Fira de Barcelona mira cap a un futur pròxim en què ja podrà jugar a la Champions dels recintes firals europeus i internacionals. L'ens comença a pensar en les noves possibilitats que s'obriran quan guanyi els 60.000 metres quadrats del nou Hall 0 a les instal·lacions de Gran Via, a l'Hospitalet de Llobregat, i amb l'ampliació a Montjuïc, coincidint amb el centenari de l'Exposició Internacional del 1929. El seu president, Pau Relat, ha explicat aquest dilluns en un col·loqui al Círculo Ecuestre de Barcelona que la institució està treballant en la possibilitat de captar salons vinculats al món de la medicina i la biomedicina, després de l'èxit dels congressos que ha estat acollint en els últims anys al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB).

El tinent general Manuel Busquier, inspector general de l'exèrcit, ha tingut una experiència "fantàstica" a Catalunya els últims quatre anys. Ara marxa a un destí encara per determinar i en la recta final del seu periple català ha estat acomiadat aquest dimarts amb tots els honors pel Círculo Ecuestre. El selecte club de la capital catalana li ha obert les portes per dir-li adeu en un dinar col·loqui on el seu president, Enric Lacalle, li ha preguntat pels reptes de les forces armades en un context geopolític canviant i en temps de la IA. Però també, per com ha anat "l'experiència catalana".

En els primers segons de la pel·lícula Scarface, abans que Al Pacino i la seva icònica cicatriu apareguin en escena, un text en blanc i negre explica com el 1980 Fidel Castro va obrir el port de la ciutat de Mariel per tal que els cubans que ho desitgessin poguessin escapar de l'illa per mar fins a Miami. En poques hores, milers de vaixells procedents dels Estats Units arribaven a les costes per recollir els seus familiars en un èxode sense precedents. D'aquesta manera, l'estat de Florida acollia en un temps rècord prop de 125.000 migrants cubans amb l'objectiu de sumar-se a la promesa del somni americà.

Que el president de la Generalitat Valenciana vingui a Barcelona sense trobar-se amb el president de la Generalitat de Catalunya ja no és cap sorpresa. Així ho ha fet Carlos Mazón aquest dimecres per segona vegada aquest any, després que al març visités Foment del Treball. Ha aterrat al Principat per assistir a un col·loqui de l'elitista Círculo Ecuestre, després de quatre hores a l'Euromed, rebatejat per ell com a "Eurolent", quan també ha criticat "la vergonya de les infraestructures radials". I és que ha vingut a "incentivar les relacions de germanor entre el poble català i el valencià", sense dir res en valencià –o català– més enllà d'algun joc de paraules i la bona vesprada que ha desitjat al "reputat" cercle.

Fa una mica més d'un any, el Círculo Ecuestre rebia amb els braços oberts la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, convertida en mussa d'aquest club de l'elit econòmica barcelonina per la seva defensa de la llibertat d'empresa, les baixades d'impostos i la desregulació. Avui el Círculo obria les portes al candidat socialista per al 12-M, Salvador Illa, que tenia el repte de convèncer l'auditori amb una recepta aparentment confrontada amb la d'Ayuso: el PSC ha declarat la guerra al dumping fiscal, vol destinar més diners als serveis públics i ha tancat la porta a grans rebaixes tributàries. Però els vents a Catalunya podrien canviar, o això pronostiquen les enquestes, i el mateix president del Círculo, l'exdirigent del PP Enrique Lacalle, ha presentat Illa com un polític que s'ha guanyat el respecte "dels seus adversaris" i li ha desitjat sort de cara a la cita amb les urnes.

De professió, president. Enric Lacalle (Barcelona, 1950) presideix el Saló de l’Automòbil i, des de finals de setembre, també el Círculo Ecuestre, una entitat emblemàtica de la gent d’ordre de la ciutat. Ja era a Lausana aquell 17 d’octubre del 1986, quan Samaranch va dir allò de “À la ville de... Barcelona”. Exregidor del Partit Popular, s’ha treballat durant molts anys una imatge d’home de diàleg i de consens, d’exponent d’una dreta civilitzada i afable. Té ganes de parlar del Círculo Ecuestre, de Barcelona i del Barça, i se’l nota més incòmode quan surt l’amnistia a la conversa.

Aquest diumenge, Albert Om conversa amb Enric Lacalle, president del Círculo Ecuestre de Barcelona.

