Una característica pròpia dels humans és la quantitat de temps que invertim en pensar en el que no està passant: el passat, el futur o situacions hipotètiques. Aquest tipus de pensament, conegut com a divagació mental, és considerat una capacitat clau per a l'aprenentatge, el raonament i la planificació, però diverses tradicions filosòfiques i religioses suggereixen que pot tenir un cost emocional. Partint d'aquesta hipòtesi, un equip de la Universitat Harvard va analitzar la relació entre la divagació mental i el benestar emocional en la vida quotidiana. Mitjançant una aplicació de mòbil, els investigadors, liderats per M. A. Killingsworth, van recollir mostres en temps real de més de dos mil adults, que informaven sobre què estaven fent, què estaven pensant i com se sentien en aquell moment. Els resultats mostraven que la ment divaga gairebé la meitat del temps, amb poca variació segons l'activitat, i que els nivells de felicitat són més baixos quan el pensament no està centrat en l'activitat present. És a dir que, a l'hora d'explicar el benestar emocional, és més determinant en què pensem que no pas què estem fent, i que una ment que divaga, tot i el valor cognitiu, comporta un cost emocional mesurable.

He manllevat el títol del llibre escrit pel pedagog Philippe Meirieu per escriure aquestes reflexions sobre la complexitat que suposa fer entrar els infants al món de l’escrit. És un llibre breu, recollit a la nova col·lecció Minerva que ha editat l’Associació de Mestres Rosa Sensat, recuperant el nom de la col·lecció que a principis del segle XX oferia la Diputació de Barcelona i més tard la Mancomunitat de Catalunya.

Carme Riera (Palma de Mallorca, 1948) és escriptora i catedràtica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Guardonada amb els premis Nacional de Narrativa, Josep Pla, Crexells i Lletra d’Or, entre d’altres, publica Gràcies, unes memòries literàries de cinquanta anys d’escriptura.

Va passar la primera infantesa en una casa gran, al centre de Palma. “Era molt humida. Recordo les rajoles plenes d'aigua, el llit moll com si et fiquessis al mar. I, per altra banda, tenia un jardí que m'agradava molt perquè podies córrer i sentir-te una mica lliure”. La casa tenia tres plantes. “Cada un tenia un pis: els meus pares vivien a la part baixa, l'àvia i la meva tieta vivien al principal, i a dalt, al tercer pis, l'avi”. L’avi era tot un personatge: “era molt divertit, tenia un gimnàs, una biblioteca, anava en bicicleta des de les 7 del matí fins a les 2, es banyava al mar fos estiu o hivern, era força exòtic”.

]]>

En temps tan audiovisuals i tan estressats, llegir s’ha convertit en un acte singular i quasi revolucionari. A contracorrent. El temps de llegir és un temps preciós, que demana voluntat i determinació. "Tens temps per llegir? Carai! I com t’ho fas?", em diu la gent. Jo els responc: "No tens temps per llegir? Carai! I com t’ho fas?"

]]>

Benvolguts lectors d'aquesta columna, espero que hàgiu passat un bon estiu. Com a la majoria de vosaltres, suposo, a mi se m'ha fet curt. També he llegit menys del que em pensava, però sí que he devorat un dels llibres que vaig mencionar al meu últim article abans de vacances: James, de Percival Everett (Angle, traduït per Jordi Martín Lloret). Em va molt bé recuperar-lo ara, que uns quants amics m'han preguntat si dedicaria aquest primer article a la polèmica de la influencer María Pombo per les seves declaracions al voltant de la lectura.

]]>

Aquesta influencer madrilenya que es diu María Pombo (no deu ser família de l’escriptor Álvaro Pombo) i que compta amb més de tres milions de seguidors, ha dit, a TikTok: "Crec que hem de començar a superar que hi ha gent a qui no li agrada llegir i que no sou millors perquè us agradi llegir". La frase venia a tomb, perquè va fer un vídeo de la seva “llibreria” (sic) on no s’hi veien llibres, com un seguidor li va fer notar.

]]>

El text imprès s'ha convertit en un jeroglífic per a molts alumnes. Exigeix un gran esforç de concentració per a uns resultats que no es palesen immediatament. Els sembla una tasca àrdua tenir present la trama general mentre paren esment als petits detalls.

]]>

Abans de marxar de vacances, he pensat que, ateses la varietat i multiplicitat de motius d’angoixa que tenim tots plegats, seria bona idea recomanar un seguit de novel·les que, a més de la qualitat, tenen la virtut de concedir-nos una treva, un to divertit o lleuger, una visió optimista del món o una història tendra. 

]]>

Llegir i estimar. Sant Jordi es podria resumir en aquests dos verbs tan preciosos. Una festa que s’explica amb literatura i amb amor, a l’abril, just quan comencen a brotar els arbres i el dia allarga decididament, és imbatible. Sant Jordi és un esclat col·lectiu però també personal, un dia que té una partitura que tothom pot interpretar introduint-hi les seves pròpies variacions.

