Ara fa més d’un segle moltes persones pensaven que a l’altra banda de l’oceà hi havia la terra promesa, fos a Nova York o Buenos Aires. En Joan i la Josefa, una parella del poble de la Nucia, a Alacant, ho creien. Tips de sous baixos, de pocs drets i d’una vida dura, van decidir estalviar per viatjar fins a Barcelona per pujar a un vaixell. Però van acabar fent arrels a Barcelona, sense pujar a cap vaixell. "Ves a saber què va passar, sembla que el vaixell trigava tant a arribar que van quedar-se a la Barceloneta. I com que calia tirar endavant, què podien fer? Doncs orxata!", diu la Teresa Moreno, besneta d’en Joan i la Josefa. La seva filla Irene, la rebesneta, va escoltant la conversa sense deixar d’atendre els clients a l'orxateria El Tio Che, una de les més antigues de Catalunya gràcies a aquell vaixell perdut. En Joan anava buscant clients al crit de "Che, tasta aquesta orxata!", així que batejar el negoci va ser ben fàcil.

La noia es toca un moment el clip que li agafa la gorra blanca de ratlles carbasses, a joc amb l’uniforme, i suca l’aparell per a fer boles de gelat en un bol amb aigua. N’ha posat un de menta (que no el demana ningú) i ara en posarà un de xocolata (que el demana tothom). “Mig litre?”, pregunta. I com que la parroquiana li diu que sí, agafa un envàs de porexpan i el comença a omplir. A la parroquiana se li eriça el clatell de plaer en veure com tragina amb la pala, perquè l’envàs quedi curull, sense ni un espai buit, mig distreta i mig concentrada, com un nen que fa un castell de sorra, com qui juga a cuinetes. Li agrada tant veure-ho, que demana un altre gelat. Un de mango. De litre.

L'orxata és un dels productes estrella de l'estiu i una beguda que ara es reivindica com a vegana i saludable, en la seva versió sense sucre. Negocis de tota la vida com Orxates Fillol, una icona per als badalonins, es reinventen amb aquests nous discursos, però també a còpia d'ampliar la seva capacitat. La companyia s'havia quedat sense espai per emmagatzemar la seva producció d'orxata i batuts vegetals i ha obert un segon magatzem, de manera que ara compta amb unes instal·lacions d'uns 2.000 metres quadrats.

Les primeres orxates Fillol es van repartir, com tants altres productes de principis del segle XX, de manera ambulant. Els Fillol havien arribat als anys 20 de Xàtiva (País Valencià), bressol d’aquesta beguda vegetal tan refrescant, per instal·lar-se a Badalona. Aviat es van adonar, però, que el producte generava molt més entusiasme a la gelateria que van obrir al passeig de la Rambla de la ciutat que fent tombs a la recerca de clients. Ara el negoci està en mans de Xavier Juan, quarta generació d’aquesta nissaga d’orxaters amb local a tocar del mar, que ha rellançat la marca amb una petita fàbrica per vendre també a altres bars i restaurants. “Vaig començar a fer orxata i granissats amb 17 anys i aquí seguim”, recorda el propietari.

Quan la temperatura s’enfila, l’orxata es ven a litres. Ho asseguren els elaboradors d'orxateries artesanals com El Tío Che, La Campana, La Valenciana, Sirvent –del carrer Parlament, de Barcelona–, i Fillol, a Badalona. “La gent s’ha acostumat a beure-la a l’estiu, però nosaltres voldríem vendre-la tot l’any”, afirma Xavier Fillol. Per fer més coneguda la beguda vegetal, els cinc establiments s’han inventat una ruta amb l'objectiu que la gent les visiti totes i compari els gustos. “Ningú de nosaltres revelem la recepta exacta ni tampoc acordem els preus però sí que ara hem decidit fer pinya perquè ens hem adonat que podem fer molt més junts que separats”, explica Dídac Mullor de Sirvent.

"Tío Che! Tío Che! Tío Che!", és el crit de guerra que cada dia de passeig han de sentir la Maria i el Tim. Arriba un moment en què la Carla i la Marta, les seves filles, ja no poden suportar més la síndrome d’abstinència i necessiten apaivagar la seva energia desbordant amb un gelat. Depèn de l’hora que hi vagin toca fer cua i apaivagar també la impaciència. A l’orxateria m’expliquen que encara no han instal·lat la seva imprescindible terrassa perquè a la tarda acostuma a aplegar-s’hi molta gent i amb les mesures de seguretat que s’han de complir podria fer-se una mica incòmode. La Carla i la Marta ja han triat: llimona i xocolata. Dues amigues una mica més grans opten per dos granissats. I la Mònica, veïna del barri, es decanta per la maduixa. Opcions variades, clàssiques, per amenitzar les postres i els berenars i per fer visible que la vida va tornant a la normalitat.

D’una orxateria en podem sortir amb un refrescant got d’orxata, un gelat o una llet merengada, però fem curt si sempre ens quedem aquí. Aquests locals, que en ple estiu acaben convertits en un oportú salvavides quan la calor s’intensifica, ofereixen tot un ventall de possibilitats. Potser mai ens hem atrevit a explorar-les per les cues que s’hi acaben formant, però hi podem demanar begudes amb noms suggerents, com un cubà o un canari. És com s’anomenen algunes de les combinacions que es preparen al moment amb orxata, un refresc saludable i nutritiu que s’elabora a partir de la xufla. Tan sols cal esbrinar què s’amaga darrere de cada nom per degustar la que ens cridi més l’atenció.

Joan Garcia està desesperat: “Fa més de 70 anys que repetim el mateix cada dia i la gent encara no ho entén: no som part de cap cadena!” És el gerent de Sirvent 1926, una petita gelateria, orxateria i torroneria situada al número 3 de la ronda de Sant Pau de Barcelona. Des de principis de la dècada dels 2000 també regenta un segon local al carrer Provença. “No tenim res a veure amb cap altre establiment que es digui Sirvent”, especifica. Però, quan arriba l’estiu, els amants del gelat i l’orxata tenen un embolic mental de primera magnitud. L’establiment del Joan comparteix vorera amb un altre negoci de nom molt similar: Sirvent Barcelona, que a simple vista sembla que pertanyi al mateix grup empresarial. En aquest cas, els propietaris es defineixen com “un espai multigastronòmic”, però també hi venen gelats i orxata. “Els conec -assenyala el mestre artesà-. Són de Xixona [al País Valencià], com nosaltres”, detalla.

Tot i tenir les botigues físiques a Barcelona, per explicar el naixement de Sirvent cal viatjar fins a Xixona, a Alacant.

La xufla té efectes afrodisíacs que fan augmentar la libido masculina. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi del Centre Nacional per a la Informació Biotecnològica (NCBI) dels EUA, del qual s'ha fet ressò l'agència Efe. Aquesta conclusió confirma el que ja se sabia des del segle XII, ja que aquestes propietats afrodisíaques, tant de la xufla seca com de la seva forma líquida (l'orxata), estan recollides al conegut tractat d'agricultura 'Kitabb al-Fallah', escrit per Ibn al Awwam llavors.

Els valencians Orxata van viatjar a Islàndia per enregistrar '3.0', el disc que aquest dimecres es pot descarregar gratuïtament aquí. L'àlbum representa un altre pas endavant d'una de les formacions més estimulants qua han nascut al País Valencià durant els últims anys.