"Encara estic assimilant aquesta fita: mai hauria pensat que un premi així es pogués creuar en el meu camí", assegurava aquest divendres al migdia Agnès Marquès Pujolar (Palma, 1979) durant la roda de premsa en què s'ha anunciat que ha estat l'autora escollida pel jurat com a guanyadora del premi Ramon Llull 2026, dotat amb 60.000 euros. La segona vida de Ginebra Vern és la segona novel·la de la periodista, que actualment dirigeix el programa Catalunya nit de Catalunya Ràdio i que va debutar com a narradora amb Ningú sap que soc aquí (Columna, 2022). Es publicarà el 25 de febrer a Columna (i a Destino en castellà).

Avui us vull parlar d’un llibre que no he llegit. I no l’he llegit abans d’escriure aquest article perquè el més important de l’article no és si el llibre és bo o dolent, sinó el que ha passat amb aquest llibre, que tampoc no és cap novetat, perquè fa anys que el drama es perpetua.

El so vellutat d’un piano de cua que venien en una petita botiga del barri de Gràcia és l’origen de la novel·la que ha guanyat el 44è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull. L'autor és el músic i presentador Ramon Gener (Barcelona, 1967), que debuta en la novel·la amb aquesta Història d’un piano, "un viatge de redempció a través de la música que explica per què som com som i per què la música pot salvar-nos a tots", afirma.

El premi Planeta ha aconseguit miracles com el del canvi de sexe i multiplicació de Carmen Mola –rere la qual s'amagaven tres homes guionistes—, i ha arribat a reconèixer novel·les que disgustaven part del jurat, com va ser el cas de Pasiones romanas, de Maria de la Pau Janer, que va acabar comportant la dimissió de Juan Marsé. Però fins i tot els anys més controvertits, la divisa del gran grup editorial ha estat la mateixa: provar de recuperar l'altíssima inversió que comporten els guardons, que actualment recompensen l'obra guanyadora amb 1 milió d'euros i la finalista amb 200.000.

L'escriptor valencià Tomàs Llopis s'ha emportat el 34è Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb Cremareu aquesta carta, una obra que aprofundeix en la convulsa revolta de les Germanies que va tenir lloc al País Valencià i les illes Balears a inicis del segle XVI. El guardó s'ha lliurat aquest divendres durant la tradicional nit literària de la capital de la Ribera Alta, la més destacada del País Valencià junt amb la dels Premis Octubre. 

El premi d'assaig Joan Fuster ha quedat desert justament l'any en què es commemora el cent aniversari de l'autor suecà. Així ho ha dictaminat el jurat d'aquesta modalitat dels Premis Octubre celebrats dissabte, format per Francesc Montero, Maria Margalida Perelló i Josep Maria Terricabras, que han considerat que cap dels originals presentats "reunia les condicions necessàries per fer-lo mereixedor del guardó, ajustant-nos a allò que esperem d'un assaig: la defensa argumentada d'una idea o opinió personal i la reflexió estimulant". Per tant, el premi que ret homenatge a l'escriptor suecà es queda sense guanyador per primer cop des del 2005. "Pot semblar que enguany s’hagués de donar el premi, però hem filat molt prim per respecte a Fuster, hem posat el llistó a l’alçada màxima que podíem i devíem", va aclarir Terricabras, que prosseguia: "Ens ha semblat més homenatge no donar-lo que fer-ho per alguna cosa que no fos un assaig fusterià. Esperem que aquest any serveixi perquè tothom torni a llegir Fuster i es retrobi amb la veritat de la modalitat".

Per a Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986), la poesia és una manera d’explorar en allò ocult. És, com ella mateixa explica, "com entrar dins una cova amb una llanterna i anar il·luminant aquells racons o experiències que el dia a dia no ens permet veure". Aquest exercici introspectiu, que caracteritza tota la seva obra poètica, és especialment intens en el seu últim poemari, Les ocultacions, pel qual ha rebut aquest dimarts el premi Miquel de Palol dels Premis Literaris de Girona. El guardó consagra una poeta jove però de trajectòria sòlida, amb una veu poètica molt singular, reconeguda amb nombrosos premis i aclamada per la crítica i els lectors.

