Rita Hayworth va dir: "Els homes se’n van al llit amb Gilda i es desperten amb mi". A finals dels anys noranta, Julia Roberts també citava la mítica actriu pèl-roja davant Hugh Grant a la comèdia romàntica Notting Hill. En tots dos casos, la frase posa de manifest el temor que la realitat no estigui a l'altura de les expectatives. El cinema clàssic, en el qual es va desenvolupar professionalment Hayworth, ens va mostrar que les dones s’aixecaven del llit radiants: no és d’estranyar, doncs, que la intèrpret tingués por de decebre els acompanyants en traslladar l’escena al món real, amb cabells despentinats i sense pintallavis. 

Fa un parell d'anys, l'emissió d'Operación Palace, el fals reportatge sobre el 23-F de Salvados, va posar el programa de Jordi Évole contra les cordes. Molts es van sentir ofesos i enganyats per un programa que sol treballar sobre la realitat i que en aquell cas havia orquestrat una mentida per denunciar precisament com és de senzill enganyar l'espectador. O, en paraules del periodista Iñaki Gabilondo, que havia participat a Operación Palace, per posar de manifest “com és de fàcil falsificar la història”. Gabilondo afegia que és necessària “una informació veritablement exacta i solvent, perquè no es construeixin ficcions que són molt fàcils de construir”. Però... ¿i si no sabem entendre quan una ficció és ficció? ¿I si ja no sabem si la realitat és real o és, potser, una mentida?

Aquest diumenge, a l'ARA, Antoni Bassas entrevista a William Egginton, filòsof i autor del llibre 'The man who invented fiction'.