¿Collboni us ha felicitat per la nova presidència?

Setmana de nous presidents i directors generals. D'una banda, el fundador de Parlem, Ernest Pérez-Mas, ha designat una mà dreta que exercirà com a director general de la teleoperadora, una funció que fins ara exercia el mateix Pérez-Mas. Alhora, Enrique Lacalle aconsegueix, per fi, la presidència del club més exclusiu de l'upper barceloní, Eurecat tria un nou president i Mercabarna també estrena nova cúpula.

Fer campanya electoral no només és anar a mítings amb afiliats entregats que t’aplaudeixen i t’adulen. També és, a vegades, jugar en camp contrari. Això és el que ha fet aquest dimarts el candidat d’Esquerra, Gabriel Rufián, que ha participat en un dinar col·loqui al Círculo Ecuestre, una de les entitats més rellevants de la burgesia barcelonina. Que no és una plaça fàcil ho diu l’hemeroteca: en un dinar celebrat allà el 2018 amb Roger Torrent de convidat –llavors era president del Parlament–, un dels participants va desitjar-li la presó per haver participat en el Procés.

Els oradors han de saber sempre quin tipus de públic tenen al davant si volen ficar-se'l a la butxaca, però sembla que ningú ha avisat Borja Sémper, el portaveu amb aspecte modern i enrotllat que Núñez Feijóo ha buscat per eixamplar el seu electorat, de quina mena de personal sol congregar-se als salons del vetust Círculo Ecuestre barceloní. Allà mateix on no fa tant Cayetana Álvarez de Toledo despertava emocions i gairebé llàgrimes, Sémper ha passat aquest dilluns sense pena ni glòria. Per què? Doncs perquè el públic esperava canya contra l'esquerra i els independentistes, i Sémper els ha regalat un exercici de moderació, equidistància i paraules buides tan refinat que ningú ha trobat ni un sol moment per aplaudir. Com a exemples frases com aquesta: "Hem de deixar de parlar d'independentistes i començar a parlar de catalans i catalanes" o "Hem de parlar de las cosas del comer", i per si hi havia algun dubte ha afegit en català: "De la butxaqueta. Se dice así, no?".

El Círculo Ecuestre esquivarà –en principi– anar a eleccions aquest any. La societat privada de l'Upper Diagonal, actualment presidida per l'advocat Antonio Delgado, renovarà la seva junta la tardor del 2023, però Delgado no es presentarà a la reelecció i serà Enrique Lacalle qui ho tindrà tot de cara per ser el pròxim president del Círculo, i sumar així un càrrec més al seu voluminós currículum.

Sovint s'ha associat el Círculo Ecuestre, l'emblemàtic club social i econòmic situat al cor de Barcelona, amb una entitat exclusiva, inclús feta a l'antiga i en gran part, elitista. Al pensar-hi, els primers noms que venen al cap són figures del món empresarial com Enrique Lacalle, Juan Ignacio Marull, Luis Conde o Borja García-Nieto; de fet, tots ells formen part de la junta general del Círculo. Són els de sempre.

Al públic del Círculo Ecuestre li fa "molta molta il·lusió" rebre aquest dimarts Salvador Illa. Ho admet el seu president, Antonio Delgado, en una breu introducció del col·loqui amb el líder del PSC, a qui agraeix el "repte" d'encapçalar l'oposició a Catalunya i una manera "tranquil·la" de fer política que "fa molta falta". "És un corredor de fons", destaca el vicepresident del club, Enrique Lacalle. "En la seva primera elecció com a candidat a la presidència de la Generalitat va aconseguir que el seu partit fos el més votat", destaca. "I allà continua, lluitant cada dia", afegeix. L'"horitzó" i la "preocupació" més immediata dels assistents, però, no és la Generalitat, sinó Barcelona. "No m'allargaré... però se m'entén. Cal recuperar Barcelona", diu Lacalle. De mans de Colau, se li entén. "I aquí el Jaume tindrà molta feina", admet dirigint-se a Collboni, que seu entre el públic. "Ànims, Jaume", li havia dit poc abans.

