Els youtubers i alguns perfils a les xarxes socials han trobat un nou filó per generar discussió, crispació i, per tant, més visites per als seus continguts. La reivindicació que els joves (millennials i zetes) tindran un futur molt més negre que el present gaudit pels seus pares i avis (boomers) ha reobert el debat al voltant de la sostenibilitat de les pensions i un escenari de guerra intergeneracional que està capitalitzant especialment l'espai de la ultradreta liberal. Que el sistema està tensionat és una evidència que els experts repeteixen des de fa anys, però més enllà de l'enfrontament per grups d'edat, la pregunta que es planteja per a les pròximes dècades és una altra: com es poden garantir les pensions en el futur?

Fa dos anys, des que l'última reforma laboral està completament en vigor, que la incògnita es manté sense resposta. Quants fixos discontinus hi ha realment a Espanya? I, d'aquests, quants estan treballant i quants estan inactius esperant la pròxima trucada d'una empresa per reincorporar-se? La pregunta se l'han fet acadèmics, sindicats, grups d'interès i també partits polítics, alguns dels quals han utilitzat el misteri al voltant de la xifra real com a dard contra la vicepresidenta espanyola i ministra de Treball, Yolanda Díaz. Ella va ser l'artífex d'una nova norma que tenia la missió d'acabar amb el problema endèmic de la temporalitat al mercat de treball de l'Estat. La reforma laboral ha aconseguit que els contractes amb data de caducitat hagin passat de representar el 26,2% del total en el tercer trimestre del 2021 als mínims històrics del 15,7% en l'última publicació de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre d'enguany.

La pressió fiscal –el conjunt d'impostos que paguen empreses i ciutadans en comparació amb la riquesa generada– a Espanya va augmentar entre el moment de l'esclat de la pandèmia i l'any passat, tot i que continua per sota de la mitjana de la Unió Europea, segons un estudi de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea). Aquest think tank està finançat pel Banc d'Espanya i algunes de les principals empreses espanyoles, com CaixaBank, Sabadell, Agbar, Santander, Telefónica, BBVA i ACS, entre d'altres.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha pronosticat aquest dijous que l'acord sobre el nou model de finançament autonòmic "no serà fàcil ni feliç", perquè tothom ha de cedir, però que el resultat final "segur" que serà "millor" per als interessos del País Valencià.

Diumenge a la nit la televisió pública basca va fer un reportatge periodísticament impecable amb un objectiu molt clar: saber qui hi ha darrere de Ciutadans. El programa '360º' d’ETB, dirigit i presentat per Eider Hurtado, feia una ‘Operación Ciudadanos’ resseguint la història del partit i explicant com s’ha produït l’ascens fulgurant de la formació, que en pocs anys ha passat de ser residual a Catalunya a convertir el seu líder en potencial nou president d’Espanya.

El País Valencià és la comunitat amb el pitjor finançament, segons un estudi presentat avui per la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea).

"Tothom notarà la rebaixa de l'IRPF, però qui ho notarà més són les rendes més baixes". Va ser la promesa del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, sobre la reforma fiscal impulsada pel govern de Mariano Rajoy 'in extremis' a finals de legislatura. Però ha estat realment així? Gairebé mig any després de l'entrada en vigor de la reforma, el 'think tank' Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) ha fet la prova del cotó fluix a les promeses de l'executiu del PP per veure si la rebaixa dels trams estatals de l'IRPF s'estava notant a les butxaques dels ciutadans.