Ja ho diuen, “a l’abril, videojocs mil”. Aquest mes arriba amb una agenda especialment intensa que combina jocs triple A molt esperats amb projectes independents que destaquen per la seva creativitat. Repassem, en ordre cronològic, els llançaments més destacats.

Pokémon, l’arxiconeguda saga dels monstres de butxaca, continua explorant nous camins, després d’atrevir-se amb uns combats plens d’acció l'octubre passat. Gairebé coincidint amb el seu 30è aniversari, arriba en exclusiva per a la Nintendo Switch 2 un nou videojoc de Pokémon amb voluntat de trencar motlles. Pokopia no forma part de la saga principal, sinó que és un spin-off que s’oposa a un dels eixos vertebrals històrics de la franquícia: els combats. El nou joc s’etiqueta dins el gènere de simulador de vida, amb un to acollidor i una jugabilitat més creativa i curiosa, una experiència pensada per a tots els públics empaquetada dins l’univers Pokémon.

Aquest mes destaquem diversos llançaments principals que abracen una gran varietat de gèneres, plataformes i franges d’edat. Al final de la llista, però, també detallem un seguit d’expansions, ports i accessos anticipats prou rellevants que es mereixen ser esmentats. Per arrodonir-ho, el febrer va acabar amb un llançament sorpresa en català, però el març ens en porta dos més d’estudis indie catalans.

Després de dècades de trajectòria i d’haver esdevingut una de les sagues més influents de Nintendo, Metroid torna amb força amb Metroid Prime 4: Beyond. L’entrega arriba després d’un llarg i complex procés de desenvolupament, ja que va ser anunciada a la ja desapareguda fira E3 del 2017. En aquest període, el títol ha passat per diferents processos i redissenys interns i ha donat molt pocs senyals de vida; un silenci prolongat que també ha anat gestant certa anticipació pel seu llançament.

Fa quatre dècades que es va publicar el videojoc Super Mario Bros. i que els jugadors comparteixen jocs i aventures amb el conegut personatge.

Després de gairebé tres dècades de trajectòria, Pokémon continua reinventant-se sense perdre la seva essència. Des de l’arribada dels primers jocs per a Game Boy el 1996, la saga ha anat evolucionant amb noves regions i formes de jugar, però sempre mantenint la mateixa premissa: capturar, entrenar i combatre amb els monstres de butxaca. Més enllà dels incomptables spin-offs ja existents de Pokémon, Game Freak i Nintendo van obrir una nova línia dins la franquícia multimèdia més valuosa del món amb Leyendas Pokémon: Arceus (2022). La sèrie Leyendas aposta per una aventura més oberta i narrativa, a part d’afegir mecàniques innovadores que trenquen amb els títols principals. Tres anys després d’Arceus i amb els primers rumors d’una nova generació Pokémon filtrats a internet, arriba Leyendas Pokémon: Z-A amb una proposta fresca.

El Donkey Kong, també abreujat com a DK, és el goril·la més carismàtic del món dels videojocs, però també un personatge amb molta història. El va concebre el llegendari creatiu Shigeru Miyamoto al principi, abans d'establir les bases de grans sagues com Mario i The Legend of Zelda. La primera aparició de DK va ser com a antagonista a la recreativa Donkey Kong (1981), un joc de plataformes en què el jugador controlava un primitiu Mario (aleshores conegut com a Jumpman) i on l’objectiu era salvar la Pauline, la primera donzella en perill abans de ser substituïda per la més coneguda princesa Peach. Amb el temps, el primat va adquirir entitat pròpia, va protagonitzar una saga de jocs i va passar a formar part de l’estimat planter de personatges de Nintendo.

Antigament, adquirir una nova consola significava jubilar la biblioteca vigent juntament amb el hardware, i escollir algun joc per estrenar la nova màquina. Però els temps canvien. La indústria està en un moment en què es prioritza la retrocompatibilitat, existeixen els jocs multigeneracionals i el contingut digital està a l’ordre del dia. Aprofitant que aquest dijous és el llançament de la nova Nintendo Switch 2, intentarem posar llum a la foscor sobre com s’estructuren els diferents tipus de jocs que funcionen a la consola a la vegada que llistem les novetats principals que ja s'han anunciat oficialment.

