Quan fa 50 anys Pau Casals va fer el seu famós discurs a les Nacions Unides, va parlar de què era per a ell ser català i va destacar dues coses, la democràcia –va recordar que Catalunya havia tingut el primer parlament democràtic, molt abans que Anglaterra– i el pacifisme. Des d'aquell 24 d'octubre del 1971 fins avui han passat moltíssimes coses. Entre elles, el final de la dictadura o els convulsos esdeveniments polítics dels últims quatre anys. La cultura catalana o què vol dir ser català pot ser molt diferent per a cadascú. Com es viu o com s'explica al món? El 2021 també hi ha artistes catalans que recorren el món i que o bé a través de les seves obres o quan han de parlar davant un auditori expliquen d'on venen. I, a vegades, no és gens fàcil.

La batalla d’Urquinaona, el temporal Glòria, els concerts de Rosalía al Palau Sant Jordi i els estralls del coronavirus, amb els carrers buits i els viatgers del metro amb mascareta: el reporter Samuel Aranda (Santa Coloma de Gramenet, 1979) resumeix la vida a Catalunya dels últims mesos amb aquestes imatges aclaparadores, i una cinquantena més, en una exposició al Palau Solterra, el museu de fotografia de la Fundació Vila Casas a Torroella de Montgrí. La mostra, titulada Territori, es pot visitar fins al 22 de novembre i està centrada en tres llocs importants de la seva biografia: Santa Coloma de Gramenet, la ciutat on va néixer, Barcelona i l’Empordà. “La pandèmia va explotar gairebé al final del projecte, perquè ja estàvem maquetant el catàleg, tenint reunions curatorials i pensant en el projecte expositiu”, recorda Samuel Aranda.

Des de la primera fotografia professional de Samuel Aranda, d’una explosió de gas a la seva Santa Coloma de Gramenet natal, han passat vint anys. No en té ni quaranta i porta mitja vida viatjant pels llocs més conflictius del planeta per obrir-nos els ulls a realitats indignants, commovedores, tràgiques i miserables. De molts d’aquests indrets inhòspits Aranda se n’ha endut amics. Premiat amb el World Press Photo 2012, és habitual de capçaleres internacionals de prestigi com el New York Times, per qui ha cobert les revolucions àrabs, la crisi dels refugiats, l’epidèmia d’Ebola i els desnonaments a Espanya. La Biennal de Fotografia Xavier Miserachs li dedica una exposició a La Bòbila de Palafrugell que ell es nega a considerar una retrospectiva: “Quina por. Això l’hi fan a la gent que ha mort o està a punt de morir”, diu. Per això l’ha titulat Ecosistema (19+1). Fotografia en els límits. Són 100 fotografies triades entre tot el seu arxiu que es presenten sense localització ni data, però sota tres epígrafs: llar, memòria i límits. Aranda juga amb juxtaposicions curioses perquè l’espectador en tregui les seves conclusions.

El fotoperiodista català Samuel Aranda ha estat reconegut aquest dilluns amb el premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista, que atorga anualment l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC). L'entitat ha premiat el fotògraf de Santa Coloma de Gramenet "pel seu treball sobre els refugiats que fugen de les guerres i volen arribar a Europa", i ha destacat que en els darrers anys s'ha convertit en "referent de la defensa de la veritat, la professionalitat, el compromís i l'esperit europeista per als periodistes europeus".

Aquest diumenge, a l'ARA, Antoni Bassas entrevista al fotoperiodista Samuel Aranda.

Aquest diumenge, a l'ARA, Antoni Bassas entrevista al fotoperiodista Samuel Aranda.

El World Press Photo 2012 ha arribat finalment a Barcelona i aquest any ho ha fet amb un fotògraf català com a guanyador de la màxima categoria del concurs, Samuel Aranda (Santa Coloma de Gramenet, 1979). Sota el lema 'Material sensible', l'exposició del CCCB aplega les 156 fotografies guanyadores del prestigiós premi internacional. Aranda, que ha guanyat amb una fotografia presa a una mare i un fill durant les revoltes del Iemen, ha criticat el tracte del fotoperiodisme en mitjans espanyols i ha explicat que va presentar la fotografia guanyadora a una capçalera catalana i li van dir que "no tenia res d'especial". El fotoperiodista ha presentat també l'exposició '#després de la primavera'.