"La meva història no és política" és sempre l'inici de les narracions de persones que s'excusen per no poder-me oferir una història que mereixi ser recollida, que mereixi ser explicada. Per no poder-me oferir, de fet, una víctima com cal, una víctima que ho sembli.

Arran de la crisi del 2015 i de l’acord de la UE amb Turquia el 2016, vam dir que Europa no podia caure més avall. Hem comprovat que sí. I molt ràpidament.

John Okoroma es va establir fa 15 anys a Barcelona, on han nascut les seves tres filles. Però no ha perdut els vincles amb la seva Ghana natal. Vol ajudar la seva família i el seu país a tirar endavant i, malgrat que aquí no li sobren els diners, amb el seu sou de camioner d’una empresa de transport de vehicles sempre que pot envia diners als seus. Gràcies a la seva ajuda, la seva mare va poder muntar un negoci que va ser el seu principal ingrés fins que va morir, fa quatre anys. Després el va heretar la seva germana. Okoroma els va ajudar a comprar una nevera de segona mà amb la qual refresquen aigua que després venen al carrer. “És una feina que a Ghana fan moltes dones: van als llocs on saben que hi ha gent treballant i quan fa molta calor els ofereixen aigua fresca. Amb això no n’hi ha prou per viure però és un ingrés important”, explica. Com la seva, l’aportació de milers d’emigrants s’ha convertit en un factor clau en l’economia dels seus països d’origen, fins al punt que, el 2019, aquestes remeses han superat per primer cop les inversions de les empreses estrangeres als països amb rendes mitjanes i baixes. Segons el Banc Mundial, han arribat als 550.000 milions de dòlars (494.000 milions d’euros), és a dir, el triple que l’ajuda pública al desenvolupament. Els grans beneficiaris en són l’Índia, la Xina, Mèxic, les Filipines i Egipte.

El govern portuguès pagarà 6.500 euros a tots els ciutadans del país residents a l'estranger i que tornin a Portugal a treballar. D'aquesta manera, l'executiu vol fomentar el retorn dels milers de treballadors –molts d'ells qualificats– que durant la crisi van abandonar el país, amb l'objectiu de mantenir estable la població.

“Al cobrar la primera nòmina vaig veure que alguna cosa no rutllava. Ens vam queixar i quatre hores més tard ens van acomiadar. M’havia gastat els estalvis per venir i he hagut de demanar diners per tornar a casa”. És el testimoni de Manuel Juan Ruiz, un jove de Castella-la Manxa, en un reportatge emès a la televisió pública holandesa. Com ell, centenars d’immigrants espanyols han denunciat enganys d’empreses de treball temporal (ETT) que els havien fitxat amb condicions suposadament atractives.

El nombre de catalans que resideixen a l'estranger era de 302.525 persones l'1 de gener del 2018, una xifra que suposa una variació interanual del 6,4%. L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ha constatat que el nombre d'inscrits ha augmentat a totes les comarques i a l'Aran, a excepció de l'Alta Ribagorça i la Terra Alta, on s'ha mantingut estable, i a les Garrigues, amb una lleugera disminució (–0,4%). També ha documentat que els creixements més grans s'observen a Osona (12,9%), la Garrotxa (12,0%), el Pla de l'Estany (11,2%), la Selva (11,0%), el Gironès (10,4%) i el Vallès Oriental (10,2%). Pel que fa a les destinacions, la majoria de catalans residents a l'estranger es distribueixen en parts pràcticament iguals entre el continent americà i l'europeu, amb un 47,9% i un 47,4%, respectivament.

A partir del desembre el Servei d'Atenció a Immigrants, Estrangers i Refugiats (SAIER) incorpora dos nous serveis d'informació: un sobre emigració i un altre sobre retorn voluntari. Aquest nou model vol donar resposta als canvis de fluxos migratoris que es registren a Barcelona i convertir-se en un centre especialitzat en mobilitat internacional.

Membres de la plataforma Catalunya Diu Prou han presentat una denúncia contra les dificultats que els catalans residents a l'estranger s'han trobat per poder votar en les eleccions al Parlament. La plataforma va entrar la denúncia al jutjat de guàrdia aquest divendres i, segons han informat en un comunicat, la denúncia "també té una vessant preventiva, pensant ja en un proper referèndum, que encara no sabem com ni quan es realitzarà, podria acabar tenint dificultats similars per als catalans residents a l'exterior". Segons ells, els països on s'han detectat més problemes per exercir el dret a vot són els Estats Units, Canadà, Austràlia, Mèxic, la Xina, Bolívia i Xile.