El ministeri de Treball ha ofert als agents socials una compensació per a les empreses amb més afectació del salari mínim interprofessional (SMI), però condicionada a un increment de les retribucions més baixes i el manteniment de les plantilles. El ministeri dirigit per Yolanda Díaz proposa que el sou mínim s'incrementi aquest 2021 un 3,1%, fins als 1.221 euros mensuals per catorze pagues, sense tributació a l'IRPF.

La negociació per a una nova pujada del salari mínim interprofessional (SMI) arrencarà sense discrepàncies internes en el si del govern espanyol, sobretot pel que fa als ministeris afectats: Economia, Hisenda i Treball, carteres que en ocasions anteriors han protagonitzat més d'un xoc al voltant de la mesura.

La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz (Sumar), ha demanat a la comissió d'experts sobre el salari mínim interprofessional (SMI) que plantegin dos increments diferents per al 2026: una pujada que no incorpori l'IRPF, i una altra en què sí que es tingui en compte aquesta tributació. D'aquesta manera, Díaz esquiva el xoc que es va produir amb el ministeri d'Hisenda amb la pujada d'aquest 2025. La titular d'aquesta cartera, María Jesús Montero (PSOE), va plantejar que amb l'últim increment aprovat els receptors d'aquesta renda ja havien de tributar per aquest impost, cosa que l'equip de Díaz va rebutjar. Finalment, la batalla va acabar amb una deducció per als perceptors de l'SMI perquè no paguessin IRPF.

Davant la falta de suports parlamentaris, el govern espanyol va decidir deixar per a després de l'estiu la negociació de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals. És una de les grans promeses de la legislatura actual, sobretot per a qui n'ha fet bandera des del primer minut, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, i alhora cara visible de Sumar, el soci minoritari del govern de coalició.

Mentre creixen les incògnites i la preocupació sobre les propostes de la nova administració nord-americana, al Parlament espanyol ha sorgit una estranya carrera per veure qui té més consciència social. Tot plegat obre una etapa d'incerteses i desordre que no sembla que tingui gaire bon pronòstic. Les iniciatives de Donald Trump m'han fet pensar aquests dies en una famosa seqüència d'El gran dictador, de Charles Chaplin, on l’actor, proveït d'un uniforme i un bigotet hitlerià, juga amb una gran bola del món, movent-la capritxosament d’aquí cap allà. És difícil preveure fins on pot arribar la guerra comercial dels aranzels, però sospito que Europa serà més capaç de defensar els seus interessos econòmics que de ser coherent amb el camí que havia emprès en matèria de política exterior, fent costat a Ucraïna i altres països que, com els bàltics, consideren compromesa la seva seguretat pel desafiament de l'expansionisme rus, de la mà de Vladímir Putin. Ara bé, temo molt que al final caldrà ser realistes. Entenc que el govern espanyol vulgui mantenir el discurs de solidaritat amb el règim del president Zelenski, sobretot després del que li va costar d'arrencar, quan encara dubtava si enviar material bèl·lic –letal, es deia, com si pogués ser de cap altra mena– per donar suport als ucraïnesos i per defensar la integritat territorial del seu país.

Assisteixo estupefacta al debat aquest entre el PSOE, que ha apujat un 61% el salari mínim interprofessional, i els seus socis de Sumar, que estan en contra que aquesta pujada tingui la retenció d’IRPF. Pel que sembla —ens ho explicaven els brillants Ot Serra i Andrea Zamorano, a l’ARA–, es veu que cada any, quan es proposa quin serà aquest mínim salari, hi ha un “acord polític” perquè no assoleixi el nou llindar i no tributi, però aquesta vegada “Hisenda ha tirat pel dret”. El líder del PP ha dit: “Quedar-se amb la meitat de la pujada de l’SMI ni és progressista ni és justícia social".

Aquest matí se les han tingut Sánchez i Feijóo, en la primera sessió de control de l’any al Congrés. Feijóo, esclar, ha aprofitat l’espectacle que van donar ahir dues ministres, la portaveu, del PSOE, i la vicepresidenta, de Sumar, portant-se la contrària a la roda de premsa després del consell de ministres, sobre la decisió de fer tributar l’IRPF als perceptors del salari mínim. I Sánchez li ha contestat amb el manual: amb el PP els treballadors que cobraven el salari mínim no tenien aquest problema d’haver de tributar perquè el govern popular el congelava.

