Veure i trepitjar el volcà Etna cobert de neu és una experiència privilegiada. La vaig viure la setmana passada com a inici fulgurant d’una estada a Sicília acompanyant un grup de subscriptors de l’ARA. Vam recórrer l’illa seguint el rastre d’Il Gattopardo i del seu autor, Giuseppe Tomasi di Lampedusa, i ens vam sadollar de bellesa i art, tot plegat enlluernats encara per l’impacte de la neu blanquíssima esquitxada de bombes volcàniques negres com el carbó.

¿Ploreu amb els films? Jo sempre ploro amb l'escena final de Cinema Paradiso, quan el protagonista pot veure per primer cop els retalls de petons de pel·lis censurades pels capellans. Sona la música d'Ennio Morricone, apareixen aquells petons a la pantalla i jo vinga plorar. No puc ni vull evitar-ho. A moltes persones veure per primer cop Cinema Paradiso ens va marcar molt. El deliciós homenatge al cinema del sicilià Giuseppe Tornatore és poesia. És un film bonic, dolç, que ens remou moltes coses.

El volcà Etna, situat a l'illa italiana de Sicília, ha entrat aquest dilluns en erupció amb una forta explosió que ha deixat anar fluxos piroclàstics, és a dir, una mescla calenta de gasos, cendra i fragments de roques, cosa que ha desfermat el pànic entre la multitud de turistes que caminaven per una zona pròxima, segons es veu en vídeos compartits a les xarxes socials. L'erupció ha generat una immensa columna de fum visible des de diverses localitats. Per exemple, des de Catània –al sud de Sicília– es veia perfectament, però, malgrat això, l'aeroport de la ciutat s'ha mantingut operatiu.

La matinada de dimecres el cràter del sud-est de l'Etna ha entrat en una nova fase eruptiva, amb explosions, vessaments de lava i núvols de gasos i cendres. Segons l'Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia d'Itàlia (INGV), les fonts de lava del que es considera el volcà més actiu d'Europa han arribat entre els 200 i els 300 metres d'altura per sobre dels respiradors del cim del cràter.

Encara que Josep Piera (Beniopa, 1947) es consideri sobretot poeta, ha deixat un grapat de llibres de prosa memorables, entre els quals hi ha El cingle verd (Destino, 1982) –amb el qual va guanyar el premi Josep Pla–, Estiu grec (Destino, 1985) i Ací s'acaba tot (Edicions 62, 1993), que la jove editorial Cap de Brot acaba de reeditar en una versió corregida i ampliada. "L'epíleg que ha escrit ara en Josep ens ha fet plorar d'emoció", reconeix Josep Maria Codina, que juntament amb Germán Bartolomé i Judit Pujol acaba d'engegar un projecte que ja ha presentat els seus primers tres títols: Ocells de fang, de Santiago Rusiñol; La marca de l'ham, de Laura G. Ortensi, i Ací s'acaba tot.

El capità a càrrec del superiot de Mike Lynch ha tornat a la seva residència mallorquina mentre la investigació pel naufragi del vaixell que va causar la mort de set passatgers davant la costa de Porticello, a Sicília, continua. A hores d'ara, la Fiscalia de Termini Imerese investiga Cutfield com a sospitós d'homicidi múltiple i naufragi per l'enfonsament total del vaixell en escassos 16 minuts, després que una gran mànega d'aigua i fortes ratxes de vent fes bolcar el iot, amb un pal de 72 metres d'alçada.

Des de primera hora de la tarda d'aquest dimecres s'han recuperat els cossos de cinc dels sis desapareguts en l'enfonsament del superiot Bayesian, que va naufragar la matinada de dilluns, quan va ser engolit per un tornado mentre estava ancorat a 700 metres de la costa de la localitat de Porticello, en aigües de la província de Palerm, la capital de l'illa de Sicília. A falta de confirmació oficial, les autoritats italianes creuen que els dos primers cossos identificats són els de l'empresari britànic Mike Lynch, de 59 anys, i el de la seva filla Hanna, de 18. Les tasques de recuperació de l'altre cadàver encara per localitzar continuen.

