Una vagina gegant és l’oracle al qual s’encomanen les dones d’aquesta obra per saber quin camí han de seguir. Akelarre és la nova obra de la companyia The Feliuettes i s’estrena l’11 de març al Maldà, on es presentarà fins al 13 d’abril. La presència sobre l’escenari d’aquesta gran vagina consellera dona alguna pista sobre el to de la peça: comèdia, en tot el seu espectre però majoritàriament ironia i humor negre (també hi ha farsa, sarcasme i cinisme) per parlar de temes quotidians des d’una perspectiva de gènere. La maternitat, l’empoderament de les dones, el sostre de vidre, la desigualtat d’oportunitats, l’amor romàntic, el sexe, les pors o la violència patida hi apareixen amb un format de cabaret provocador creat sota la direcció de Míriam Escurriola.

Andrés Villarrosa es passeja pel Rincón del Artista, el bar del Paral·lel, com si fos al menjador de casa. Vestit amb lluentons i flors a la solapa de l’americana, el cantant melòdic va assenyalant les fotografies d’artistes que en algun moment han passat pel restaurant. Des d’una taula pròxima, dos mossos d’esquadra se’l miren estupefactes mentre escuren els plats de les postres. “ Ustedes que me miran tanto, seguro que saben quién soy, ¿verdad? ”, els acorrala Villarrosa, i els agents assenteixen no gaire convençuts. El seu dubte és sincer i comprensible: han passat més de 20 anys des que el cantant va abraçar l’èxit escènic a la Bodega Bohemia.

L’actor i cantant Joan Vázquez gaudia de l’èxit del seu musical Paquito forever quan els astres es van alinear per oferir-li noves fonts d’inspiració. Havia d’anar a Londres a fer funcions de l’espectacle i va buscar a la prestatgeria de casa un llibre que l’acompanyés en el viatge: es va decantar per rellegir un poemari de Whitman que havia sigut del seu avi. A la tornada, per atzar, va llegir Poeta en Nueva York, de Lorca. Li havia regalat el seu pare, però mai havia trobat el moment de posar-s’hi. I entre les pàgines del llibre va topar amb el poema de Lorca dedicat a Whitman. De sobte se li va obrir un món: va entendre que, malgrat no haver coincidit en l’espai ni en el temps, Whitman havia sigugt tot un referent per a Lorca. Per la seva poesia, però també per la seva manera d’entendre l’homosexualitat. Va imaginar que Lorca, molt més jove, també hauria pogut ser un referent per al poeta veterà. Així que va decidir oferir-los l’oportunitat de trobar-se. Ho fan a Ciutat de gespa, un musical amb lletres i interpretació de Vázquez, composició i direcció musical de Gerard Alonso i dramatúrgia i direcció de Víctor Álvaro que es presentarà al Maldà del 12 de desembre al 13 de gener.

Blanca Bardagil acaba de fer trenta anys i sap que el seu futur com a dramaturga és ple d’incerteses. Que no es dona prou suport a la creació contemporània, no s’hi destinen gaires diners i falten sales disposades a acollir-la. Però porta una bona ratxa i acaba d’estrenar Les cigonyes venen de Tailàndia, el seu segon espectacle, uns mesos després de Llibres per cremar. I el més sorprenent és que li van proposar data d’estrena just l’endemà d’acabar el text. Bardagil, que és també directora, torna així aquests dies al Teatre Maldà amb una obra escrita a mida de la companyia Els McGregor sobre la família, la imposada, d’una banda, però, també, la que un es treballa.

