] busquen flexibilitat. A més, pagar per comanda és tendència”, deia l’emprenedor al podcast de l’acceleradora d’empreses Itnig. Tot seguit, exposava la possibilitat que un repartidor pogués treballar per a la plataforma a diferents ciutats, en una mena d’Erasmus distòpic versionat per al món laboral.

Un banquer català passeja per Manhattan amb la seguretat que li confereix haver triomfat a la vida. Som a l’any 1830 i el banquer és Josep Xifré, un fill d’Arenys de Mar que ha fet fortuna al Carib i que l’ha multiplicada als Estats Units. Però la seva història comença molt abans, i no pas de la millor manera. De ben jove, el 1789, es va embarcar a correcuita cap a Cuba fugint dels creditors del seu difunt pare, que l’empaitaven per mirar de recuperar els deutes. I allà es va trobar amb el paradís de tants i tants catalans que cercaven la terra promesa dels negocis d’alta rendibilitat. Precisament, algunes de les principals activitats del seu pare abans de caure en desgràcia eren a Amèrica, de manera que va aprofitar les connexions familiars amb el Nou Món per fer-se un forat en l’ecosistema dels negocis locals. La primera activitat va ser a l’adoberia del seu oncle, que feia anys que estava instal·lat a Cuba, una empresa que va fer créixer fins a convertir-la en un ric monopoli. El seu olfacte únic per als negocis i el seu caràcter emprenedor el van dur a diversificar-se i a implicar-se també en els afers típics dels indians: sucre, cafè, alcohol i, qui sap, potser també el tràfic d’esclaus.

L'entitat Empresariat Cerdanya, que aplega als principals empresaris de la comarca, ha elaborat un pla director per tal d'aconseguir un "hivern segur" en l'actual context de pandèmia. En aquest sentit assenyalen que "la pràctica dels esports a l'aire lliure i de neu són compatibles amb les mesures dictades per la contenció del covid-19".

Ben entrat el segle XXI, quan volem saber quins beneficis socials rellevants ofereixen les grans empreses als seus treballadors i ho anem a buscar als rànquings en aquesta matèria, trobem els sospitosos habituals, és a dir, firmes com Google o Facebook, que acostumen a mostrar-se molt generoses amb els seus assalariats (elevades prestacions de maternitat, gimnasos a l’oficina, àpats de franc, espais d’oci, etc.) Aquests complements laborals poden semblar una moda anglosaxona recent però, en realitat, aquí també en vam gaudir fa molt de temps, fins que les visions curtterministes dels negocis i l’obsessió per la reducció de costos van anorrear gran quantitat de serveis que els patrons posaven a disposició dels seus treballadors. Un exemple paradigmàtic de fer la vida més còmoda als obrers va ser la companyia que dirigia a cavall dels segles XIX i XX l’empresària Emília Carles Tolrà, que va erigir un imperi del cotó a partir de la fàbrica tèxtil que havia heretat de la família.

99 anys i sis mesos de presó. L’aclaparadora força d’aquest sumatori es va escampar el 14 d’octubre del 2019 a partir de les 9.24 hores del matí i va encendre arreu de Catalunya una metxa de ràbia. En aquell moment era impossible de saber on portava la metxa ni què era el que acabaria esclatant.

"Esperem que avui s'iniciï una nova etapa". Amb aquest optimisme s'ha expressat el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, que ha liderat la celebració d'un acte perquè tot l'empresariat català formés un front comú per exigir la fi del dèficit d'infraestructures que té Catalunya. "Esperem que avui es tanqui una etapa negra per a les inversions en infraestructures", ha insistit Llibre davant el ministre de Foment, José Luis Ábalos, a qui s'han dirigit la majoria d'exigències que han plantejat els empresaris. No totes, ja que també hi ha hagut missatges per a la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, però sí la majoria.

“La síndrome de Scarlett O’Hara”. Així defineix el periodista José García Abad l’afició del rei Joan Carles per fer diners. La seva tesi és que de jove no anava sobrat de diners i, com la famosa protagonista d’ Allò que el vent s’endugué, el monarca es va jurar que mai més li faltaria de res. “Joan Carles, que havia passat penúries a l’exili d’Estoril i encara més quan va venir a Espanya després de l’acord de Franco amb Joan de Borbó, va voler fer-se un capital”, diu aquest periodista. García Abad destaca la bona relació del llavors rei amb els empresaris, especialment amb els editors, que van contribuir a la falta de transparència que va facilitar els tripijocs econòmics.

Aquest diumenge s’ha mort Miquel Valls, l’històric president de la Cambra de Comerç de Barcelona que feia tan sols tres mesos que havia deixat el càrrec. La seva defunció guarda un trist paral·lelisme amb la de Salvador Gabarró, durant molts anys president de Gas Natural, que va morir el 2017. Gabarró tenia 81 anys i tan sols feia sis mesos que havia plegat. En tots dos casos van tenir poc temps per disfrutar d’una merescuda jubilació.

L’endemà de la victòria socialista a les eleccions de diumenge, l’empresariat espanyol i català es posiciona. Demanen estabilitat a Pedro Sánchez, però, mentre les patronals catalanes no es mullen sobre les preferències de pactes de govern, només la CEOE es mostra obertament a favor que el PSOEarribi a un acord amb Ciutadans. “Tot el que giri al voltant del centre esquerre, com en un altre moment del centre dreta, serà el millor”, va defensar ahir el president de la patronal espanyola, Antonio Garamendi, en declaracions a RTVE.