Isaac Rosa (Sevilla, 1974) va escriure Lugar seguro (premi Biblioteca Breve de Seix Barral) abans de la guerra d’Ucraïna i de l’anunci de l’apocalipsi permanent que vivim els últims mesos. Avui el dilema que hi planteja encara sona més urgent. D’una banda, trotem durant 24 hores darrere de tres generacions de penques que han intentat enriquir-se aprofitant les esquerdes d’un sistema podrit; i, de l’altra, hi veiem uns col·lectius alternatius que (¿innocentment?) asseguren que un món millor és possible. Rosa torna a demostrar el seu domini narratiu, com a la magnífica Feliz final, i una gran capacitat de generar debat polític a través de la literatura.

L’obra literària de Javier Marías és tan important com la seva actitud davant la vida, la gent del país, els avatars de la política i els trànsits de la institució literària. És veritat que els seus articles setmanals en un diari espanyol de gran tirada posseïen un to més aviat agre, empipat, rondinaire i predicador; però s’entén que una persona lúcida –i tots els que escriuen i llegeixen ho són més que els que no fan cap de les dues coses– respongui malhumorada a l’enorme quantitat de bestieses que es veuen i se senten cada dia, pertot. Al cap i a la fi, la crítica de l’estupidesa ha estat una constant, a la literatura del continent, d’ençà que França en va donar les mostres més exquisides arran del II Imperi, en temps de Napoleó III: Flaubert en va dir de tan grosses contra la burgesia estòlida –que no para de créixer i multiplicar-se–, que Henry James va arribar a preguntar-se si era possible que a França hi hagués tants imbècils com els que el seu col·lega no parava de rebentar.

El combat i l’alegria tenen aquest vespre accent mallorquí: l’autora nascuda a Santanyí Antònia Vicens ha entrat al Palau de la Música per rebre el 54è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes acompanyada del president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich; amb tot el públic dret, fent pinya i sense mascaretes. També la rebel·lia i el desig insaciable de coneixement i llibertat tenen accent mallorquí: abans del lliurament del guardó, s’ha pogut veure la posada en escena d’un text de la mateixa Vicens dirigit per Israel Solà (de la companyia La Calòrica) que relata el sorgiment la seva vocació artística i com, més endavant, va començar a estudiar català en plena dictadura franquista gràcies als cursets pioners de l’Obra Cultural Balear als anys 60. 

Si parlem de lletres catalanes, jo soc un aplec de quotes: jove, dona, illenca; tres voltes quota, si adaptem molt lliurement na Maria-Mercè Marçal. Una quota, però, no és altra cosa que el revers lluminós del prejudici que l’alimenta: si agafem la mateixa base conceptual esbiaixada que –en l’àmbit literari, però també en qualsevol altre sector– nodreix el paternalisme envers el jove o la condescendència cap a la dona o la percepció simpàticament estereotipada de la gent de "ses illes" i la transformem en material avantatjós per al subjecte en qüestió, ens trobem que les esmentades quotes podran, per una banda, beneficiar els qui s’hi encabeixen i, al mateix temps, ser la llavor del to recelós i sorneguer amb què alguns companys de professió relativitzaran l’èxit aliè.

La verda és porta, de Joan Todó (Godall Edicions / Centre Quim Soler), i La señora Potter no es exactamente Santa Claus, de Laura Fernández (Random House), han estat les obres premiades en català i en castellà de la segona edició del premi Finestres de narrativa, dotat amb 25.000 euros. El premi Finestres reconeix cada any dues obres de l'any anterior (en aquest cas, el 2021) "per l’originalitat, la qualitat i l'audàcia literàries".

Una dècada després de La col·laboradora, la periodista, escriptora i columnista de l'ARA Empar Moliner torna a la novel·la amb Benvolguda i ho farà amb el 42è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull sota el braç. El llibre és una aproximació a la crisi dels 50 des d'un personatge que es veu a venir la infidelitat del marit. La dona haurà d'assumir la vulnerabilitat de l'amor matrimonial, abordar la maternitat com a droga i encarar la caducitat de la vida artística. El premi és el més ben dotat en català, amb 60.000 euros. El llibre es publicarà el 9 de març a Columna, en castellà a Planeta i posteriorment en portuguès a Planeta Portugal, si bé aspira a arribar a més llengües.

