Nascut a Òdena el 1990, Josep Vicenç Mestre és doctor cum laude i té un premi a la millor tesi doctoral en català per la Universitat Pompeu Fabra per l'estudi sobre l'anàlisi dels discursos dels presidents de Catalunya entre 1914 i 1933. D'aquesta tesi n'ha sorgit el llibre Paraules de president. Nació i Estat als discursos de Prat de la Riba, Puig i Cadafalch i Macià (Editorial Afers, 2024). És professor associat a la UPF i exassessor del Govern de Junts i de la presidència del Parlament de Laura Borràs.

Gràcies a Nicola Padovan, visito a Venècia, a la Universitat de Ca’ Foscari, Patrizio Rigobon, catalanòfil, que em fa a mans un llibre acabat de sortir del forn: el número vuit de Rivista italiana di studi catalani, una publicació acadèmica anual. Conté estudis i ressenyes diversos, entre els quals m’interesso pels de Marcello Grifò sobre la recepció de la pedagoga Maria Montessori a Catalunya els anys 1913-1923, i Francesc Vilanova sobre la recepció del llibre Catalunya i la revolució burgesa, de Jordi Solé Tura, a finals dels 60. El nexe d’unió entre tots és Prat de la Riba.

A Enric Prat de la Riba (1870-1917) mai no l’ha envoltat l’aura èpica de Macià ni l’aura tràgica de Companys. Però ha estat reivindicat, i molt. De Pujol a Puigdemont, passant per Maragall, Montilla i Mas, tots els presidents de la Generalitat restaurada s’han fet seva l’obra de Prat al capdavant de la Mancomunitat, elogiada primer com el brillant embrió de l’autogovern i ara com el precedent de l’anhelat estat propi.

“I posant dins la fredor obligada de la fórmula reglamentària tota la vibració, tots els anhels i esperances del nostre sentiment de pàtria, declaro constituïda la Mancomunitat de Catalunya”. Així acabava el discurs que Enric Prat de la Riba va fer un dilluns a la tarda, avui fa exactament cent anys. Era el 6 d’abril del 1914. Poques hores abans havia començat la primera sessió constitutiva de la Mancomunitat de Catalunya.

Artur Mas ha homenatjat aquest dimecres Francesc Macià en el 80è aniversari de la seva mort, en un acte on ha replicat el discurs del rei Joan Carles I. "Catalunya i el catalanisme sempre han apostat per la convivència, i al seu costat, la llibertat, i que la Generalitat fos qui governés el país", ha defensat, i ha recordat que "la voluntat de Catalunya d'aspirar a la seva llibertat i màxim autogovern possible ve de lluny".

Catalunya és un país petit i poc poblat però ha donat uns líders d'una talla extraordinària que han permès al país superar un segle XX que l'ha situat sovint al llindar de la desaparició nacional. Sense homes com Enric Prat de la Riba, Francesc Macià, Lluís Companys i Josep Tarradellas i la seva obra política, no tindríem l'arquitectura institucional que tenim ni tampoc la consciència de ser una realitat política i cultural diferenciada.