La humanitat es divideix en dos grups, la dels ocellets i la dels ocellots. Els ocellets, que són majoritaris, acostumen a ser víctimes de la minoria d'ocellots que els sotmeten. Aquesta és una de les lliçons del corb marxista a la pel·lícula Ocellots i ocellets, de Pier Paolo Pasolini (Bolonya, 1922-Òstia, 1975), escriptor i cineasta que ha inspirat l'última novel·la de Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958). A Ocellets i ocellots (Edicions Xandri, 2025), l'autor barceloní hi explica com Pasolini, dies abans que el seu cos fos trobat sense vida en una platja a la vora de Roma, visita el seu botxí i li exigeix explicacions sobre qui li ha demanat que el mati i per quins motius.

La imatge d'un home gran plorant per la mort del Floquet de Neu, el 2003, va quedar gravada a la retina literària de Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958). L'escriptor va veure en aquella persona el reflex d'un moment històric de Barcelona, que aleshores estava immersa en la bombolla immobiliària. "No s’havia mort només un animal del zoo, hi havia alguna cosa més", explica Baulenas, que va començar a descabdellar aquella sensació fins a convertir-la en una novel·la. Seré el teu mirall és la guanyadora de la primera edició del premi Santa Eulàlia de novel·la, un guardó impulsat per l'editorial Comanegra –que en publica l'obra premiada– i Àfora Focus Edicions.

“La majoria d’autors -potser amb l’excepció dels poetes-, quan els pregunten com ha anat l’últim llibre publicat, entenen que els pregunten per les vendes i solen dir que prou bé. La raó sembla evident: no et facis mala propaganda tu mateix”. Així arrencava un fil de Twitter de Joan Carreras del 10 de setembre en què explicava que les vendes de la seva última novel·la, La dona del Cadillac (Proa, 2017) havien sigut les més baixes de la seva trajectòria, inferiors fins i tot a les del seu debut, el recull de contes Les oques van descalces, publicat a Quaderns Crema el 1990. “No ho vaig fer amb vocació de queixar-me de res -assegura-. Va ser un exercici de transparència, i suposo que ha sorprès molta gent per aquest motiu”. Entre les raons que Carreras atribueix a aquesta baixada inesperada de vendes -situada per sota del miler d’exemplars- hi ha “les mencions escasses als mitjans de comunicació”, però també “la possible absència de boca-orella per part dels lectors”. També, afegeix, hi podia haver “la possible decepció” després de llegir el seu llibre anterior, L’àguila negra, guanyadora del premi Sant Jordi 2014 i que va marcar el punt més alt de la repercussió de l’autor. “Llavors vaig fer una setantena de presentacions i clubs de lectura -recorda-. El premi em va ajudar a difondre la meva feina i em va fer molt content, però sobretot escric perquè la meva obra tingui un sentit. Sempre ha sigut la meva manera de viure, i va arribar un moment en què vaig canviar nòmina per temps. Ara soc més pobre però també més feliç”.

A Barcelona, al pas zebra del carrer Diputació amb Balmes, el paisatge s’obre cap a la muntanya en vertical i els cotxes es precipiten pendent avall com una allau incontenible. Cada cop que travesso el carrer penso: què els fa parar? Per què aquestes màquines rugents s’aturen davant del llum en vermell? I si no s’aturessin? Aquesta pregunta, a l’Europa d’avui, ja no és una pregunta retòrica.

El 28è premi de novel·la Ciutat d'Alzira, dotat amb 16.000 euros, ha sigut per a 'Amics per sempre', de Lluís-Anton Baulenas, escriptor i col·laborador de l'ARA Llegim. Es tracta del relat d'un personatge que torna a la Barcelona preolímpica després de viure la guerra de l'antiga Iugoslàvia. L'eufòria dels seus conciutadans contrasta amb la crisi personal que pateix. 'Amics per sempre' és, també, una denúncia de la passivitat dels governs i de les institucions internacionals davant de la guerra dels Balcans i, per extensió, de qualsevol guerra.

'L'amant de Picasso', d'Isabel-Clara Simó, 'La vostra Anita', de Lluís-Anton Baulenas, 'La música dels camaleons', de Jordi Cervera i 'El retorn de l'Hongarès', d'Anna Moner, són algunes de les apostes de l'editorial Bromera per a Sant Jordi. El director literari de Bromera, Gonçal López-Pampló, ha assegurat que les apostes de l'editorial són una combinació d'autors consagrats al costat d'altres joves amb una gran projecció.

Fa 25 anys que Lluís-Anton Baulenas va publicar el seu primer llibre, el recull de contes Qui al cel escup (Eumo, 1987). Des de llavors, l'escriptor no ha deixat d'estar present en l'actualitat literària gràcies a una dotzena de novel·les -algunes de les quals han guanyat premis literaris com el Sant Jordi, el Carlemany, el Ramon Llull i el Bertrana-, llibres de narracions, obres de teatre i fins i tot una trilogia d'adaptacions cinematogràfiques a càrrec de Ventura Pons. Després d' El nas de Mussolini (Proa, 2009), Baulenas va començar el parèntesi creatiu més llarg de la seva trajectòria, trencat ara per un llibre robust i magnètic, Quan arribi el pirata i se m'emporti , la primera novel·la que publica amb RBA-La Magrana.

Lluís-Anton Baulenas deixa Grup 62 i s'incorpora al catàleg de La Magrana. La seva pròxima novel·la, 'Quan arribi el pirata i se m'emporti', es publicarà al mes de febrer del 2013. Baulenas ha publicat quinze novel·les, algunes de les quals han estat traduïdes a l'anglès, el castellà, el francès, el portuguès, l'italià, el grec, el xinès, el polonès, el neerlandès i el romanès.