L'Ibrahima i el Makate ara porten capa de superherois. Fa uns dies no, fa uns dies eren uns pàries que no importaven a ningú, ni a les borses d'ocupació, ni a l'Estat, ni al sistema burocràtic migratori. L'Ibrahima és el noi senegalès que va intentar salvar Samuel Luiz de la pallissa mortal. El Makate va intentar ajudar-lo després del segon atac. Tots dos estan en situació d'irregularitat migratòria. Però avui són superherois (en això estem d'acord) a qui el govern espanyol ha decidit donar els papers.

Una dona en bicicleta i amb un impermeable s'acosta a la porta de l'església de Sant Joan Baptista, a la plaça de Sainte Catherine de Brussel·les. Fa dies que hi ve cada tarda, plogui o faci sol, i aquest dilluns no és una excepció. El temple fa 50 dies que és ple de persones sense papers en vaga de fam, que reclamen regularitzar la seva situació després de sentir-se abandonats i invisibilitzats durant una pandèmia que Bèlgica va viure com un dels països amb les restriccions més dures i llargues d'Europa durant la segona onada. Després de tants dies sense menjar, la situació de molts és crítica, i ella, una metgessa belga que prefereix mantenir-se en l'anonimat, ve a visitar-los diàriament. Aquest dilluns pregunta per un dels homes, que té una ferida en una cama i que surt en cadira de rodes, gairebé sense forces per saludar-la.

La Lorena fa set anys que intenta regularitzar els papers de la seva mare. Ella va arribar fa setze anys de Colòmbia i certifica que, ens els últims temps, tramitar la documentació per obtenir el NIE s’ha convertit gairebé en una quimera. “Sempre hi posen moltes traves i demanen molts documents que no són necessaris. Abans no havies de fer tants procediments, tots tenim dret a tenir una vida tranquil·la”, reivindica la noia, que fa una llista dels greuges que pateixen els membres de la seva família que no tenen papers. “La meva mare no pot obtenir el carnet de conduir, ni estudiar ni treballar ni llogar un pis. La meva germana, que té dos fills menors, ha hagut de renunciar a les excursions escolars perquè no tenen documentació. No hi ha dret que els menors també hagin de patir d’aquesta manera. És lamentable i penós”.

Imaginem-nos que d’aquí uns anys un historiador vol escriure sobre com es van prendre les decisions polítiques a l’entorn del Procés. Fem-nos més preguntes. Quin paper va tenir Aznar en la invasió de l’Iraq? Què s’escrivien Felipe González i els presidents de les comunitats autònomes? Què es deien Leopoldo Calvo Sotelo i els líders sindicals? Ens podríem fer moltes més preguntes, però serà molt complicat trobar respostes als arxius púbics espanyols. El motiu és que no és gaire fàcil localitzar segons quins papers dels expresidents espanyols. Al final, moltes coses no les sabem fins que alguns d’aquests ex alts càrrecs decideixen publicar les seves memòries. Esclar que aleshores ells fan el triatge. “El problema de base és que no hi ha cap llei general estatal dels arxius”, lamenta Joan Soler, president de l’Associació d’Arxivers de Catalunya.

Creix la pressió al govern espanyol per impulsar una regularització massiva d'immigrants sense papers perquè cap persona quedi fora dels drets bàsics durant la crisi sanitària. L'entitat catalana que va llançar el projecte Volem Acollir, Casa Nostra Casa Vostra (CNCV), ha iniciat aquest dijous una campanya per exigir una regularització extraordinària, una mesura prevista per la Llei d’Estrangeria per a situacions d’emergència i que ja es va aplicar el 2005, amb l'executiu presidit per José Luis Rodríguez Zapatero.

A l'estat espanyol investigar pot ser un recorregut ple d'obstacles. No és gens fàcil consultar alguns documents d'Exteriors ni d'Interior. I amb els anys no s'ha evolucionat sinó que s'ha involucionat. Però sí que serà més fàcil a partir d'ara consultar els 'papers' de la Guerra Civil i de la dictadura fins al 1968 que hi ha a l’Arxiu General Militar d’Àvila, un arxiu històric de titularitat estatal gestionat pel ministeri de Defensa. Aquest arxiu guarda tota la documentació generada per l’exèrcit de terra des del 1936. Hi ha els 'papers' dels dos bàndols que es van enfrontar durant la Guerra Civil i molta documentació, pública i privada, que van requisar els serveis d’intel·ligència durant el conflicte bèl·lic i durant el franquisme. Per exemple, hi ha els documents que els nazis van decomissar de les oficines que la Generalitat republicana tenia a París el 1940, i que posteriorment van entregar al govern franquista.

Antoni Bassas valora la filtració dels 11,5 milions de documents secrets de la firma d'advocats mossack Fonseca, els "papers de Panamà". A la llista d'implicats hi surt putin, el rei d'Arabia Saudita, el president d'Argentina, la germana del rei Joan Carles, Pedro Almodóvar i Leo Messi, entre d'altres.

El departament de Cultura iniciarà la pròxima setmana una campanya per trobar els propietaris que encara no s'han pogut localitzar de documents inclosos dins les remeses dels 'papers de Salamanca' que van retornar a Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya publicarà un comunicat oficial amb la llista de persones encara no localitzades i engegarà una campanya de difusió dels noms dels propietaris dels documents a través de les xarxes socials amb l'etiqueta #hereuspaperssalamanca.

L'Arts Santa Mònica acull l'exposició 'Papers', del despatx d'arquitectes RCR, que mostra una extensa col·lecció d'esbossos, dibuixos i papers diversos amb l'objectiu de donar a conèixer el treball i el procés creatiu de la companyia des d’un punt de vista singular.

Catalunya té un dels patrimonis documentals més rics del món, però si volem saber amb detall on són tots els papers tenim un problema. No existeix cap registre dels arxius catalans ni cap base de dades comuna. Els arxius públics són patrimoni de tots, però el ciutadà es pot trobar amb una porta tancada, perquè encara és una llei franquista la que regula l’accés a determinats papers. Aprofitant que avui se celebra el Dia Internacional dels Arxius, l’Associació d’Arxivers Gestors de Documents de Catalunya reclama que la llei de transparència, en tramitació parlamentària, reguli l’accés a la informació. Reivindica la importància dels documents. A les carpetes no només s’hi guarda la memòria del passat, sinó que els arxius poden evitar pèrdues milionàries o condemnes. I són imprescindibles per combatre la corrupció.