Els Royals no tenen pas l’exclusiva de l’ús del Photoshop per fer suggerir a les fotografies coses que no han passat a la realitat. La monarquia espanyola ha publicat un parell de muntatges, que se sàpiga, amb estampes familiars amb membres afegits posteriorment. El primer cas va ser l’any 2005. Els aleshores rei Joan Carles i reina Sofia van enviar una felicitació de Nadal en la qual se’ls podia veure acompanyats dels set nets. Però mai es van reunir davant de la càmera. Ho evidenciava el fet que la imatge d’Irene, la filla menor dels ducs de Palma, era exactament la mateixa que la de la instantània enviada pels seus pares com a recordatori nadalenc.

L'Aina (nom fictici) va viure una situació de maltractament psicològic que la va aïllar del seu entorn i va afectar-li molt l'autoestima. A l'inici de la relació, la seva exparella era molt atenta i la feia sentir especial: "Tot era de color de rosa: hi havia mostres d'afecte contínues, molta atenció, em feia molts regals que em feien sentir especial i moltes promeses de futur. Em deia que jo era l'amor de la seva vida i tres mesos després de començar a sortir ja em va demanar de viure junts", explica. Però els experts alerten que moltes vegades aquest bombardeig d'amor no és fruit de l'enamorament, sinó que és una forma de manipulació coneguda com a love bombing.

Cada dia prenem centenars de petites decisions. La major part de vegades sense ser-ne del tot conscients, guiats per les nostres necessitats internes i per les condicions de l’entorn, que inclouen les interaccions amb altres persones. Anar a treballar per guanyar-nos el sou o a estudiar per preparar-nos de cara al futur; què mengem per esmorzar o per dinar; quina samarreta, camisa o brusa ens posem, etcètera. Per descomptat, algunes d’aquestes decisions les prenem de manera conscient, però moltes les automatitzem. La diferència entre els dos casos rau en els elements on focalitzem l’atenció, la qual cosa afecta la motivació. I també a l’inrevés. Per exemple, si tenim alguna motivació per voler lluir, focalitzarem més l’atenció en la samarreta, camisa o brusa que ens posem.

No hi ha una traducció exacta ni un sol mot que signifiqui el mateix en català. Quan els angloparlants fan servir la paraula bullshit, la podríem substituir per farsa, bola, tonteria o rumor fals. Tot i així, en qualsevol de les opcions hi faltaria algun matís per entendre una expressió que defineix una manera de mentir molt particular. “Té a veure amb el llenguatge i la retòrica, però també amb l’estadística, les gràfiques i altres formes de representació visual de dades creades per impressionar-nos però que tenen una indiferència total per la veritat”. L’afirmació la fa Jevin D. West i és el punt de partida de Bullshit. Contra la charlatanería (Capitán Swing, 2021), el llibre que signa juntament amb el biòleg i professor de la Universitat de Washington Carl T. Bergstrom. Els dos acadèmics (West també és professor assistent al mateix centre) han construït el seu particular manual per detectar quan l’afirmació d’una empresa, el titular d’un estudi científic o la promesa d’un polític són simplement una disfressa de dades ben presentades.

DESCONCERT. Els canvis provoquen sensació d’inseguretat, i som enmig d’un canvi que ens està transformant. Canvia el concepte de poder, la idea d’amenaça i els escenaris de confrontació. Per sobre del poder material, “avui és més important el poder relacional, és a dir, el poder de canviar les creences, actituds, preferències, opinions, expectatives, emocions i predisposició a actuar dels altres”, com ho resumeix un informe sobre les amenaces híbrides publicat fa poc per experts suecs en defensa.

Després del cessament de Jenaro Castro al capdavant d''Informe semanal', TVE suma una nova baixa: Pedro Carreño deixarà de ser el director i presentador del 'Telediario' de cap de setmana de la cadena pública.

El Consell d'Informatius de TVE ha elaborat un nou informe on es recullen 55 casos de manipulació recent als noticiaris de la cadena. El treball, de 222 pàgines, no s'ha fet públic però sí s'ha distribuït internament i 'Vertele' n'ha publicat un ampli extracte. Aquest organisme, que vetlla pel rigor i l'ètica periodística del mitjà, analitza trimestralment la marxa d'una cadena que, en els darrers temps i amb el govern del PP, ha vist com patia la seva crisi de credibilitat més severa en democràcia.

El Partit Popular va manipular ahir un gràfic sobre despesa social en el debat a set de televisió espanyola entre els partits que concorren a les eleccions del 26-J. El dirigent popular Pablo Casado va exposar un diagrama de barres que mostrava l'evolució de la despesa social en els anys de govern de Mariano Rajoy.

L'eurodiputat del PP català, Santiago Fisas, ha assegurat aquest dimecres a la Ser Catalunya que no sap res de la manipulació de la traducció al castellà de la resposta a la pregunta parlamentària que va plantejar a Brussel·les sobre les conseqüències d'una declaració d'independència de Catalunya. Fisas diu que demanarà explicacions a la Comissió Europea.

Diu un acudit popular que el 70% de les estadístiques són falses. Estudis en què no es detalla la mostra, enquestes online amb participants autoseleccionats i telenotícies que detecten el pols del carrer amb quatre testimonis que passaven per allà fan circular dades obtingudes sense respectar el corresponent procediment estadístic i que, per tant, només poden ser reals per pura casualitat.

Josep Antoni Duran i Lleida no vol passar per independentista de cap manera. Després que diumenge entonés el "Visca Catalunya lliure" de Carrasco i Formiguera, el líder de CiU a Madrid ha tornat a negar aquest dijous que s'hagi fet independentista i es torna a reivindicar confederalista. I ho ha fet a tomb de la sàtira que prepara per aquest dijous el programa d'humor Polònia de TV3. "Llegeixo que 'Polònia', de TV3, va avui de la meva suposada conversió a l'independentisme. Una manipulació. Sóc el que era: confederalista", ha escrit Duran al seu Twitter.