Si l'inversor té paciència i no es deixa portar pel nerviosisme quan cauen o es disparen les cotitzacions, les accions són l'actiu financer que dona més rendiment. Des del 1900, les participacions en empreses a la borsa espanyola han sumat un 2% de mitjana més que els bons i el deute públic a llarg termini, segons l'estudi Global investment returns yearbook 2026 (Anuari de rendiments d'inversions globals 2026) que publica el banc suís UBS amb col·laboració amb el professor Paul Marsh i el doctor Mike Staunton (London Business School) i el professor Elroy Dimson (Universitat de Cambridge) amb dades de 35 països.

Pronunciar la paraula corralito al sector financer equival a cridar: "Bomba!" dins d'un avió, malgrat que no n'hi hagi cap. No hi ha res que inquieti més que anar a retirar els diners i que li diguin a un que no es pot. El fet és que ens movem en un sistema basat en la confiança. Tots sabem que no hi ha cap entitat que pugui retornar els diners al moment si tothom els reclama a la vegada. I quan això pot passar sorgeix el corralito, que consisteix en evitar o limitar la retirada de fons perquè les entitats no es quedin sense liquiditat. Ho coneixen bé els argentins, que ho van patir el 2002; els xipriotes el 2013 o els grecs, el 2015.

Si la borsa és el termòmetre que indica l'estat de salut d'una economia, en el cas de l'espanyola no hi hauria motiu de queixa. Tot i el context polític, molt polaritzat, sembla que ara com ara no ha acabat d'impactar en l'activitat. Una altra cosa és, al marge de la macroeconomia, la manca de pressupostos per tercer any consecutiu tant a l'Estat com a Catalunya.

Una bona part del voltant del bilió d'euros de valor l'Íbex-35, el principal indicador de la borsa espanyola, és en mans de fons i entitats similars, amb gran protagonisme d'estrangers. Entre els principals propietaris de títols destaquen la gestora d'actius més gran del món, BlackRock, així com el braç inversor de La Caixa, Criteria, que té la cartera de participacions empresarials més gran d'Espanya, amb un valor de més de 37.000 milions.

Qivalis és el nom del consorci de 10 bancs europeus, entre els quals CaixaBank, que llançaran una moneda digital pròpia durant la segona meitat de l'any que ve. En concret, una stablecoin, és a dir una moneda digital lligada en aquest cas a l'euro. La stablecoin permetrà fer pagaments i liquidacions gairebé instantanis, de baix cost i disponibles les 24 hores del dia els set dies de la setmana, incloent-hi transaccions transfrontereres, millores en la gestió de la cadena de subministrament i liquidació d'actius digitals com valors i criptomonedes.

La borsa i els mercats de capitals no acaben d'atraure del tot les famílies. El nivell d'inversió de les llars espanyoles als mercats continua sent baix en comparació amb altres països de la zona de l'euro. Actualment, l'estalvi destinat a accions cotitzades, bons, fons d'inversió i productes suposa l'equivalent al 66% del producte interior brut (PIB), molt per sota de la mitjana europea (94%). També es diferencia molt d'economies com les de Dinamarca (194%) o els Països Baixos (164%), segons l'últim informe de l'Associació de Mercats Financers d'Europa (AFME), referit al primer semestre d'aquest any.

Primer va ser el 2023, després el 2024 i, amb posterioritat, el 2025. I ara l'any que ve, el 2026. La Generalitat preveu finançar, com a mínim, el 5% del seu deute als mercats a partir del pròxim exercici. Un senyal que això podria començar a ser possible, a diferència del 2012, quan les autonomies van haver de recórrer a l'Estat a través de diferents instruments com el fons de liquiditat autonòmica (FLA), és l'acord pel qual la gran banca torna a donar suport a l'administració catalana després de tretze anys. Això sempre que no hi hagi eleccions prèviament, ja que els pressupostos vigents són els del 2023 i des d'aleshores estan prorrogats.

Bones notícies per als inversors a la borsa. Amb les paraules del president de la Reserva Federal, Jerome Powell, de rerefons, l'Íbex-35 ha tornat a marcar màxims anuals com fa 17 anys (desembre del 2007), amb un avenç del 0,61%, fins als 15.396,8 punts. Amb aquesta tendència, cada cop es troba més a prop del seu màxim històric de 16.040 punts, marcats el darrer mes d'aquell any.

