El nord-americà Dan Brown (Exeter, 1964) s'ha guanyat centenars de milions de lectors arreu del món gràcies als misteris que Robert Langdon, professor de simbologia de la Universitat de Harvard, ha de resoldre sempre a contrarellotge. El novel·lista, de 61 anys, va deixar l'institut on donava classes gràcies a l'èxit aclaparador d'El codi Da Vinci (2003; en català a Columna), però ha conservat la mirada afable amb què ensenyava anglès i castellà –va viure a Madrid una temporada a la dècada dels vuitanta– als seus alumnes.

S’acaben les vacances d’estiu i ens entra una nostàlgia trista. Com és que sempre volem més felicitat? Sempre més. La pregunta, tan universal, tan definitòria del neguit de la condició humana, se la fa la Milena Jasenská, la Milena de Kafka, o millor, La Milena de Praga, a qui Monika Zgustova ha donat vida en una preciosa biografia novel·lada publicada per Galàxia Gutenberg. Traductora al català i el castellà de Kundera, Hrabal, Havel, Akhmàtova i molts altres, Zgustova es mou amb mestratge pel món centreuropeu dels totalitarismes del segle XX. Un món infeliç. Un món de fanatismes i de supervivents, de tragèdia i de lluita, ric intel·lectualment, espiritualment extraviat. Embogit.

Tots els establiments centenaris de Praga afirmen que van tenir com a client un dels escriptors més estimats pels txecs, Jaroslav Hašek. I segurament tenen raó, ja que l’autor de Les aventures del bon soldat Švejk era d’aquells que allargaven les nits, sempre amb una cervesa a la taula. La faula pacifista que va escriure sobre un noi de Praga a qui és fàcil aixecar-li la camisa, que treu de polleguera els militars quan l’envien a lluitar a la Primera Guerra Mundial, va fer famós Hašek, que no en volia saber res, de les guerres, ni dels generals, ni dels polítics. Preferia les tavernes i els restaurants. Tenia sort de viure a Praga.

Un tiroteig múltiple al centre de Praga, la capital de la República Txeca, aquest dijous a primera hora de la tarda, ha causat 14 morts i 25 ferits, ha informat la policia txeca. L'autor de la matança és un estudiant de la Facultat d'Arts de la Universitat Carolina, de 24 anys, que ha utilitzat un rifle de mira telescòpica, probablement de caça major, per dur a terme la matança contra els seus companys d'estudis. Dels ferits, deu es troben en estat greu. Poc abans, hauria matat també el seu pare, que va ser trobat mort a casa seva.

Praga és una de les ciutats més literàries d'Europa. A més d'haver estat residència de grans autors, ha pres vida en un ingent nombre d'obres en les quals els escriptors l'han recreat sota el paraigua de les seves fantasies. Ha estat tantes vegades usada per crear històries literàries que a vegades s'arriba a confondre la ciutat real amb la creada en l'imaginari col·lectiu. A tot plegat s'hi suma una aura de melancolia, la màgia dels seus carrers, la bellesa d'uns magnífics edificis i l'estreta relació que guarda amb Franz Kafka (1883-1924). Ha costat, però per fi l'escriptor ha adquirit el protagonisme que mereix als carrers de la capital txeca, i s'ha convertit en tot un símbol de la ciutat fins a tal punt que "Kafka és Praga i Praga és Kafka". Actualment, el seu nom forma part inqüestionable del màrqueting turístic de la ciutat, com Pessoa de Lisboa, Gaudí de Barcelona o Cervantes d'un lloc de la Manxa.

Txèquia fa quatre mesos que està en estat d’excepció. Ara, més de 1.200 restaurants de Praga s’han unit per crear un partit polític i exigir un desconfinament que els permeti reobrir. El resultat: Obrim Txèquia, que vol presentar-se a les eleccions parlamentàries de la tardor i que ha declarat els locals gastronòmics com a seus polítiques.

L’obra de Franz Kafka ha estat objecte d’una indústria de moment imparable. Qualsevol visitant de la ciutat de Praga als darrers anys es deu haver adonat de com una obra tan extravagant i insòlita, la més original del segle XX, pot inundar tota una ciutat de llibres, cartells, icones, tasses i vaixella, pins, postals i tota mena de bibelots inútils.

Un home s’ha immolat aquest divendres a la plaça central de Praga, en el cinquantè aniversari del suïcidi de l'estudiant Jan Palach al mateix lloc, per denunciar la invasió soviètica de l'agost del 1968, que va acabar amb el procés revolucionari de la Primavera de Praga.

El viatjant de Sabadell Josep Maria Garcia-Planas va arribar a Praga el 20 d’agost del 1968 en una visita comercial per vendre teixits. L'endemà començaria la invasió soviètica del país,

Franz Kafka (1883-1924) era un home singular si ens atenem a la seva literatura, però d’allò més normal quan es coneix la seva vida: vegeu la monumental biografia de Reiner Stach, publicada a Acantilado, la millor que mai s’ha escrit i la més ben documentada. Tot i ser jueu, va aconseguir entrar a treballar com a advocat a la Companyia d’Assegurances per a Accidents Laborals, que era una institució austríaca, és a dir, imperial, que tenia la seu a la ciutat de Praga, llavors només una província del gran estat d’Àustria-Hongria.

Praga acull des d'aquest divendres la final de la Copa Davis. La República Txeca aspira a aconseguir el seu primer títol des d'aquell del 1980, quan formava part de Txecoslovàquia, mentre que per a Espanya hi ha el repte d'adjudicar-se la sisena corona en dotze anys. Rafael Nadal, per problemes amb un genoll, és la gran baixa de l'equip que dirigeix Àlex Corretja.