Amb aquell rostre descarnat i eixut que fa pensar cada vegada més en els personatges pintats pel Greco, José María Aznar va comparèixer dimecres passat al barceloní Círculo Ecuestre en qualitat de convidat a un dinar seguit de col·loqui. Amb la comoditat d’aquell que juga a casa –hi jugava–, l’expresident es referí al resultat de les eleccions a Castella i Lleó, a l’eventualitat d’un pacte entre PP i Vox en aquella comunitat autònoma, a la crisi ucraïnesa... Preguntat, però, sobre la mal anomenada “polèmica lingüística” a Catalunya arran de la sentència del 25%, deixà anar la que, a parer meu, fou la idea més forta de la sessió: “No estamos discutiendo –respongué– sobre cómo se protege el catalán, sino si se quiere exterminar el castellano”.

El vi desperta la passió de llibertat en José María Aznar. Si fa anys es va fer cèlebre per renegar de les limitacions respecte al nombre de copes que convé ingerir abans de conduir, aquest dimecres, després d’un dinar generosament regat amb els socis del Círculo Ecuestre de Barcelona, l’expresident d’Espanya ha tornat a defensar el laissez faire: preguntat per si el PP havia de pactar amb Vox, ha respost: “Jo no soc ningú per dir als altres què han de fer”. Deu ser la mateixa idea de liberalisme que ha permès a molts socis del Círculo moure les seus fiscals de les seves empreses fora de Catalunya. 

Joan Miró i el gravador Joan Barbarà van tenir una gran relació de treball. Una de les vegades que van col·laborar, Miró va quedar tan content de la feina que li havia fet que li va voler regalar una pintura. Podria ser una mostra com moltes en el món de l’art, si no fos perquè Joan Miró va fer l’obra damunt un tros de la caixa dels gravats, amb els claus i tot, i perquè la va signar en els dos cops que va treballar en el quadre, que porta per títol Figura i ocell. Així que no és d’estranyar que aquesta obra sigui la peça estrella, amb un preu de 900.000 euros, de la segona edició de By Invitation, la fira que organitza fins diumenge el Círculo Ecuestre per invitació dels socis i dels 22 galeristes participants, set més que l'any passat. S'han repartit unes 10.000 invitacions.

Joan Miró és el successor de Ramon Casas en els gustos artístics més emblemàtics de la burgesia catalana, si es té en compte la selecció d'obres de By Invitation, la fira d'art que el Círculo Ecuestre organitza fins diumenge, per "impulsar de manera decidida el món de l'art i la cultura". La peça més cara és Homenatge a Edgar Varèse (II), de Miró valorat en 1,2 milions, a la venda a la galeria G. Carlota, i Miró és també un dels artistes més representats juntament amb Antoni Tàpies, Antonio Saura i Miquel Barceló. Com indica el nom de la cita, només s'hi pot accedir per invitació dels socis i els galeristes, i és que no s'ha d'oblidar que la discreció i el mercat de l'art són amics íntims. La resta de mortals podem seguir accedint al Círculo només gràcies al festival 48h Open House i també podem desitjar que els col·leccionistes que s'emporten molts d'aquests tresors a casa en el futur els donin als museus públics.

Hi ha alguns hàbits prepandèmics que es recuperen fàcilment. I, després de sis mesos d’escassa activitat social, el públic habitual del Círculo Ecuestre semblava amb ganes de recuperar la litúrgia dels dinars-tertúlia. Per molt que les trobades de més de 10 persones comencin a tenir categoria d’esport de risc, les corrandes d’americanes i talons van tornar aquest dimarts al palau del 1856 amb cops de colze en el lloc d’encaixades de mà. Els rebrots no van aturar la decisió de la institució de reprendre els seus col·loquis amb un format a mig camí: la sala amb l’aforament al 50% i una retransmissió en streaming per als que encara prefereixin la comoditat de casa seva.

Sap greu parlar de regals en èpoques tan complicades, però les videoconferències pròpies del confinament ens n'ha donat un d'inqüestionable: poder esbrinar què hi ha a les cases de gent tan important com són la presidenta de Tous o el conseller delegat de Mango. El Círculo Ecuestre els ha reunit aquest dimarts al matí en un webinar per parlar de com serà el comerç en l'era post covid-19. I com que és Enrique Lacalle Coll, vicepresident de l'entitat, qui els ha donat la benvinguda, s'ha convertit en el primer a satisfer aquest tipus de curiositats. A l'estudi des d'on parla hi té una pintura en què un domador de circ guia un cavall que corre amb una amazona a sobre. Quadre que, sense ensumar-s'ho, ha estat premonitori.