El DNI digital ja és igual de vàlid que el carnet físic des d'aquest dijous, quan fa un any que es va llançar oficialment l'aplicació MiDNI per consultar la versió digital del carnet d'identitat. Des d'avui les entitats públiques i privades estan obligades a acceptar-lo. La seva posada en marxa arriba quan es compleixen 20 anys del DNI electrònic, que va suposar la integració del document d'identitat en la transformació digital de l'administració estatal.

Ara fa un mes i mig que l'ARA explicava la història d'un home d'Osona que s'enfronta a una condemna de dos anys i mig de presó per una estafa en la qual ell assegura ser-ne la víctima: durant la venda d'un cotxe va enviar la foto del seu DNI al comprador, que poc després va desaparèixer. Al cap d'uns mesos, va descobrir que l'estaven investigant per una estafa a la Corunya que s'havia comès amb el seu DNI. La causa continua endavant. Casos com aquests, que demostren els riscos de donar el teu document d'identitat a depèn de qui, cada cop són més habituals als jutjats. Precisament, aquest dilluns va declarar a la Ciutat de la Justícia de Barcelona un home d'Eivissa per uns fets gairebé calcats.

Tot va començar amb l'anunci de la venda d'un cotxe, un Ford Fusion, a la pàgina web Milanuncios.com. El venedor era un home d'Osona i el vehicle era un cotxe vell que no arribava als 3.000 euros i que ràpidament va interessar a un comprador, un tal Sergio de Sevilla. "Va dir que era un militar i que volia el cotxe per a la seva filla", explica el venedor. El militar tenia pressa per comprar-lo. Per això li va oferir un pagament anticipat de 300 euros, una mena de garantia que se'l quedaria. El comprador li va demanar una fotografia del DNI perquè el seu gestor volia preparar un contracte de reserva, i així també podia començar a fer el canvi de nom del vehicle. "Em va demanar que fes la foto més d'una vegada perquè es veiés bé la cara. Em va semblar estrany", relata. Després d'enviar la fotografia del seu DNI, el comprador va desaparèixer. Era l'estiu del 2021, no li va donar més importància i van passar els anys.

Ara que s'acosten les vacances d'estiu, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) avisa: està prohibit demanar una còpia del DNI per allotjar-se en un hotel. L'organisme ha emès una nota informativa en què recorda que, malgrat que el reial decret 933/2021 estableix l'obligació del titular de l'hostal o hotel de recollir determinades dades de les persones que facin ús dels seus serveis, aquesta petició d'informació no autoritza a sol·licitar una còpia del document d'identitat del client, ja que això "vulneraria el principi de minimització de dades i suposaria un tractament excessiu".

El govern espanyol ha començat a desplegar aquesta setmana el nou DNI digital, un document que permetrà als ciutadans identificar-se de manera fefaent amb el telèfon mòbil en nombroses situacions quotidianes. Es tracta d’una novetat molt esperada per als qui portem la vida en els nostres dispositius de butxaca, però la solució adoptada presenta diversos punts febles i s’emmarca en un ecosistema estatal d’identitats digitals encara molt fragmentat i incoherent.

El DNI digital començarà a prendre forma a partir d'aquest dimecres. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publicarà el decret que en regula el "procés d'expedició, gestió i desenvolupament" perquè es pugui instal·lar al telèfon mòbil. La posada en marxa del carnet d'identitat en format digital s'ha aprovat aquest dimarts en el consell de ministres i conviurà amb el DNI físic, tot i que la intenció del govern espanyol és estendre'n l'ús de "forma universal", apunten fonts de la Policia Nacional.

La Comissió Europea ha proposat la creació d'una aplicació mòbil per digitalitzar el carnet d'identitat o passaport a l'hora de viatjar per l'espai Schengen, o bé per entrar-hi. La mesura pretén agilitzar els controls a l'hora de, per exemple, agafar un avió o un tren. Per a això, Brussel·les planteja la necessitat de crear un marc comú per a l'ús de credencials de viatge electròniques i el desenvolupament d'una 'aplicació' batejada com 'EU Digital Travel'.

Fa dècades, el DNI semblava un document sagrat, que tenies l’obligació d’ensenyar a la policia i a poca gent més. Era percebut com un sistema d’identificació oficial, només en casos excepcionals i amb una discreció absoluta. Donar el teu número de DNI tenia alguna cosa de ritual tens. Aquell plàstic intransferible tenia un valor real i simbòlic. Que et demanessin el DNI era sinònim d’estar “fitxat”, s’havien apoderat d’una part del teu ésser. El DNI era percebut no només com allò que t’identificava com a individu sinó que fins i tot donava forma a la teva existència i pensament. “¿En tu DNI qué pone?” era la pregunta que pretenia acabar amb qualsevol discussió i divergència, com si el document condensés cos i ànima de qui hi havia deixat l’empremta dactilar.

