"Em pots fer una última recomanació? No em diguis el títol. La meva mare s’endurà el llibre; així, quan arribi a casa després d’entrenar, em trobaré una sorpresa", li diu un noi a Cecilia Picún, que no deixa de fer abraçades, recomanar llibres i fer-se fotografies amb tots els clients que avui han anat a comprar el seu últim llibre. Se sap el nom de tots. Dels clients i dels seus fills. Avui divendres, el Librerío de la Plata abaixa la persiana. Fa més d’un mes que Picún va anunciar que no li renovaven el contracte de lloguer. Volia continuar fins a la seva jubilació, el 2027, però no ha estat possible.

Encara que hi visquin gairebé 30.000 barcelonins, el barri d'Horta és un dels més despoblats pel que fa a llibreries. Fins ara hi havia Sagitari Llibres (passatge de Vila i Rossell, 10), la Font de Mimir - Eivissa (plaça Eivissa), la Retrospectiva (carrer Fulton, 13), especialitzada en segona mà, i La Caracola (carrer Feliu i Codina, 19), que acaba d'anunciar que tancarà les portes el dia 31 de març. "A La Caracola Casa Intercultural mantenim les activitats programades per al mes de febrer i anirem retornant els llibres en dipòsit i seguirem venent llibres nous i de segona mà, però sobretot ara ja cada vegada més de segona mà, com a mínim fins al dia de liquidació total d'estocs, que ja us anunciarem, però que serà cap a mitjans o finals de març", anuncien els seus llibreters.

El comerç històric de Barcelona es degrada davant dels nostres nassos. Hi podem fer res, com a ciutadans? Doncs sí, per exemple, consumir en aquests establiments. O, si volem posar-hi més èpica, fer-nos càrrec d’algun d’ells. Com ho ha fet Rafa Serra no en una, sinó en dues ocasions. Primer va ser la llibreria Quera del carrer Petritxol. Serra, que té l’agència de viatges Temps d’Oci i hotels, va trobar la manera de fer el negoci viable. La llibreria, especialitzada en excursionisme, va afegir dues potes més a la seva estabilitat financera: actes culturals i gastronomia. Va ser un èxit. “Un cas per estudiar a l'Iese”, diu Serra.

Satisfacció moderada, en les paraules de Patrici Tixis, el president del Gremi d'Editors de Catalunya. "El sector editorial continua amb xifres de rècord. Estem creixent de l'ordre del 3%-4%", ha dit en roda de premsa a l'Ateneu Barcelonès. El percentatge del 2025 és inferior al 10%-12% del 2024, però manté la línia ascendent del període 2019-2025, durant el qual el creixement del sector editorial ha sigut del 29%, sempre segons les dades del Gremi d'Editors. "Espanya i Portugal representem l'excepció ibèrica en un context europeu en què el creixement s'ha estancat", assegura Tixis. La roda de premsa ha servit també per avançar els premis de la 40a edició de la Nit de l'Edició, que se celebra aquest dilluns al Teatre Goya de Barcelona: el premi Atlàntida és per al mestre, pedagog, filòsof i assagista Gregorio Luri; i el premi Memorial Fernando Lara, per a Arpa Editores.

De vegades, entres en una llibreria sense cap idea concreta però amb ganes de deixar-te seduir per un (autor) desconegut. Hi ha tres elements que tenen un paper important en aquesta seducció que alguns anomenen màrqueting: la imatge de coberta, els paratextos (faixes i contracoberta) i el títol. De les imatges de coberta potser ja en parlarem un altre dia, perquè la cosa dona per a molt –tenim des del minimalisme de Gallimard fins a les estridències de colors dels britànics– i potser alguns editors mereixerien la presó pel seu mal gust (això de la presó és un dir, eh, però com que veig que hi ha lectors que tenen la dèria d’entendre-ho tot al peu de la lletra, val més que ho aclareixi per evitar comentaris pesadíssims del tipus: "Estàs banalitzant la presó", "A tu sí que t’haurien d’engarjolar per escriure articles com aquests", etc.; vaja, coses així però amb trenta faltes d’ortografia). Sobre els textos de les faixes, ja n’he parlat alguna vegada. I els textos de contracoberta jo seria partidària de cremar-los tots. Avui, doncs, parlarem dels títols, perquè també hi ha autors que mereixerien sancions severes pels que escullen. Parlaré de textos que em toquen de prop per no ferir sensibilitats.