Sicília és immensa, inspiradora, inabastable. Els sicilians diuen, orgullosos, que totes les civilitzacions hi han deixat la seva emprempta i que, per tant, representa el món sencer. De totes les Sicílies possibles, la nostra és la que trepitja un noble felí en vies d’extinció. Ens disposem a recórrer els llocs on Luchino Visconti va rodar Il Gattopardo, la pel·lícula que captura magistralment l’atmosfera i l’essència de l’illa, a partir del relat homònim de Giuseppe Tomasi di Lampedusa. No es tracta d’un circuit turístic convencional, amb alguna clamorosa excepció. És una ruta construïda pedra a pedra, a partir de l’admiració de dues cinèfiles, seguint la cronologia del film i resseguint els tres estrats sobre els quals es basteix la pel·lícula: els referents biogràfics de Lampedusa, la transmutació de certs records en ficció a la novel·la i la traslació en imatges que en va fer Visconti. Amb molt d’entusiasme, algunes pistes i uns quants atacs de nervis al volant.

Si heu fet el turista per Sicília és possible que hàgiu vist uns gerros amb forma de cap a les botigues de souvenirs. Són les típiques teste di moro de ceràmica de Caltagirone, uns gerros que tenen l’origen en una llegenda de l’illa. Al voltant de l’any 1100, una noia de Palerm que regava les plantes del seu balcó va ser festejada per un jove àrab. Era l’època en què els sarraïns dominaven Sicília. Ell li va prometre amor etern i van iniciar una relació apassionada fins que un dia ell li va confessar que tenia dona i fills i havia de tornar al seu país. La noia, dolguda per l’engany, va matar-lo. Li va tallar el cap, hi va plantar una alfàbrega i el va posar al balcó. Així estarien junts per sempre més. Els veïns, impressionats per l’extraordinària flaire d’aquella alfàbrega, van fabricar testos amb forma de cap com el d’aquell noi. A Sicília hi ha una atmosfera màgica vinculada a tradicions i mites que parlen d’amors frustrats, passions i gelosies. I aquesta llegenda és la que impregna la segona temporada de The White Lotus. La podeu seguir independentment d’haver vist la primera.

Hi ha qui diu que alguna responsabilitat devien tenir els mallorquins, però a Novara di Sicilia no ho tenen clar. Aquí, a l’interior de la província siciliana de Messina, produeixen des de fa segles un formatge anomenat Maiorchino. És a dir, mallorquí. ¿Herència dels anys en què Mallorca i Sicília formaven part de la mateixa corona? Sembla que no. Una hipòtesi diu que el nom deriva de la maiorca, un tipus de blat que les ovelles es cruspien per donar al formatge el seu gust tan particular. Sigui com sigui, els darrers anys els productors d’aquest formatge han iniciat una campanya per donar-lo a conèixer més enllà de Sicília. Ja sol passar, amb els formatges: la gent d’una regió els ha produït sempre així, sense acabar de donar-los valor, fins que un crític gastronòmic de pas se'n llepa els dits. I s’adonen que el poden exportar a mig món, tan bo com és. Al poble de Novara di Sicilia estan tan orgullosos del seu Maiorchino que el fan rodolar pels carrers. Sembla una contradicció, però és un acte d’amor cap al formatge.

Un equip d'investigadors ha localitzat a 98 metres de profunditat del mar de Sicília (sud d'Itàlia) un vaixell romà datat entre els segles IV i V dC que es va enfonsar carregat d'àmfores procedent de la península Ibèrica. El descobriment és el resultat d'una campanya d'investigació a les aigües de les illes Àgates, segons Efe. Més 1.500 anys després del seu enfonsament, la nau romana encara custodia nombroses àmfores de tipus Almagro 51 C, utilitzades molt sovint per al comerç del gàrum, una salsa de peix fermentat d'origen ibèric molt apreciada en tot l'Imperi. De fet, a l'Empordà també s'han fet troballes amb restes encara més antigues, del segle I, que duien aquesta menja. Entre Cadis i Sevilla hi havia molts centres de producció d'aquestes exquisides salses de peix, que es transportaven cap a Arles, Narbona i, sembla, Sicília, per a les elits.