Un cop cada mes li toca netejar el teatre. I, de tant en tant, atendre la taquilla. Sense cobrar per la feina. L'actriu Laura Aubert (Barcelona, 1987) és avui una de les més sol·licitades i aclamades. Les crítiques entusiastes acostumen a acompanyar les seves interpretacions i fins i tot té "la immensa sort" de poder triar papers. Però lluny de deixar-se embriagar per l'èxit, conserva el pols ferm i la mirada lúcida. "Sé que tot això pot canviar en qualsevol moment", diu. A més d'actriu reclamada pels millors directors, és una de les catorze integrants de la companyia Els Pirates, gestora d'El Maldà. És allà on exerceix d'empresària voluntariosa: dissenyadora de programació, però també netejadora i taquillera, unes tasques que combina amb la interpretació. Ara ho haurà de fer amb les funcions de L'hostalera, de Goldoni, dirigida per Pau Carrió a la Biblioteca de Catalunya.

“Busco feina. Remunerada. De qualsevol cosa, si pot ser d’alguna cosa que sàpiga fer”. Així començava el missatge que la dramaturga i directora Marilia Samper va escriure fa un any al seu compte de Twitter. El que seguia era una relació de les seves aptituds laborals, molt ben valorades per la comunitat escènica des dels seus inicis a Barcelona, ja fa uns quants anys. 13 mesos després d’aquella crida, la Marilia és autora resident de la nova Sala Beckett. Ha dirigit el nou muntatge del Círcol Maldà, Vernissatge, a punt d’estrena. Dóna classes a l’Escac. Però no ha deixat de sentir que la seva feina porta associada una vertiginosa precarietat.

Quatre noies, una cova, dos 'tuppers' de carxofa, una princesa, un violí, un clarinet i un

Laia Alsina, Maria Cirici i Laura Pau són les protagonistes de 'The Feliuettes', un 'thriller' musical ple d'intriga, girs inesperats i morts inspirat en l'obra de la cantant Núria Feliu.

El Círcol Maldà de Barcelona obrirà nous cicles dedicats a la poesia per a la temporada 2014-2015 amb l'objectiu d'ampliar la seva oferta més enllà del teatre, la dansa, el cabaret i les actuacions musicals. Així, la sala impulsarà noves propostes dedicades al poeta Joan Vinyoli amb espectacles com 'El llac de la memòria' i 'Cremades d'últim grau'. En aquesta nova temporada, l'espai donarà suport a les companyies estables i posarà en marxa una pàgina web on les formacions podran dur a terme intercanvis d'atrezzo per minimitzar els costos de l'escenografia.

El director del Círcol Maldà ha anunciat la data de tancament de la sala: a finals de setembre del 2013. Després de cinc anys en actiu, el director, Pep Tosar, i el seu equip, en un comunicat que dirigeixen al seu públic, lamenten que "els estaments teatrals de l'administració de Catalunya –la Generalitat i l'Ajuntament– [...] no han trobat motius suficients per tractar-nos igual que la menys considerada de les anomenades 'sales alternatives'". Tosar també afirma que la propietat del local, la família Vilallonga, no té intenció de renovar-los el contracte de lloguer. "A conseqüència dels punts anteriors, el nostre entusiasme s'ha esgotat", afirma.

En el seu nou espectacle, Lali Barenys parteix de cinc contes per a adults de l'escriptor lluçanès Ramon Erra per crear 'Pólvora, confitura', un espectacle de petit format "tendre, divertit i emotiu". Així, l'actriu vol fer un "homenatge a la literatura i els llibres" i a l'exquisidesa i la capacitat d'evocació de la paraula literària. Per la seva banda, Ramon Erra ha confessat que se sent "sorprès" de la tensió dramàtica que han acabat donant als contes, ja que "no hi confiava gaire".

El Círcol Maldà reobre les portes amb 'Un dia d'aquests', un espectacle concebut a partir dels textos que els autors Eduardo Mendoza, Miquel de Palol, Flavia Company, Julio Walovits i Monika Zgustova han creat per descriure la transformació que ha patit Barcelona des del 1970. Són cinc històries independents escrites per cinc autors diferents, dirigides per cinc directors diferents i interpretades per cinc companyies diferents, que se centren en les últimes cinc dècades a Barcelona. 'Un dia d'aquests' és podrà veure al Círcol Maldà de Barcelona del 18 d'octubre al 18 de novembre.