L'anunci de la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) en 50 euros fins a arribar als 1.184 euros bruts al mes en 14 pagues ha vingut amb una sorpresa incorporada: resulta que per primer cop una part dels seus receptors hauran de tributar a Hisenda, cosa que mai havia passat. Les anteriors pujades de l'SMI sempre venien acompanyades d'ajustos en el mínim exempt per evitar que l'IRPF es mengés una part de l'augment. En aquesta ocasió es calcula, però, que un 20% dels receptors, mig milió de persones a tot l'Estat, sí que hauran de pagar una part d'aquests diners a Hisenda. En concret, es tracta dels solters sense fills, que en funció de la comunitat autònoma de residència hauran de tornar a Hisenda fins a la meitat de l'augment, com és el cas de Catalunya. És a dir, a diferència del 80% restant, el seu augment real podria rebaixar-se fins als 25 euros mensuals.

Mai abans una pujada del salari mínim interprofessional (SMI) havia generat un xoc entre els dos socis del govern de coalició, el PSOE i Sumar, com el que s'ha viscut aquestes últimes hores. Però el que ha desencadenat la picabaralla no ha estat l'increment de l'SMI del 2025 –50 euros al mes, fins als 1.184 euros bruts–, sinó la decisió del ministeri d'Hisenda (PSOE), sota la batuta de María Jesús Montero, de no adaptar el mínim exempt en l'IRPF a la pujada del salari mínim. La mesura implica que per primera vegada una part de les persones que cobren el salari hagin de tributar per l'IRPF, cosa que la ministra de Treball i líder de Sumar, Yolanda Díaz, s'ha afanyat a censurar: "He sabut la decisió [d'Hisenda] pels mitjans de comunicació i no s'ha deliberat [al consell de ministres]", ha afirmat Díaz durant la roda de premsa posterior al consell.

Enguany, el salari mínim interprofessional (SMI) pujarà 50 euros al mes i se situarà en 1.184 euros bruts mensuals en catorze pagues, tal com ha anunciat la ministra de Treball, Yolanda Díaz, en roda de premsa aquest dimecres al migdia. Això suposa un increment d'un 4,4% en comparació amb el salari mínim actual, que és de 1.134 euros mensuals, també en catorze pagues. Alhora, significa aplicar la part alta de la forquilla que va plantejar el comitè d'experts de l'SMI: d'una pujada del 3,4%, a una pujada de com a màxim un 4,4%, com ha acabat passant.

El govern espanyol ha presentat aquest dimecres la seva proposta d'augment del salari mínim interprofessional (SMI) de 50 euros mensuals, que ha topat de moment amb el silenci de la patronal i la reclamació dels sindicats d'apujar-lo encara més, mentre que els ministeris d'Economia i Treball s'han encallat en la negociació per la rebaixa de la jornada laboral.

El govern espanyol comença el 2025 amb deures pendents en matèria econòmica. I per fer-los necessitarà capacitat de diàleg i cintura per aconseguir consens polític, però alguns afecten també les grans empreses estatals, i aquí també haurà de demostrar la seva capacitat de negociació. Les decisions econòmiques que s'han de prendre durant els mesos vinents seran clau per al futur d'Espanya, i també per al futur de Catalunya.

"Pràcticament nul". Així defineix l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) el possible impacte negatiu de l'increment del salari mínim interprofessional (SMI) a Espanya, en particular l'impacte de la històrica pujada aprovada l'any 2019. "Hi havia qui qüestionava que aquest tipus de mesures poguessin tenir un efecte negatiu perquè el mercat laboral no pot absorbir-les, però en els resultats que hem vist l'efecte negatiu ha estat pràcticament nul", ha expressat el director de Treball i Assumptes Socials de l'OCDE, Stefano Scarpetta, aquest dimarts des de París. Scarpetta fins i tot ha anat més enllà: "[L'augment de l'SMI] Ha passat de ser una eina poc atractiva que no tenia impacte a ser molt rellevant, i de cara un futur cal reforçar-la".