A principis de setmana es va formar una pertorbació al nord d'Itàlia i va anar recorrent la península de nord a sud, fins a quedar encallada a la Mediterrània oriental. Al llarg del seu trajecte va generar fortes tempestes i, fins i tot, alguns fenòmens de temps violent.

Els centres d'acollida de Sicília, al sud d’Itàlia, estan a punt de col·lapsar després que en els últims dies arribessin a les costes italianes al voltant de 12.300 persones migrades, més de 2.500 només l'última setmana. Juliol i agost, quan l’estat del mar millora degut a les bones condicions climàtiques, són els mesos més intensos en els fluxos migratoris provinents del nord de l'Àfrica i aquest any no està sent una excepció, tot i la pandèmia. El president de Sicília, Nello Musumeci, ha demanat al govern central que declari l'estat d'emergència a l'illa per evitar problemes sanitaris relacionats amb el nou coronavirus. El ministeri de l'Interior va respondre enviant ahir l'exèrcit per reforçar els controls als centres d'acollida i les naus militars, on els immigrants que donin positiu per covid-19 hauran de passar la quarantena.

Si busqueu casa, no podeu pagar un lloguer i encara menys hipotecar-vos per comprar un pis de pocs metres quadrats a un preu desorbitat, la solució és traslladar-se a Itàlia. Sambuca, un petit poble de Sicília, ven cases a només un euro, menys del que costa un cafè. I no és cap broma, ni tampoc cap oferta amb trampa. L’Ajuntament ha optat per abaixar els preus de l’habitatge com no s’havia vist mai amb un únic objectiu: evitar la despoblació de la localitat. Cada any marxen desenes de joves per viure a les ciutats.

Un terratrèmol de magnitud 4,8 a l'escala de Richter ha sacsejat aquesta matinada, a les 03.18 h, la província de Catània, a l'illa de Sicília, i ha causat 10 ferits lleus i alguns ensorraments, segons han informat mitjans de comunicació italians.

El temporal de pluges torrencials que des de fa una setmana castiga Itàlia s'ha cobrat la vida avui de dotze persones a l'illa de Sicília que se sumen a les 17 que han mort a regions del nord i el centre en dies anteriors. Les autoritats mantenen l'alerta en les províncies del nord en previsió de fortes precipitacions, que agreujarien encara més la situació d'infraestructures afectades i dels milers de cases que s'han quedat sense subministrament elèctric.

Aquesta setmana s'ha celebrat una nova edició (i ja van 102) de la Targa Florio. Tot i ser relativament desconeguda a casa nostra, la Targa Florio probablement és una de les competicions més llegendàries del món de l’automobilisme. Només pronunciar el seu nom evoca una sèrie de valors i sensacions a pràcticament tots els amants del motor. I és que, de fet, la Targa Florio va ser la primera cursa de resistència del món del motor, molts anys abans que se celebressin curses mítiques com les de Daytona, les 24 hores de Le Mans o la també italiana Mille Miglia.

Les escenes de les processons de Setmana Santa que es poden veure en molts pobles i ciutats de l’illa de Sicília tenen poc a veure amb el que s’espera trobar en una representació religiosa. Formalitat i devoció sovint salten pels aires i apareixen interpretacions disbauxades, escenificacions i pantomimes que es podrien arribar a qualificar, fins i tot, de profanes.

La coalició de la dreta es va imposar a les eleccions regionals que es van fer a Sicília diumenge. Segons les primeres dades oficials, encara parcials, el líder de l’aliança, Nello Musumeci, va obtenir un 40% dels vots i serà el nou president de la regió insular. Per darrere va quedar el candidat del Moviment 5 Estrelles (M5E), Giancarlo Cancelleri, amb un 34,8% dels suports, cosa que el converteix en el partit més votat, perquè la coalició guanyadora la formen tres partits. L’esquerra, en canvi, va pagar la divisió i va patir un fracàs significatiu: Fabrizio Micari, el candidat del Partit Demòcrata -al qual pertanyen l’ex primer ministre Matteo Renzi i l’actual líder italià, Paolo Gentiloni-, es va endur un 19,20% dels vots, mentre que el cap del Moviment Demòcrata i Progressista, Claudio Fava, tan sols va obtenir un 4,5%.