La Nintendo Switch 2, el llançament de la qual està previst per dijous, 5 de juny, representa una evolució respecte a la seva predecessora sobretot en potència i rendiment, però és força continuista –per ser Nintendo– pel que fa al seu disseny i les seves funcionalitats. Més enllà de les característiques tècniques, una nova prestació marca de la casa és la possibilitat d’utilitzar els nous Joy-Con 2 com un ratolí d’ordinador. Gràcies a Nintendo, a l’ARA hem pogut provar la nova consola durant unes hores i experimentar de primera mà tot el que ofereix. Us ho expliquem a continuació i en fem una valoració final.

El 5 de juny del 2025 sortirà la nova consola de Nintendo, la Nintendo Switch 2. Dimecres passat, en un directe a YouTube, l'empresa japonesa va presentar totes les novetats. La consola té resolució 4K i suportarà 60 FPS (fotogrames per segon), és a dir, que jugar serà una experiència fluida que permetrà que les escenes, especialment d'acció, siguin de molta qualitat. La pantalla té tecnologia HDR (alt rang dinàmic, en les sigles en anglès), que millora el contrast de les zones fosques i clares i ofereix uns colors més vius, amb detalls més nítids. Nintendo ha anunciat que el processador de la seva nova consola serà NVIDIA, tot i que encara no ha determinat quin tipus. Nintendo Switch 2 disposa de 256 GB de memòria interna, vuit vegades més que la Switch original, per emmagatzemar, entre d’altres, jocs digitals i dades de desament.

La mítica saga de The Legend of Zelda enceta nou capítol amb Echoes of Wisdom, que parteix d'una premissa molt interessant: la princesa Zelda esdevé per primera vegada la protagonista principal. Unes escletxes cap a un món desconegut estan fent desaparèixer tots els habitants de Hyrule, inclosos el seu rei i un espadatxí conegut com a Link, així que aquesta vegada la Zelda serà l’encarregada de rescatar el regne. Per fer-ho no estarà sola, ja que comptarà amb l’ajuda d’una fada misteriosa anomenada Tri, que li atorgarà poders amb els quals trobar diverses solucions possibles a tots els reptes que es trobi. El nou títol arriba aquest dijous 26 de setembre en exclusiva per a Nintendo Switch.

En el món dels videojocs aquest febrer ens porta remakes d’alta volada, projectes experimentals de creadors indie i d’altres propostes interessants com el més nou dels creadors de Little Nightmares. Com a curiositat, cal destacar la presència notable de jocs destinats a públic adult. Repassem cronològicament els principals llançaments d’aquest mes.

La princesa Peach ja no és la mateixa. Descrita com un dels personatges femenins més emblemàtics i influents del món dels videojocs, assumeix el rol de protagonista principal del nou joc de la companyia japonesa. Originalment, la princesa Peach, també anomenada princesa Toadstool, va ser concebuda com l’arquetip de donzella en perill que actua com a motor de les aventures de l'heroi, malgrat que el personatge ha anat canviant amb el pas del temps. La princesa s’ha convertit en heroïna i en protagonista de les seves pròpies aventures, i s'ha deslligat de la necessitat que ningú la salvi, seguint la línia d’empoderament present en la pel·lícula Super Mario Bros. La pel·lícula, estrenada l'any passat.

Una baralla de 48 cartes, agrupades en dotze sèries de quatre naips. En cadascuna s'hi mostra un tipus de flor, que representa un mes de l'any diferent. Durant la partida, els jugadors lluiten per completar totes les sèries. Qui n'aconsegueix formar més, guanya. Aquestes són les regles essencials del Hanafuda, un joc tradicional japonès que, tot i tenir més de 500 anys d'història, guarda una estreta relació amb alguns dels personatges més famosos del món dels videojocs: des de Mario i Zelda fins a Donkey Kong, Pikachu o Samus Aran. El responsable d'aquesta insòlita connexió és Fusajirō Yamauchi, un home de negocis que, el 23 de setembre del 1889, va obrir una petita botiga de jocs de cartes al Japó. La va batejar amb el nom de Nintendo. Avui, més de 130 anys després, és el nom d'un dels imperis empresarials més importants del sector de l'entreteniment.