Un home amb gavardina i barret es passeja d'incògnit pels passadissos d'Alibri fins que, a l'hora de pagar la novel·la que vol regalar a l'amiga que l'acompanya, ja no pot camuflar la seva identitat: es tracta d'Arturo Pérez-Reverte, que no s'ha volgut perdre el centenari d'una de les llibreries més antigues i estimades de Barcelona. L'autor d'El club Dumas ha acabat signant a l'equip d'Alibri un exemplar de l'última entrega del capità Alatriste la mateixa setmana que han bufat cent espelmes, cim d'una llarga i accidentada trajectòria que va començar a finals de novembre del 1925, quan Anton Schaedel, llibreter alemany format a l'Institut Herder de Friburg, es va decidir a obrir una llibreria a l'Eixample barceloní, la Herder –Alibri des de finals dels 90–, que tothom coneixia amb el sobrenom de "la llibreria alemanya". L'establiment, situat en un primer pis del número 22 del carrer Balmes, estava dedicat sobretot a la importació i venda de llibres en castellà i en llatí editats per l'editorial Herder, fundada el 1798 a Friburg.

La llibreria Sant Jordi es queda al carrer Ferran de Barcelona. L'establiment, amenaçat des de fa temps perquè la propietat de l'edifici volia apujar-li el preu desorbitadament, va posar en venda tot el seu estoc el desembre passat, després de la mort de l'encarregat de la llibreria, el llibreter Josep Morales. Aleshores Cristina Riera —vídua de Josep Morales i directora del Festival de Cinema l'Alternativa—, va explicar que necessitaven buidar la llibreria abans del febrer, quan s'acabava el contracte de lloguer. Riera no podia continuar amb el negoci del carrer Ferran, i per donar-los suport desenes de barcelonins —veïns, amics i lectors— van fer llargues cues per adquirir lots de llibres.

La setmana passada, Nico Rodríguez (Reus, 1973) va rebre un visitant inesperat a Fatbottom, la seva llibreria de còmics: era Chris Ware, el dibuixant nord-americà més influent de la seva generació, a qui el CCCB dedica una exposició fins al 9 de novembre. “Jo estava fent les factures del trimestre i, de sobte, aixeco el cap i el veig allà”, explica el llibreter, encara incrèdul. Ware no és només el sant patró del còmic experimental modern, sinó un autor molt important per a Rodríguez. “Jo havia sigut molt lector de còmics, però amb el temps vaig desenganxar-me'n –explica–. I un dia, quan vivia a Anglaterra i feia cinc o sis anys que no llegia res, vaig entrar a la llibreria Forbidden Planet a tafanejar i vaig comprar el Jimmy Corrigan de Ware i vaig reenganxar-me als còmics”. Uns anys després, ja a Barcelona, la crisi del 2008 va obligar Rodríguez a abandonar la feina de fotògraf, i va obrir una llibreria especialitzada en còmic d’autor amb especial atenció als fanzins, el còmic autoeditat i el d’importació, és a dir, justament el que faltava a les altres llibreries.

L'estiu passat, Antonio Ramírez buscava un local a Madrid per obrir-hi una nova llibreria La Central –que se sumaria a la de Callao i a la del Museu Reina Sofia–, però sense pretendre-ho el va acabar trobant a Barcelona. "Vaig mirar aquest local de Consell de Cent 314 per pura curiositat i em va encantar", reconeix. Ramírez va visitar-lo al juliol, en plena canícula, i es va trobar amb la predisposició del propietari a llogar-l'hi. "No volia que s'hi acabés instal·lant un altre supermercat 24 hores —diu, fent referència a l'establiment que queda just al davant de la futura La Central, que té previst obrir les portes entre maig i juny—. Encara que no poguéssim pagar el preu que es demana a una botiga o restaurant al costat de passeig de Gràcia, el propietari ha preferit una llibreria que pugui durar com la nostra".

