"Què fas ficant-te al PP?", és el que recorda haver dit Juan Carlos Girauta, exdirigent de Cs i ara eurodiputat de Vox, al seu nebot quan el 2012 li va explicar que havia decidit entrar a les joventuts dels populars. En aquell moment, Carlo Angrisano Girauta (Niça, 1996) tenia només quinze anys, però una convicció "conservadora i de dretes" molt ferma. Encara que el seu tiet –amb qui té una relació "molt estreta", segons confirmen tots dos a l'ARA– el va intentar atraure cap a Cs, Angrisano s'hi va resistir. "Jo soc més de dretes que tu, em deia", continua relatant Girauta, que lamenta que el seu nebot no es deixés influir i ignorés les seves advertències. "El PP és una merda, si destaques t'ofegaran perquè no facis ombra a ningú", li va dir.

Ha estat possiblement el debat més crispat de tots els que s’han fet a TV3. El candidat de Vox, Juan Carlos Girauta, i el de Ciutadans, Jordi Cañas, han superat tots els límits i han increpat els independentistes davant la impotència del moderador, Xavi Coral. “Supremacista”, “xenòfob”, “pallús” han etzibat tots dos a Aleix Sarri, de Junts. Al tornar de la primera pausa, la republicana Diana Riba ha estat molt il·lustrativa: “Jo també he contemplat situacions lamentables. Volem ser parlamentaris, deixem d’insultar i comencem a debatre amb més calma”, ha demanat. Sense massa èxit, tot s’ha de dir. Abans l’amnistia i Israel havien polaritzat el debat.

Juan Carlos Girauta (Barcelona, 1961), vell conegut de la política catalana, s'incorporarà a la llista de Vox de les europees com a independent, si l'executiva accepta la proposta, segons ha pogut confirmar l'ARA. Girauta culmina així un periple polític que l'ha portat a passar pel PSC, pel PP, per Ciutadans i ara per l'extrema dreta espanyolista. Des que va trencar amb la formació taronja després dels intents d'Inés Arrimadas per recuperar el perfil centrista de la formació, Girauta ja s'havia declarat simpatitzant de Vox però també d'Isabel Díaz Ayuso. Ara s'ha decantat per l'extrema dreta.

"Ets un paranoic. Estàs malament del cap, Juan Carlos. Això és que tractes molt amb yunqueros [una organització ultracatòlica d'origen mexicà amb vincles amb Vox]". Aquestes paraules de Federico Jiménez Losantos dirigides a Juan Carlos Girauta en la tertúlia d'Esradio posterior a les eleccions es van fer virals i van ser motiu de mofa dels tuitaires d'esquerres, però és la prova més evident de la guerra civil que ha esclatat al si de la dreta espanyolista després de comprovar que entre el PP i Vox no han estat capaços d'assolir prou majoria per fer fora Pedro Sánchez de la Moncloa. En aquest camp de batalla, Losantos representa el PP i els que pensen que el principal responsable de la derrota és l'extrema dreta, per haver impedit una concentració de vot més important en les files de Núñez Feijóo. I Girauta, antic diputat de Ciutadans i avui alineat amb les tesis més reaccionàries, defensa que el fracàs correspon en exclusiva a Feijóo per haver demonitzat Vox i haver fet una campanya complaent amb l'esquerra.