La icona estrella de Nintendo, el famós lampista de bigoti molsut anomenat Mario, torna amb un videojoc del gènere amb què va començar la seva trajectòria: les plataformes de desplaçament lateral. Si al Mario i els seus amics els defineix alguna característica és la versatilitat, ja que els hem vist fer mil i una coses diferents en tota mena de jocs. Però Super Mario Bros. Wonder és el primer joc de plataformes 2D pur i dur des del New Super Mario Bros.U l’any 2012. Sembla que la companyia japonesa no en té prou amb estrenar Super Mario Bros. La pel·lícula aquest mateix any ni publicar novetats per a altres grans sagues com Zelda o Pikmin, entre altres. A l’ARA ja hem pogut provar el nou Mario i us podem dir que, amb uns gràfics polits i simpàtics, i un gir modern a un clàssic, el joc promet ser una meravella.

La primavera ja fa uns quants dies que es va acabar, però això no ha evitat que les flors més carismàtiques de Nintendo, les del videojoc Pikmin, tornin a brotar, exactament 10 estius més tard que el seu predecessor. Els minúsculs Pikmin, que tornaran aquest divendres, són els protagonistes d’aquest joc d’estratègia en temps real que incorpora elements de plataformes i trencaclosques. Per aconseguir l’objectiu principal, el jugador ha de dirigir aquestes petites criatures vegetals a destruir obstacles, construir nous camins, recollir objectes i, ocasionalment, enfrontar-se a la fauna que habita els diferents nivells.

La saga de Zelda és una de les franquícies més prolífiques i estimades de Nintendo, amb permís de Mario i Pokémon. És el joc de referència pel que fa a les aventures èpiques i fantasia d'aquesta plataforma. Gairebé 40 anys després del llançament del primigeni The legend of Zelda, aquest divendres s'ha publicat el títol número 29, entre jocs principals, ports i remakes, però no es tracta d'un afegitó qualsevol d'un univers del qual s'han venut ja vora 140 milions de còpies de jocs en el conjunt de la seva història. La nova entrega va ser anunciada a la –ara desapareguda– fira E3 l’any 2019 com a la seqüela del The legend of Zelda: breath of the wild, un dels videojocs bandera durant el llançament de la Nintendo Switch, el 2017. Aquest primer títol va ser universalment aclamat per la crítica i els jugadors, a part de ser reconegut com el millor joc de l’any, fets que van col·laborar en generar expectativa per la seva continuació.

Fer girar una figura de colors amb el comandament abans que encaixi en la posició perfecta que ens va bé. Aquesta és una sensació indescriptible que només tens amb aquest joc superpopular i addictiu anomenat Tetris, que avui dia s'ha fet un lloc semblant al dels escacs en el firmament dels jocs universalment coneguts. Però no és gaire sabuda la història real de com es va crear, ja que va ser fruit d'un prototip creat el 1984 per un enginyer de programari de l'Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica, que mai va arribar a pensar que acabaria captivant milions de jugadors a tot el món. Tot això ho hem pogut veure a la pel·lícula Tetris, protagonitzada per Taron Egerton, que es va estrenar a Apple TV+ al març i que explora els humils orígens del joc.

“Cada setmana hi ha algú que s’hi interessa, però encara no he trobat ningú que la vulgui comprar”, explica a l’ARA un dels dos únics usuaris de Wallapop a Espanya que venen la Virtual Boy, una de les consoles més estranyes que ha creat Nintendo. En demana 450 euros i diu que és una joia. “Com més temps passa, més valor té”, assegura. L’altre usuari en demana 500. “És una consola molt difícil de trobar: a mi me la va regalar el meu pare pel meu aniversari, d’un viatge que va fer al Japó -explica-. Em va fer il·lusió, però només hi vaig jugar un dia”, conclou. De fet, la Virtual Boy va ser un rotund fracàs. Ara, però, s’ha convertit en una peça de museu molt preuada pels col·leccionistes i es ven gairebé pel doble del que costava quan va sortir.

Nintendo és una empresa que ha passat per tres segles, una cosa de la qual no poden presumir totes les tecnològiques actuals si exceptuem IBM. Va començar la seva marxa el 1889 com a fabricant de cartes convencionals per a jocs de taula. Al llarg del segle XX va anar evolucionant fins que a la dècada de 1980 es va posar al capdavant dels videojocs gràcies al seu llegendari Super Mario Bros. Durant bona part dels noranta, va mantenir el seu lideratge en aquest sector, dominant el 90% del mercat japonès i el 70% del nord-americà. En aquests anys, la seva trajectòria a la borsa es va mantenir com un pendent estable, creixent sempre però sense grans sobresalts. No obstant això, amb l’inici del segle XXI, les coses van començar a canviar.