Són moltes les llibreries independents que, darrerament, per falta de relleu generacional o dificultats per quadrar els comptes, s'han vist obligades a abaixar la persiana. Són negocis petits, que enriqueixen el teixit cultural dels barris i mantenen un tracte molt proper amb els lectors i els autors, però, en canvi, els costa ser solvents i competir amb grans botigues o gegants com Amazon. És per això que, amb l'objectiu de garantir el futur d'aquestes llibreries independents arreu dels Països Catalans, la cooperativa Abacus engega un projecte de col·laboració i ajuda al sector. Ho fa de la mà de l'emblemàtica Llibreria 22 de Girona, que, durant quasi 50 anys, s'ha consolidat com un dels principals centres culturals de les comarques gironines. D'aquesta manera, Abacus entra a formar part de la trentena de socis que formen La 22 amb una aportació de capital i, a partir d'aquí, la cooperativa busca estendre aquesta aliança a altres llibreries interessades a crear acords de col·laboració.

Igual que quan vaig a un museu no puc marxar-ne sense passar per la botiga, he de reconèixer que m'encanten les llibreries que també venen coses de papereria, bosses, tasses... Els britànics en són els reis, d'això. Als locals de la cadena Waterstones, per exemple, tenen jocs, puzles, llibretes, bolis, pòsters i postals, que feliciten qualsevol cosa que us pugueu imaginar. Fins i tot una llibreria que sempre m'havia semblat més sòbria, la Foyles, ja fa temps que incorpora a les seves botigues una secció bastant gran de regals, amb ninos de personatges, calendaris i lamparetes o ulleres per llegir. Molts estan relacionats amb la lectura, aquesta és la gràcia.

Fa pocs dies, una amiga em parlava d'una novel·la que li interessava, que em deia que sortia "a la llista dels més llegits". Seria meravellós que existís aquesta llista, però en realitat es tractava de la dels més venuts. És una confusió que sempre em fa somriure, i que es produeix especialment per Sant Jordi, quan ens entossudim a fer previsions i llistes dels llibres més venuts, que no sabrem mai si seran els més llegits. Potser ens podria ajudar a tenir xifres reals de lectura el sistema que utilitza una llibreria de Nova York que he descobert a Instagram: tots els seus llibres porten un microxip que permet fer el seguiment de la teva lectura, per saber si has arribat fins al final. De fet, això té conseqüències en el preu: abans de pagar-lo, et pregunten "si compres o si llegeixes". Si tens intenció de llegir el llibre que has triat, et fan un descompte, però si detecten que, dos mesos després, no l'has obert, t'arriba un càrrec extra a la targeta.

Quan fa un parell d’anys va morir la seva sòcia, amb la qual compartia estudi de disseny, Joan Redolad va haver de reformular el seu espai de treball i va decidir muntar-hi una botiga de llibres de música que és, alhora, el despatx on continua dissenyant per a diferents clients, alguns d’ells editorials i discogràfiques. “L’Ana venia de família de llibreters i era una gran lectora; segur que n'estaria orgullosa si ho pogués veure”. 

L'estiu és un bon moment de l'any per deixar-se guiar per la recomanació experta d'un llibreter. Hem demanat a una desena que escullin un títol publicat durant els últims mesos i ens expliquin tot el que hi han trobat.

1. L’any passat va abaixar la persiana la Llorens, de Vilanova i la Geltrú. Per jubilació. La setmana passada, la Cinta de Terrassa. Perquè ja no quadraven el calaix. Cada estiu tanca una llibreria que estimo i, de cop, el buit que queda és d’una certa viudetat. El record per les bones estones compartides, la ràbia per una desaparició inesperada i la nostàlgia de pensar que mai més no hi posaràs els peus conflueixen en un aiguabarreig d’emocions negres. Si els clients passavolants o els autors –als quals ens han tractat com a reis en cada presentació de llibre– estem així de desorientats, com deuen estar els amos que, després de tirar endavant un negoci familiar amb 67 anys d’història, ara veuen que ja no se’n surten? Prendre la decisió després d’haver-ho intentat tot ha de ser molt dur. Però buidar les prestatgeries, treure l’últim llibre i apagar els llums són gestos cruels i terriblement tristos. Un negoci que ha repartit tantes històries, que ha difós cultura i coneixements, que ha il·lusionat tantes generacions de terrassencs, que ha ensenyat les lletres i els animals als més petits i que ha donat entreteniment, a raig, a la gent més gran, ara es troba tancat a pany i forrellat.