Mónica Rodríguez (Oviedo, 1969) i Pedro Ramos (Madrid, 1973) són els guanyadors de la 30a edició dels Premis Edebé de Literatura Infantil i Juvenil, dotats amb 30.000 i 25.000 euros, respectivament. Rodríguez s'ha endut el guardó per la novel·la Rey, inspirada en la història real d'un nen que sobreviu amb una manada de gossos, mentre que l'autor madrileny ha rebut el premi per Un ewok en el jardín, una ficció al voltant de la depressió i el suïcidi juvenils. Enguany s'han presentat al premi 239 originals de tot l'Estat i de Llatinoamèrica. Les novel·les guanyadores es publicaran aviat en català, castellà, eusquera i gallec.

Ho explicava molt bé Borja Bagunyà en una columna de la setmana passada arran de l’enèsima polèmica al "sector literari de la literatura catalana", que s’havia mostrat indignat (durant unes quantes hores, i a Twitter, tampoc no exagerem) per l’atorgament del premi Pla a un presentador de telenotícies. Reclamava Bagunyà que els escriptors necessiten una conversa neta sobre el valor de les obres que escriuen perquè, com a creadors, estan obligats a dubtar-ne sempre. Necessiten una crítica independent i dura i, afegeixo jo, un sistema de premis literaris que no estigui basat en el cinisme.

“Tornar a ser aquí després de quatre anys és un moment d’orgull immens. La cultura és font de resistència, sí”, ha afirmat amb contundència el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, en la 71a Nit de Santa Llúcia, que s’ha celebrat aquest dimarts al Teatre Nacional de Catalunya. Cuixart ha estat rebut amb un aplaudiment fervorós que ha precedit un discurs en què ha reivindicat la cultura “com a font de resistència” i després ha saludat els exiliats i represaliats pel Procés. "Aquesta és una nit per a l'autoestima col·lectiva i per a l'exigència compartida", ha afegit. Fill de castellanoparlants, Cuixart ha demanat "blindar l'escola catalana, un model de país que és garantia de cohesió social", ha afirmat, i ha demanat la participació en la manifestació de dissabte.

15 d’octubre de 2019. Nit del Planeta al MNAC. És el primer dia de les protestes per la sentència del Procés. A la sortida, des de dalt de Montjuïc, es veuen focs al mig de la ciutat. Una imatge colpidora, dantesca i també un punt poètica. El guanyador ha sigut Javier Cercas. Han passat dos anys i una pandèmia tenebrosa. L’any passat el Planeta va ser auster, en família, al Palau de la Música, amb premsa acreditada i quatre convidats comptats.

Avui s'ha presentat a la premsa la nova Llibreries Finestres, que obre demà al centre de Barcelona, impulsada per l'empresari Sergi Ferrer-Salat. També s'han anunciat les beques i els premis que impulsa. Tsunami, d'Albert Pijuan (Angle Editorial), i Las malas, de Camila Sosa (Tusquets), han sigut les obres premiades en català i en castellà, respectivament, de la primera edició del premi Finestres de narrativa, que guardona obres publicades l'any natural anterior, amb una dotació econòmica de 25.000 euros cadascun. Amb aquest premi la llibreria vol donar una segona oportunitat a autors que han passat desapercebuts.

La mateixa setmana que l’Ateneu Barcelonès ha renovat la presidència, la Sala Pompeu Fabra s’ha omplert durant una estona del talent de cinc de les veus més joves i prometedores de les lletres catalanes. “No crec en la idea de les generacions, com tampoc en la idea de joventut. Crec que és una manera d’esborrar desigualtats, com ara les diferències de classe o de capital simbòlic... i econòmic”, explica Pol Guasch, guanyador de l’última edició del premi Llibres Anagrama amb Napalm al cor, que es publicarà al mes de març. “Jo tampoc sento que formi part de cap grup generacional amb qui comparteixi uns elements”, afirma Anna Gas Serra, que amb El pèndol es va convertir en l’autora més jove del palmarès del premi Mercè Rodoreda, etiqueta que també la incomoda.