Com diu l'oncle de l'Spiderman, col·lega en el sindicat dels justiciers emmascarats, un gran poder comporta una gran responsabilitat. Justament pensant en aquesta frase i en els petits superherois anònims, l'altre dia vaig pensar en la boja idea que algú creés un grup online de combat per cancel·lar marques: podria dir-se la Lliga dels Guardians de la Fe i la Bondat i seria el temor de tots els empresaris dolents del planeta. "¿Explotes la gent? Cancel·lat! ¿Ets antipàtic? Cancel·lat! ¿No moles tant de portes endins com fas creure als teus clients? Que et tallin el cap!", podria dir la publicitat d'aquest Equip A de trols venjadors.

Benvolguts Reis d’Orient, aquest any he sigut una executiva molt bona. He reorganitzat l’equip directiu de la meva empresa després de les importants baixes del 2021, generant noves dinàmiques de treball i assumint noves responsabilitats. També he promocionat persones dins de l’organització per poder continuar operant a un ritme altíssim com si res no hagués canviat.

Un conseller ho va definir perfectament en una de les darreres reunions del consell d’administració de la nostra empresa: és molt més bonic jugar com els Lakers que com els Detroit Pistons. Per a qui no els conegui, és un equip que va marcar una època en el bàsquet amb un estil intens, físic i defensiu. En una paraula, uns murris. I els bad boys van dominar la NBA (la lliga professional de bàsquet dels Estats Units) fins que el geni de Michael Jordan va acabar amb la seva era.

Si no heu fet mai el test de Carl Jung dels quatre colors, us el ben recomano. En un llarg exercici, has d’escollir entre diversos grups de parelles de paraules aquelles que més o menys et defineixen. Has de puntuar-te a tu mateixa entre coses com “orientada a resultats i exigent”, “conciliadora i treballadora en equip”, “entusiasta i animada” o “perfeccionista i rigorosa”, amb grups de idees que es repeteixen unes quantes vegades i respostes de forma ràpida, sense pensar-hi gaire, fins que arribes a una puntuació que et diu de quins colors ets. Lògicament és una categorització com moltes altres, però en contra del meu escepticisme, crec que la clava força.

“Hola, si estàs llegint aquesta carta de benvinguda, és que has sigut enganyat per treballar a l’empresa X. No pateixis, hi ha coses pitjors”. Així comença la carta que hem preparat per als treballadors de la meva empresa, als quals hem decidit fer un welcomepack ben maco. La idea de la carta no és meva, sinó d’una persona que, al veure el to legalista de les recomanacions de comportament i convivència i tot el rotllo del protocol contra l’assetjament sexual que hem inclòs en aquest pack, em va mirar amb cara de “Tu et penses que això es Google?”

“Bon dia, Executiva Agressiva. Ja he parlat amb la persona que va trucar pels Next Generation i està molt bé, només cal que fem una altra trucada amb tu i podrem obtenir entre 2.000 i 6.000 euros”. Amb aquest briefing va començar una trucada que vaig rebre l’altre dia d'una persona que, proactivament, ens havia contactat per dir-nos que podíem obtenir no sé quants diners en la nostra digitalització.

Diuen que Sergio Marchionne, l’home que va salvar el grup Fiat amb moviments tan disruptius que li van valer el pseudònim de marcià, tenia una obsessió amb l’atenció al client. De fet, va ser una de les primeres coses que va canviar d’un grup automobilístic que va començar a liderar quan estava immers en una profunda crisi i que va capgirar completament. Aquesta informació me la va explicar una persona que conec de manera informal i no he aconseguit trobar-la destacada en l’àmplia literatura que hi ha sobre Marchionne a internet. Però, com diuen els italians, se non è vero, è ben trovato.