Un banc global, el BBVA, amb filials de pes a Mèxic i Turquia, vol prendre el control d'un de molt arrelat territorialment, el Banc Sabadell. Són dos models de negoci molt diferents. I quan s'ha complert un any des de l'oferta de compra (opa) llançada i qualificada pel consell d'administració de l'entitat catalana com a hostil, es mantenen les incerteses. El mercat aposta perquè el grup presidit per Carlos Torres Vila acabarà millorant l'oferta, tot i que ho ha rebutjat públicament. De fet, no pot fer una altra cosa, ja que difícilment ho dirà amb antelació.

¿Han embogit, les empreses que estan comprant accions pròpies? Hi ha qui s’ho pregunta atesa la tendència, que l’any passat va suposar més de 167.000 milions d’euros a tot el món; en l’exercici actual van pel camí de continuar per aquesta via de compensació als accionistes. La tendència també s’ha imposat a Espanya i sembla que no s’aturarà. Des del començament del 2025 s’han registrat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) operacions d’aquesta mena per valor de més de 7.000 milions d’euros protagonitzades per companyies del principal índex borsari, l’Íbex-35, però també les duen a terme companyies que cotitzen al mercat continu.

Les amenaces aranzelàries del president dels Estats Units, Donald Trump, estan provocant terratrèmols a les borses en les últimes setmanes. Les advertències del líder de la primera potència mundial i la guerra comercial global que comença a desencadenar no fan més que generar incertesa.

La borsa del Tòquio ha tancat la jornada de dilluns amb una caiguda per sobre del 12% que ha arrossegat, tot i que amb davallades menors, els parquets europeus i nord-americans. La forta reducció es deu a la decisió del banc central japonès d'augmentar els tipus d'interès i a les pors entre els inversors que els Estats Units entrin en recessió.

Invertir en renda variable, el que coneixem col·loquialment com la borsa, és altament arriscat. De fet, segons l’escala de risc de la CNMV d'1 a 7, la borsa es considera el nivell màxim, de 7. Ara bé, si coneixent el risc decidim fer-ho, podem o bé comprar i vendre nosaltres mateixos accions d’alguna empresa o fer servir un fons d’inversió que ens ho gestioni.

El ruble, la moneda russa, continua la seva davallada als mercats de divises i ja val només un centau de dòlar. Les sancions imposades pels països occidentals han anat erosionant progressivament el tipus de canvi fins als nivells més baixos registrats per la moneda des de la invasió d'Ucraïna el febrer del 2022.

L'aprovació dels fons Next Generation i, sobretot, l'emissió de deute europeu per finançar-los són el pas més destacat que ha fet la Unió Europea per acostar els seus mercats financers al model unificat que tenen els Estats Units, considerats per la majoria d'economistes com el model a seguir per millorar el finançament de les empreses, segons un estudi del think tank Europe G presentat aquest dimarts a Barcelona.

L'expresident de la Reserva Federal –el banc central dels Estats Units–, Ben Bernanke, ha sigut guardonat amb el premi Nobel d'economia del 2022. Bernanke, que va presidir la institució durant la crisi econòmica global del 2008, ha estat premiat juntament amb dos economistes nord-americans més, Douglas Diamond i Philip Dybvig, "per la seva recerca en bancs i crisis financeres", segons ha anunciat aquest dilluns la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències, que escull els guanyadors.

Espanya va ser el segon país més afavorit pels estímuls del Banc Central Europeu durant la pandèmia, només superat per Itàlia. La institució presidida per Christine Lagarde va comprar massivament deute dels estats de la zona euro a través de dos programes, la qual cosa va representar un suport financer addicional per als governs europeus i va tenir, a més, un efecte estabilitzador sobre els mercats de bons.

L'acord entre el Regne Unit i la Unió Europea pel Brexit ha estat rebut amb relativa fredor pels mercats. El fet que les negociacions s'hagin tancat a primera hora de la tarda de la vigília de Nadal ha provocat que els inversors europeus no hagin pogut reaccionar a la notícia de l'acord, ja que la majoria de mercats del continent havien tancat unes hores abans.

Després de la tempesta no ve la calma sinó el desconcert. Els actius refugi tradicionals i els relacionats amb els sectors més beneficiats per la pandèmia del covid-19 són les inversions més profitoses en aquestes darreres setmanes, un cop passat un primer període de grans davallades amb l’arribada de l’epidèmia a Europa i als Estats Units. No obstant, els forts estímuls dels bancs centrals han inundat de liquiditat el sector financer, que viu un moment d’invertesa.