La creació a Barcelona d'un museu dedicat a l'arquitectura i l'urbanisme catalans ha sigut un debat recurrent, i encara no s'ha fet realitat. El projecte del Museu d'Arquitectura i Urbanisme de Catalunya que Ferran Mascarell i Santi Vila van presentar fa una dècada va quedar guardat en un calaix. Més endavant, el Museu Reina Sofia es va quedar l'arxiu de Josep Antoni Coderch, un dels arquitectes més influents de la segona meitat del segle XX a Catalunya. I també a Madrid va sorgir la Casa de l'Arquitectura, impulsada pel ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana. Ara la situació catalana està a punt de canviar: segons ha explicat aquest dimarts l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, l'antiga seu de l'editorial Gustavo Gili serà la Casa de l'Arquitectura de Barcelona, gestionada per la Fundació Mies van der Rohe. Collboni ha fet l'anunci durant la presentació de la programació de la Capital Mundial de l’Arquitectura de Barcelona, de la qual l'antiga seu de l'editorial Gustavo Gili serà un dels centres neuràlgics.

El consell de ministres ha aprovat finalment, gairebé amb un any de retard, el conveni pel qual Barcelona recupera a efectes pràctics la condició de capital cultural i científica. I ho fa amb un total de 20 milions d'euros de subvencions directes a 37 entitats de la ciutat, fruit de l'acord del febrer del 2020 entre l'alcaldessa Ada Colau i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Són 20 milions que serviran per "eixugar dèficits" en les institucions que més han patit a causa del covid. "Són diners gastats", admet el regidor de Cultura i tinent d'alcalde Jordi Martí, però avui se n'han sabut els detalls.

El lema de la campanya d'ERC a Barcelona és 'L'alcalde del sí', amb referència al seu candidat, Alfred Bosch. Un 'sí' que és una referència clara al sí a la independència que ha identificat bona part del moviment sobiranista –i que va ser un doble sí el 9-N–, però que els republicans s'esforcen a remarcar que significa un sí a la capitalitat d'estat, però també a la justícia social i a la regeneració democràtica. Per jugar amb aquest concepte, ERC va impulsar fins i tot un concurs d'Instagram en què animava els simpatitzants a fotografiar els cartells o elements de la ciutat on es llegís un 'sí'. Les 10 més originals i amb més "m'agrada" guanyaran una ruta turística i cultural per Barcelona amb Bosch i Juanjo Puigcorbé.

L'alcaldable d'ERC a Barcelona, Alfred Bosch, ha aprofitat el col·lapse de Rodalies d'aquest dijous per tornar a reivindicar els perjudicis que, segons afirma, comporta pertànyer a Espanya. "Avui Renfe i Adif ens han recordat el cost de pertànyer a Espanya", ha asseverat en un contacte amb la premsa davant les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch a les fonts de Montjuïc. Així, el candidat republicà ha assegurat que "la responsabilitat no és d'un informàtic o d'un xip, és de Mariano Rajoy i del govern espanyol", el qual admet que, "des del 2007, no s'han invertit 3.600 milions d'euros a Rodalies. Així, ha insistit que "l'error informàtic es deriva de les responsabilitats últimes".

El candidat d'ERC a pilotar l'Ajuntament de Barcelona ha retret aquest dissabte a la resta de candidats a l'alcaldia que "esquivin" el procés sobiranista i la qüestió de capitalitat d'una eventual república catalana. "Em sembla absurd que, en el moment polític actual, no se'n vulgui parlar", ha dit en relació al debat que van mantenir ahir els candidats a l'alcaldia de Barcelona a BTV.

Una ciutat productiva, que millora la seva gestió a través de la tecnologia pensant en les persones. Aquests són els mèrits que han portat la Comissió Europea a escollir Barcelona com la primera Capital Europea de la Innovació. El guardó, de nova creació, s'ha decidit en la fase final, en què Barcelona competia amb Grenoble (França) i Groeningen (Països Baixos).

El candidat del PSC a les eleccions catalanes del 25-N, Pere Navarro, abanderarà en la seva campanya una reforma constitucional que desemboqui en un model d'Espanya federal on Barcelona exerceixi de "cocapital" al costat de Madrid, tant a nivell econòmic com institucional. Els socialistes catalans acudeixen a les eleccions més polaritzades de la democràcia a Catalunya i esgrimeixen una "tercera via": presentaran al Parlament una resolució que insti el Congrés a iniciar la reforma de la Constitució en un sentit federal.