Un dels exemples més flagrants de masclisme a la televisió es va produir dijous a la nit a Cuatro. Va ser en el programa Horizonte d’Iker Jiménez. L’especialista en ovnis i psicofonies posava a debat el llenguatge inclusiu. El desastre era previsible. El plantejament del programa ja delatava el biaix sexista. Iker Jiménez va llegir El Quixot amb to foteta aplicant la teoria de triplicar el gènere (“todos, todas, todes”). Es va sobreentendre que li semblava una absurditat. El súmmum va arribar a l’hora de presentar els convidats. Ells eren un youtuber agressiu i estranyament estimulat, i l’exdiputat de Ciutadans Juan Carlos Girauta, presentat així: “Sabe lo que es el periodismo, sabe lo que es el derecho y sabe lo que es la política”. En canvi, elles van ser presentades per un currículum acadèmic que les acreditava en aquell àmbit específic del debat. Hi havia María Martín Barranco, llicenciada en dret, especialista i formadora en temes de gènere i autora de dos llibres sobre el llenguatge inclusiu; i Asunción Bernárdez Rodal, doctora en periodisme i llicenciada en filologia hispànica, professora de comunicació i gènere a la Universidad Complutense de Madrid. Totes dues, amb unes tesis complexes, avalades acadèmicament i amb un coneixement de l’evolució històrica de la llengua, eren unes convidades interessants, però de seguida es van trobar en un context d’agressivitat que les va deixar perplexes. El realitzador buscava les reaccions dels dos homes quan elles parlaven per desacreditar també visualment el seu discurs. Quan elles intervenien, ells murmuraven de fons, se’n reien, esbufegaven, posaven els ulls en blanc, aixecaven les celles, feien cara de fàstic i deixaven anar algun “¡Madre de Dios!”. Girauta i el youtuber rebatien les convidades amb fatxenderia i un to molt desafiant i desagradable. Maria Martín i Asunción Bernárdez van demostrar una paciència i un bon to admirables malgrat l’emboscada que estaven patint. Des de casa, l’espectacle era desesperant. Iker Jiménez va exhibir al llarg del debat una devoció desmesurada per Girauta, al qual va qualificar de “mite” en unes quantes ocasions. El youtuber, un triler argumental que fins i tot assenyalava les convidades amb el braç per dirigir-s’hi amb arrogància, va arribar a qualificar d’estupidesa els arguments d’elles. Ell va poder dir disbarats del tipus “Feminismo sí, pero en el Congo. En España, no”, o que el feminisme era fruit de “carencias emocionales de personas que han sido manipuladas”. Resultava irònic que Jiménez valorés que aquell debat s’estava fent amb respecte. A l’hora del comiat, a elles els va dedicar un simple "gràcies". A ells els va subratllar el nom i s’hi va referir amb complicitat com a “amigos”. La camaraderia masculina, que no falti. A la televisió és més difícil veure un debat sobre llengua que descobrir naus extraterrestres. Però el que és molt fàcil de veure és que les discussions s’embrutin per culpa de polemistes mediàtics fatxendes que increpen les persones que en saben molt més que ells.

Canviar el look com a metàfora de gir polític va camí de ser tendència. Si Pablo Casado es va deixar barba per obrir una nova etapa al PP, ara Juan Carlos Girauta opta pels cabells llargs per debutar amb Vox. Els porta pentinats cap a un costat, a l'estil de Javier Nart i Hermann Tertsch. De la mà del primer va entrar com a diputat per Cs al Parlament Europeu el 2014, i ara tots dos han deixat el partit taronja. Amb el segon, eurodiputat de Vox, ha compartit aquest dimarts una xerrada organitzada per la Fundación Disenso –un laboratori d'idees creat pel partit de Santiago Abascal– sobre la "llibertat d'expressió davant l'amenaça de les grans corporacions tecnològiques".

Vaig conèixer Juan Carlos Girauta exactament el 24 d’abril de 2008, a la tertúlia d'Els matins de TV3, que aleshores dirigia Josep Cuní. Amb 47 anys, a Girauta ja li quedaven lluny els dies escolars als Jesuïtes de Casp, quan es deixava dir Joan Carles i pronunciar el cognom a la catalana, i també l’època postadolescent en què havia militat a la Joven Guardia Roja, les joventuts del marxista-leninista Partido del Trabajo de España. Més endavant s’afilià al PSC-PSOE, del qual sortí carregat de rancúnia el 1986 per arrecerar-se gradualment a l'ombra del PP. Fou sota el lideratge –horror!– de Josep Piqué, el 2003-2004, que figurà com a candidat “de farciment” en diverses llistes electorals a la demarcació de Girona. Però el seu moment àlgid dins la cleda popular es produí durant el breu mandat del successor de Piqué, Daniel Sirera, del qual fou l’intel·lectual orgànic i el negre que en redactà el llibre Tan catalán como tú, aparegut el febrer de 2008.

La decisió del tribunal de Schleswig-Holstein d’acceptar l’extradició de Carles Puigdemont només per malversació i no per rebel·lió ha irritat el PP fins al punt de plantejar-se mesures extremes. Un dels candidats a presidir el partit, Pablo Casado, va demanar ahir al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que suspengui a l’Estat l’aplicació de Schengen, l’espai europeu de lliure circulació que suprimeix les fronteres interiors de la Unió Europea. “Si presideixo el PP no es toleraran aquest tipus d’humiliacions a la sobirania nacional d’un país”, va avisar Casado, fent-se seva una proposta que ja havia llançat abans l’eurodiputat Esteban González Pons.

