Ha estat, segurament, la pitjor setmana de Mark Zuckerberg des de la fundació de Facebook. El magnat ha hagut d'anunciar el desmantellament del seu metavers en realitat virtual, després d'haver cremat 80.000 milions de dòlars en una aposta que el públic ha rebut amb indiferència. Mentre Meta fa un gir desesperat cap a la IA per salvar els mobles, el front judicial li ha obert una via d'aigua que amenaça tot el model de negoci de les xarxes socials. Dos jurats dels EUA han dictat sentències que consideren Meta i YouTube responsables directes de dissenyar productes deliberadament addictius.

Quan els bombers combaten un incendi forestal a les Gavarres o els Mossos fan una intervenció en un túnel d’autopista, no fan servir el mòbil, sinó ràdios connectades a Rescat, la Xarxa de Radiocomunicacions d'Emergències i Seguretat de Catalunya: propietat de la Generalitat, operada i mantinguda per Cellnex Telecom, i dissenyada per no fallar ni quan marxa la llum.

Les empreses i organismes que pateixen robatoris de dades han desenvolupat un discurs consolador: "Ho hem detectat, hem tapat el forat de seguretat i no tornarà a passar". El problema és que aquest mantra ignora una realitat incòmoda: un cop les dades han estat extretes, és gairebé impossible aturar la seva difusió a la web fosca, on poden circular durant anys. Repassem tres incidents –dos dels quals molt recents, Endesa i Spotify, i un de més antic, el Consorci Sanitari Integral (l'entitat que inclou l'hospital Broggi de Sant Joan Despí)– com a exemples diferents d'aquesta crisi permanent i els esforços corporatius per reduir l’impacte reputacional.

Aquest 2025 que marxa ens ha recordat amb insistència que vivim en una societat dependent d'internet. Les xarxes i serveis digitals han experimentat algunes de les interrupcions més massives de la història recent, amb centenars de milions d'usuaris afectats arreu del món. El més preocupant: moltes caigudes han estat causades per errors humans, actualitzacions mal desplegades o configuracions defectuoses. ¿On ha quedat aquell internet distribuït que havia de ser resilient?

El mercat dels rellotges intel·ligents ja fa temps que ha deixat de ser una cursa per veure qui fa la pantalla més gran o qui té més sensors. Ara la batalla és en terrenys més subtils: qui t'entén millor, qui et vigila la salut amb més eficàcia i, especialment, qui et permet dormir amb el rellotge posat. En aquesta ocasió he provat l'Apple Watch Series 11, el Samsung Galaxy Watch 8, l'Oppo Watch X2 i el Withings ScanWatch 2, quatre propostes que representen dues filosofies ben diferents sobre què hauria de fer un rellotge al segle XXI.

Els smartphones actuals ofereixen capacitats fotogràfiques semiprofessionals que sovint no aprofitem a fons. Amb tècniques avançades i configuracions específiques, és possible assolir resultats d'estudi durant les vacances utilitzant només el telèfon mòbil. Models com l’iPhone 16 Pro, el Samsung Galaxy S25 Ultra i el Google Pixel 9 Pro inclouen funcions computacionals que transformen del tot l'experiència fotogràfica mòbil.

La incorporació recent de Meta AI a WhatsApp, amb la qual Meta Platforms aspira que els 3.000 milions d’usuaris del xat de mòbil més popular del món participin de franc en l’entrenament dels seus models d’intel·ligència artificial (IA), ha posat de manifest una paradoxa curiosa: l’esmentada IA sap català, però es resisteix a fer-lo servir. Quan els usuaris inicien una conversa en la nostra llengua, el xatbot respon inicialment en català durant unes dècimes de segon, però tot seguit esborra la resposta –generalment prou correcta– i passa a assegurar que encara no entén l'idioma i indica que, quan el parli, ja ens ho farà saber.

El sistema d'alertes d'emergència ES-Alert va patir una fallada greu dissabte passat quan nombrosos usuaris catalans no van rebre l'avís de pluges torrencials que Protecció Civil de la Generalitat va emetre a primera hora de la tarda. L'alerta anava dirigida a tots els telèfons mòbils actius en 37 de les 43 comarques catalanes, però una incidència tècnica encara no aclarida va deixar sense l'avís crucial milers de ciutadans.

El Galaxy Z Fold de l'any 2019, el primer telèfon plegable de Samsung, feia 17,1 mil·límetres de gruix i pesava 276 grams. El Z Fold 7 que la marca ha presentat aquesta setmana fa només 8,9 mm (menys de la meitat que l'original) i pesa 215 grams (un 22% menys), tot i portar un xip més potent, pantalles més grosses i funcions d'IA. Tota una fita tecnològica que, esclar, té un preu: a partir de 2.109 euros.

Necessitem editar un PDF urgent i obrim la botiga d'aplicacions del telèfon. Volem planificar una ruta per a les vacances i cerquem al navegador "millors aplis de mapes". Hem d'organitzar una reunió amb antics companys d'escola i descarreguem la primera aplicació que trobem, sense mirar si està en català. Situacions quotidianes que il·lustren una paradoxa del nostre temps: mentre reclamem poder viure plenament en català, quan es tracta d'eines digitals sovint acceptem qualsevol idioma i ens conformem amb plataformes tancades que limiten la nostra autonomia.