Si una cosa explica l'encara gran bretxa salarial de gènere a Espanya és la parcialitat laboral. Aquest factor és per a CCOO un dels més rellevants a l'hora d'influir "decisivament" en el fet que les dones tinguin un salari mitjà molt més baix en comparació amb els homes. De fet, el sindicat sosté que explica el 70% de la diferència de sou, segons es desprèn d'un informe sobre bretxa salarial de gènere publicat aquest dimarts.

La setmana passada es va aprovar una pujada del salari mínim interprofessional (SMI) del 5%. Un èxit per a Yolanda Díaz, que aconsegueix així mantenir el seu compromís amb les millores salarials, i per a moltes persones treballadores que veuran com els seus ingressos augmenten fins als 1.134 euros mensuals en catorze pagues. I alhora, una decisió no exempta de polèmica. Pel fons i les formes.

Cada cop que s'apuja el salari mínim apareix a la premsa econòmica de Madrid algun crit d’alarma sobre el mal que fa la mesura a bona part de les províncies de l’Estat. Els articles es basen en mapes que comparen el salari mínim i el salari mitjà per província. M’agraden aquestes comparacions perquè tracten el tema que és més tabú en la tensió entre els arguments econòmics i els polítics. El salari mínim és uniforme per a tota Espanya, i encareix excessivament el treball a les províncies i comunitats autònomes amb els nivells salarials més baixos, fins al punt que la diferència entre salari mínim i salari mitjà és petita. En canvi, a les províncies on els salaris mitjans són alts, els canvis en els salaris mínims afecten proporcions petites de treballadors. Aquests articles reclamen –i ho comparteixo– una revisió del salari mínim diferenciada per nivells de renda o, per ser més exactes, pel cost de la vida. Però aquest mateix argument no l’apliquen a la distribució del finançament autonòmic. Tanmateix, m’agraden, perquè el cost de la vida és un tema innombrable –un veritable tabú– que ajuden a trencar.

Si els empresaris no firmen l'acord per a un nou increment del salari mínim interprofessional (SMI), la pujada pot ser superior a la plantejada inicialment pel ministeri de Treball, és a dir, superior a un 4%. Aquesta ha estat l'advertència que el secretari d'estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, ha llançat aquest dilluns just abans de reunir-se amb empresaris i sindicats per intentar tancar un acord per apujar un cop més l'SMI. La intenció del ministeri de Treball és que aquest vegi la llum en els pròxims dies i, de fet, està previst que hi hagi una nova trobada dijous o divendres, segons han informat els sindicats.

Ningú dubta que el 2024 arrencarà amb un nou increment del salari mínim interprofessional (SMI). La incògnita, per ara, és si serà acordat o no entre govern espanyol, sindicats majoritaris i patronals. Tot i que els tres actors s'han mostrat predisposats a arribar a un pacte tripartit, no seria el primer cop que un d'ells, en concret la patronal, es fa enrere.

Un símptoma que una de les primeres decisions del nou executiu de Pedro Sánchez serà incrementar el salari mínim interprofessional (SMI) és la iniciativa que per primer cop ha entomat la CEOE plantejant una proposta per apujar-lo. Els empresaris han posat damunt la taula un increment de l'SMI d'un 3% el 2024, passant dels 1.080 euros actuals, als 1.112 euros al mes bruts en 14 pagues, i d'un altre 3% el 2025, quan arribaria als 1.145,77 euros al mes. La xifra, però, queda per sota del plantejament que fan des del ministeri de Treball, sota la batuta de Yolanda Díaz (Sumar), i també des dels sindicats majoritaris (CCOO i UGT). Tots tres actors s'han reunit aquest dijous per primer cop per posar les cartes damunt la taula i, per ara, no han arribat a cap acord.

"Som conscients que la majoria social a Espanya té un poder adquisitiu massa baix", ha dit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant el ple del Senat d'aquest dimarts a la tarda. Tot seguit, Sánchez ha anunciat un augment del salari mínim interprofessional (SMI) per a aquest 2023 d'un 8%, fins als 1.080 euros bruts al mes en 14 pagues –l'actual SMI era de 1.000 euros al mes–. Malgrat que el nou augment s'aprovarà en un consell de ministres del mes de febrer, entrarà en vigor amb efecte retroactiu des de l'1 de gener d'aquest any.