Hi ha llibreries en destret, que tenen problemes per subsistir. Es podria dir de totes, potser sense excepció, almenys a les nostres terres: costa molt vendre llibres, cada dia hi ha menys lectors –perquè hi ha una generació, o dues, que ja no llegirà mai més després de l’educació secundària, tots agafats al telèfon de butxaca– i les circumstàncies econòmiques no donen per a despeses luxoses.

La llibreria Les Voltes va néixer el maig de 1963 fruit d’una iniciativa que van impulsar 43 persones sensibilitzades per la llengua i la cultura catalanes, moltes d’elles provinents de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, els anomenats fejocistes. “L’objectiu era reactivar el sentiment catalanista, que portava més de dues dècades adormit a la ciutat per la dictadura”, diu Joan Matamala, president de la Fundació Les Voltes i fill de Feliu Matamala i Teixidor, que durant més de quaranta anys va ser l’ànima d'una llibreria que està d'aniversari: celebra 60 anys. “Des del començament, Les Voltes no va ser només una llibreria. La part de baix era una galeria d’art i va ser un oasi de catalanisme, en la mesura que es podia en aquells anys. Tot el que es feia en l’àmbit cultural catalanista, tard o d’hora passava per Les Voltes –afegeix Matamala–. Cal tenir en compte que a principis dels anys seixanta es publicaven molt pocs llibres en català”. Matamala també remarca l’atenció que es va posar des del primer moment en tenir una secció infantil “perquè els fundadors tenien molt clar que calia introduir la canalla en la llengua catalana”.

El projecte d'establir a Catalunya un gran sistema de distribució de llibres a les llibreries no ha funcionat. Entredos Logistics, creat el desembre del 2021 per donar servei a 200 segells i 2.500 llibreries, se n'ha anat en orris per una catastròfica gestió que ha portat una cinquantena d'editorials catalanes a buscar alternatives de distribució fora del país. Això significa que, ara per ara i segons dades del Gremi d'Editors, més del 65% dels llibres publicats a Catalunya es distribueixen des de Madrid, Guadalajara, Pontevedra i Aduna (Guipúscoa). Què ha passat els últims dos anys per arribar fins aquí?

En un context en què no és habitual que hi hagi bones notícies per a la llengua catalana, i amb núvols de tempesta sobre la situació econòmica, la dada que les vendes de llibres en català han augmentat un 12% respecte a l'any passat representa un baló d'oxigen per al sector i una injecció d'optimisme general per al país. I és que globalment el sector editorial ha crescut un 3,5%, i això demostra que molts es van precipitar a l'hora d'anunciar la mort del llibre. Aquest format de lectura en paper, que va fer el gran salt arran de la invenció de la impremta per part de Johannes Gutenberg fa més de cinc segles, és encara avui el preferit per la ciutadania, i representa el 93% del negoci enfront del 7% dels llibres digitals i els audiollibres. I com que el llibre es resisteix a desaparèixer, la literatura i la indústria editorial mantenen el pols, malgrat els problemes d'algunes empreses insígnies del sector.

1. Els diaris acostumem a fer titulars quan una llibreria tanca per sempre. En aquest món on es clica més la desgràcia que l’alegria, em ve de gust parlar dels establiments als quals, després de tota una vida, encara els sobren motius per brindar. Dissabte passat, la llibreria Drac d’Olot va celebrar els seus primers cinquanta anys. Hi ha arribat, com diu la Irene Bonet, fent feina de formiga. Aquesta és la fórmula de propietaris i llibreters: pencar molt. A mitjan novembre vaig ser a Banyoles per celebrar, també, els cinquanta anys de L’Altell, la llibreria de capçalera del Pla de l’Estany. Només la Irene Tortós sap els sacrificis familiars que ha costat arribar a fer una comunitat de lectors tan fidels. De nou, l’esforç, el dia a dia, el conèixer els clients, les etiquetes de les recomanacions i la prescripció justa per fer la viu-viu en un negoci que té la principal competència en les pantalles i en el catàleg de sèries ben fetes penjades a les plataformes. L’audiovisual a preu de ganga, l’oci fàcil pels descosits.