Al recent Health Revolution Congress de Barcelona, diverses empreses amb presència local van mostrar solucions en monitoratge remot de pacients: Lifevit disposa de dispositius mèdics connectats per al seguiment de constants vitals; ClaraCare ofereix hospitalització domiciliària integrant dispositius de salut i informes personalitzats; Garmin Health ofereix als creadors d’aplicacions sanitàries una plataforma de telemedicina basada en els seus rellotges, que no són únicament per a esportistes; Sense4Care ha creat un aparell portàtil, a l’estil dels registradors Holter cardiològics, però en aquest cas per detectar patrons de moviment, pensant en els pacients amb Parkinson. Totes elles presumeixen de la realització de proves pilot amb aquest o aquell hospital català, però coincideixen en la frustració per la dificultat de desplegar les seves tecnologies al conjunt del sistema sanitari.

Internet i els serveis digitals que en depenen són una xarxa d'abast global, però en la pràctica està esbiaixada cap a l'alfabet llatí i els caràcters del conjunt ASCII bàsic. Si escrius de dreta a esquerra, en ciríl·lic o simplement el teu nom conté un accent obert o la teva marca una ela geminada, trobaràs tota mena d'inconvenients per fer-los servir: no podràs registrar un domini que respongui exactament al teu nom o a la teva marca, els correus electrònics no sortiran o no t’arribaran i els formularis web et donaran errors no explicats. Incidències com aquestes semblen tècniques, però són símptomes d'un problema més profund: la manca d'acceptació universal, encara en ple 2025.

El mercat dels smartphones viu en constant competència entre els fabricants, que busquen noves maneres de destacar. Una tendència que està sorgint amb força és la de crear telèfons cada cop més prims. Aquesta estratègia no respon a cap demanda explícita dels consumidors, sinó que es tracta d’una tàctica deliberada per establir una identitat única en un panorama saturat.

El mercat mundial de semiconductors podria batre nous rècords aquest any i superar els 560.000 milions d’euros –un creixement del 16% respecte al 2023–, segons les previsions corregides a l’alça fa poques setmanes per WSTS, la font més respectada del sector. El sector creia fins fa poques setmanes que el creixement podria ser encara més elevat, però el conseller delegat d'ASML, Christophe Fouquet, va alertar dimarts passat sobre la “cautela dels clients” i va dir que la recuperació del sector serà "més gradual" l’any que ve en totes les àrees, fora dels xips específics per a intel·ligència artificial (IA).

Per a molts lectors, aquest cap de setmana comença l’èxode vacacional que els portarà a passar uns dies en llocs que no són l’habitual. Seran pocs els que practiquin literalment allò de desconnectar: la gran majoria voldran assegurar-se de disposar de cobertura de mòbil a la seva destinació. Si aneu a les platges peninsulars, no us cal patir: les operadores fa setmanes que presumeixen del seu reforç de servei en les zones turístiques, per atendre l’increment de la demanda. La majoria de les grans també ofereixen modalitats de contracte de telèfon i internet per disposar a la segona residència d’un servei equivalent al del domicili habitual.

Les iniciatives de Google en matèria d’IA es van endur el protagonisme del recent congrés I/O de Google, però l’empresa també hi va presentar les novetats que portarà la futura versió 15 d’Android. I quan el sistema operatiu més utilitzat del món (un 43% dels aparells en ús, per sobre del 28% de Windows) es renova, convé ressenyar les funcions més destacades. Algunes d’elles ja existien en els telèfons d’algunes marques, però Google –seguint els passos de Microsoft i Apple– les incorpora ara de manera estàndard.

Fa pocs dies vam poder veure Mark Zuckerberg suant i balbotejant en públic mentre demanava perdó cara a cara als familiars de menors víctimes d’assetjament afavorit per la inacció d’Instagram i les altres plataformes digitals de Meta, l’empresa que va fundar i dirigeix. Ho va haver de fer a instàncies del senador republicà Josh Hawley, en el marc d’una audiència parlamentària sobre la crisi de l’explotació sexual infantil a les xarxes, on també declaraven els màxims directius de TikTok, X, Discord i Snap. Les imatges de Zuckerberg profundament compungit van circular unes hores per la xarxa, però el tràngol li va durar ben poc: poques hores després, els titulars i tuits sobre Meta Platforms passaven a ressenyar uns resultats trimestrals de negoci tan positius que van fer pujar el valor de l’empresa a la borsa 200.000 milions de dòlars (un 20%) d’un dia per l’altre, fent encara més rics els seus accionistes, inclòs Zuckerberg a títol personal. Quedava clar que per als inversors, la rendibilitat passa pel davant dels suïcidis d’adolescents.

Aquesta és una selecció de les figures destacades de l'àmbit de la tecnologia que ens han deixat el 2023 i que abracen múltiples disciplines.

Fa només un any que OpenAI va presentar ChapGPT, el robot que responia amb naturalitat a les preguntes que se li feien i que ha desfermat una veritable passió per la intel·ligència artificial generativa (IAG). Però en les últimes setmanes s’ha accelerat el desenvolupament i l’adopció generalitzada de tot tipus d’eines i serveis d'IAG, amb una gran inversió de temps i diners. El cap de setmana passat, Elon Musk presentava Grok, un model d'IAG propi vinculat al contingut i les funcions de la seva plataforma X –abans Twitter–. L'endemà, Sam Altman, cap visible d’OpenAI, anunciava un pla per oferir eines d'IA a mida i modulables per a empreses i usuaris particulars.

Una tria heterogènia d’eines i recursos especialment útils a l’estiu però també vàlids la resta de l’any.