Quan el Rai, ciutadà italià establert a Barcelona, va començar els tràmits per renovar-se el passaport encara faltaven set mesos perquè el document li caduqués. Fa més de deu anys que viu a Barcelona i sap que els tràmits al consolat italià de Barcelona sempre són lents. “Vaig pensar que era millor curar-me en salut i fer-ho amb temps, perquè tenia viatges per qüestions laborals per als quals no em serviria només el DNI i no em volia arriscar”, explica. Tot i això, no va poder viatjar: el passaport no li va arribar a temps. “No només vaig perdre el viatge sinó que la setmana passada em vaig veure obligat a anar –amb el DNI, que sí que està en vigor– fins a la meva ciutat d’origen, a Itàlia, per renovar-me el passaport allà”. La lentitud del consolat italià de Barcelona li ha sortit cara: 230 euros d’anar i tornar que, evidentment, va pagar de la seva butxaca, i un altre viatge pagat i perdut. Però el seu cas no és, ni de bon tros, l’únic.

La direcció general de Policia del govern espanyol ha comunicat que ha desactivat els certificats digitals dels DNI expedits des de l'abril del 2015 per raons de seguretat. Segons Europa Press, la Policia Nacional admet que la mesura s'ha pres de manera temporal i "preventiva" després que una investigació publicada per una universitat de la República Txeca hagi fet públic que el xip d'aquests DNI electrònics podria ser vulnerable a "un atac informàtic molt organitzat".

La falta de funcionaris –accentuada a Catalunya–, els descuits anuals dels ciutadans que no pensen en la documentació a l'hora de planificar les vacances i l'expiració de la primera tongada de DNI electrònics s'han combinat aquest estiu per complicar la vida a qui hagi de renovar la documentació. Segons dades de la Policia Nacional durant l'any, de mitjana, s'expedeixen uns 4.200 DNI al dia a Catalunya. Aquests dies en fan o en renoven entre 8.100 i 8.200, a banda d'uns 1.900 passaports. "Cada any quan arriben aquestes dates ens trobem amb el mateix problema", diuen des de la Policia Nacional. Però aquest any és pitjor i el que ve encara ho podria ser més.

La convocatòria del referèndum ha de ser "imprescindible". Amb aquesta condició per arribar a un acord de govern amb el PSOE que Podem ha inclòs en la seva contraproposta, la confluència d'esquerres En Comú Podem veu blindada una de les seves propostes estrella, amb la qual va guanyar les eleccions del 20-D. I és que en la primera proposta que va llançar el líder de Podem, Pablo Iglesias, als socialistes, la demanda del referèndum, no va quedar justament tan clara com a condició 'sine qua non' per arribar a un acord amb Pedro Sánchez, un fet que va obligar Xavier Domènech a reiterar que en cap cas la reivindicació de consultar els catalans havia deixat de ser una prioritat. Ara, però, el líder d'En Comú Podem ha desgranat altres aspectes del document negociador per caminar cap a un reconeixement plurinacional de l'Estat, com ara que als DNI i els passaports hi hagi "un reconeixement de les plurinacionalitats".

Als promotors de la web del 'Manifiesto de los libres e iguales' se'ls acumulen els problemes. Després que hagi transcendit una allau de firmes de 'fakes' –molta gent hi ha entrat per firmar amb noms humorístics–, el periodista Albert Cuesta ha denunciat al seu blog que els impulsors de libreseiguales.es han publicat el número del DNI de centenars de signants en la llista d'adhesions, contravenint la llei de protecció de dades.

El comissari en cap de la brigada d'informació de la policia espanyola a Barcelona va ordenar a dos inspectors del cos fer un informe sobre els 33 jutges favorables al dret a decidir que van signar un manifest a favor de la consulta sobiranista. Així ho han declarat aquest dimecres al jutjat els dos inspectors que van accedir a la base de dades del DNI per consultar les fotografies i els noms dels magistrats, que van incloure en la documentació lliurada al seu comissari. Dels 33 jutges, 26 van aparèixer amb la foto del DNI publicada al diari 'La Razón', cosa que els va fer posar una denúncia per revelació de secrets. Els inspectors han dit que no van passar la informació al diari.

El Tribunal Superior d'Austràlia ha determinat aquest dimecres que les lleis de l'estat de Nova Gal·les del Sud permeten que una persona es registri en els documents amb un sexe "no definit" com a tercera categoria complementària a les opcions d'home i dona. Així, dóna la raó a un ciutadà d'aquest estat que el 2010 va demanar inscriure's amb sexe neutre.