El nou règim disciplinari de Ciutadans ha aixecat algunes crítiques per la duresa amb què es pretén combatre la discrepància interna al partit. El portaveu del grup parlamentari al Congrés, Juan Carlos Girauta, defensa en una entrevista a Europa Press publicada aquest diumenge la necessitat de reforçar les mesures de control per evitar l'acció de grups o lobis interessats a acabar amb el partit. Segons ell, si l'executiva no hagués expulsat "sistemàticament i sense dubtar" els grups de persones –procedents d'altres partits o de lobis– que s'han afiliat "per anar contra els interessos del partit", podrien haver destruït la formació taronja. "En l'expansió de C's ens hem trobat de tot i, si no haguéssim tallat en sec i no haguéssim fet fora sistemàticament i sense dubtar-ho tots els que han entrat amb la seva pròpia agenda i en comandita, potser s'haurien carregat el partit", argumenta.

Ciutadans segueix fent equilibris amb la investidura del proper president del govern espanyol. Amb un veto a Mariano Rajoy que a estones posen en primer pla i a estones suavitzen, els d'Albert Rivera han posat sobre la taula aquest divendres una nova possibilitat. El fins ara portaveu del partit al Congrés, Juan Carlos Girauta, ha plantejat en una entrevista a TVE que qui sigui escollit president se sotmeti a una qüestió de confiança un cop hagin passat dos anys.

El sondeig de TV3 a peu d'urna no portava bones notícies per a Ciutadans, que de 40 diputats passaria a obtenir-ne entre 26 i 30. Segons el sondeig, les circumscripcions catalanes, el partit de Juan Carlos Girauta perdia un diputat respecte al 20-D, i es quedaria amb quatre. Els resultats amb un 50,90% del vot escrutat confirmaven el sondeig, si més no pel que fa a C's, que aleshores obtenia tres diputats per Barcelona i un per Tarragona. Però quan l'escrutini va arribar al 88%, el partit taronja recuperava el cinquè diputat, tot i que quedava com a última formació per darrere del PP. El sondeig va fer curt, perquè C's va arribar al 32 escons, cinc dels quals a Catalunya.

Un debat a set no és un format senzill. Els sis candidats catalans al 26-J diumenge van marcar el camí a TV3. Aquest dilluns TVE ho ha fet encara més difícil: s'han enfrontat els representants dels set grups parlamentaris al Congrés en "el debat més plural". El resultat? Un debat a dos nivells: un entre els quatre partits estatals i un altre entre els representats dels partits sobiranistes i nacionalistes. Al plató: el vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado; la candidata del PSOE per Ciudad Real, Isabel Rodríguez; el número dos d'Units Podem, Íñigo Errejón; el portaveu de C's a la cambra baixa, Juan Carlos Girauta; el cap de llista d'ERC el 26-J, Gabriel Rufián; el candidat de CDC per Barcelona, Carlos Campuzano, i el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban. El moderador: el periodista Julio Samoano.

Aquestes són 10 coses que potser no saps del candidat de Ciutadans (C's) a Catalunya per al 26-J, Juan Carlos Girauta (Barcelona, 1961):

Les línies vermelles per a la formació del govern espanyol post 26-J no només tenen a veure amb el referèndum a Catalunya. En una situació que inevitablement recorda la que es va viure entre la CUP i Artur Mas, C's ha deixat clar que el pas al costat de Mariano Rajoy serà condició 'sine qua non' per donar suport a un executiu del PP. I tal com ha explicat l'ARA aquest divendres, el veto dels d'Albert Rivera es fa extensiu a persones del seu entorn més pròxim com María Dolores de Cospedal o Soraya Sáenz de Santamaría. Pablo Casado, Cristina Cifuentes o Alberto Núñez Feijóo, en canvi, sí que podrien comptar amb la seva complicitat.

Després de passar-se la campanya del 20-D esquivant la pregunta de si entrarien en un govern de PP o PSOE després de les eleccions, aquest cop el desgast arriba a Ciutadans a l'entorn de les preguntes sobre si estarien disposats a investir president Mariano Rajoy. Aquest dimecres, en una roda de premsa a l'ACN, el cap de llista del partit taronja per Barcelona, Juan Carlos Girauta, ha intentat espolsar-se aquesta pressió: "Qui vulgui que governi Mariano Rajoy, que voti Mariano Rajoy. Els nostres 3,5 milions de vots són vots a Ciutadans, i a la nostra llista no hi surt, Mariano Rajoy".

Cada cop que li recorden que Ciutadans va ser cinquena força el 20-D a Catalunya, el cap de llista per Barcelona, Juan Carlos Girauta, respon que en la província per la que ell es va presentar el partit taronja va quedar quart i va passar per davant de Convergència. També ho ha fet aquest divendres en una roda de premsa a l'Agència Efe, en la qual ha remarcat que el partit que presideix Artur Mas ha perdut la "centralitat" i ha ofert Ciutadans com el partit cridat a ocupar aquest espai.