]]>

Em direu i us diré que aquest any que ve farem una vida més sana, i que demà (un cop liquidades les restes del Cap d'Any) començarem l’A.G., que seria l’Auster Gener, esclar. Anomenem-lo així i proclamem també que farem un gener sense cap de les dues ges: ni Greix, ni Graus. Però diguem-nos, també, sisplau, que aquest any que ve deixarem el mòbil una estona i llegirem (llibres).

]]>

"Fa anys que es veu un canvi a pitjor en competència lingüística", assegura Xavier Villalba, coordinador del grau de filologia catalana de la UAB. Les últimes proves de competències bàsiques ho ratifiquen i són especialment preocupants els resultats a secundària. Els alumnes de 4t d'ESO van registrar el curs passat el pitjor nivell de català des que es fan les proves, l'any 2012, amb una puntuació mitjana de 70,7 (el llindar que Educació determina com a òptim és 70 punts sobre 100). A sisè de primària, el nivell va ser més alt (74,7 punts) però lluny dels 76,7 assolits el 2021. Per què ara els alumnes fan més faltes? Què passa entre la primària i la secundària perquè hi hagi aquesta davallada? Com s'ensenya l'ortografia a les aules? Quins són els errors més habituals?

]]>

Uns veïns venen a buscar uns llibres infantils, que ja no volem perquè la filla ha crescut. Són llibres per a infants, basats en novel·les o en aventures. Els dic que són llibres pensats per a adults, però que poden servir per a nens. Llibres sobre herois, sobre heroïnes, sobre tot plegat.

]]>

Arriba un Sant Jordi més fresc: pel repunt hivernal i per la vitalitat i varietat de l'oferta llibresca. Des de primera hora del matí, llibreters i venedors de roses han sortit al carrer. Si la pluja els respecta, s'espera una diada festiva amb molta participació. Entre altres coses, perquè cau entre setmana. S'espera que es venguin 7 milions de roses i més d'1,8 milions de llibres. Comença la gran festa cívica catalana.

]]>

Les estadístiques diuen que els infants són els que més llegeixen, però que quan entren a l’adolescència deixen de fer-ho. El motiu: estan descobrint el món i els interessa més socialitzar que fer una activitat que demana recolliment i silenci. “Tota la feina que s'hagi fet abans de l'adolescència els pot ajudar perquè després s'hi tornin a enganxar. Per tant, no podem deixar de fer-los propostes. Hem de moderar, però, les expectatives i deixar-los triar les seves lectures. La clau és no demanar que llegeixin sinó fer que en tinguin ganes”, assevera Magalí Homs, directora del Flic Festival, el festival de literatura i arts infantil i juvenil que se celebra el cap de setmana del 16 i 17 de març al Disseny Hub de Barcelona. Precisament, en aquesta catorzena edició el festival posa especial atenció en els joves majors de 12 anys.

]]>

Com qualsevol altre col·lectiu, les criatures són, per sort, diverses. L’adquisició d’un hàbit, d’una tècnica, d’una traça arribarà quan hagi d’arribar. Una cosa tan important per anar pel món com aprendre a llegir i escriure (la lectoescriptura, en argot docent) no consisteix en cap cursa amb guanyadors i perdedors, sinó en un procés complex que cada infant viu d’una manera diferent. En aquest cas, a més, la diversitat dels alumnes se suma a la diversitat de les mateixes escoles: les noves metodologies s’adeqüen més, en general, al ritme de cadascun. Tan odioses com absurdes, però també inevitables, les comparacions –o competicions– d’habilitat lectora i escriptora amb companys, amics o cosins poden preocupar pares i fills. Un cop més, toca refiar-se de veus expertes.

]]>

Les demolidores dades de l’informe PISA recollien que Catalunya ha obtingut la puntuació més baixa en comprensió lectora, per sota de la mitjana de l’estat espanyol i de la resta dels països de l’OCDE. Aquests resultats –que també coincideixen en altres coneixements, com ara les matemàtiques, i que han posat en alerta el departament d’Educació– se sumen als que el passat mes de maig posava en evidència l’informe internacional PIRLS, que també situava els alumnes catalans de quart de primària a la cua de l’Estat en comprensió lectora. Aquest primer diagnòstic va convertir-se a principis d’aquest curs escolar en l’origen de la iniciativa A casa, llegim en veu alta, engegada per la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC), que agrupa les associacions de famílies de 400 escoles d’iniciativa social.

]]>

Són les 9.15 del matí i la Mercè, la Josepa, l'Empar, la Núria i la Pilar es troben a la porta de l'Escola d'Infantil i Primària Isabel Besora de Reus. "Totes som mestres jubilades, però no totes som àvies. Jo, per exemple, soc una infiltrada", diu la Núria abans d'entrar. El conserge obre la porta i la directora, Cori Duran, rep les cinc jubilades amb abraçades i petons. Però de seguida canvien el xip i van per feina. "Tu pots anar a P5", decideixen ràpidament. "Tu prefereixes els grans, oi? Doncs amunt". Dalt de les escales es troben el Roger, el professor de 4t B, i les abraçades i els petons es repeteixen. "Mi-te'l, ara es veu que és responsable i tot", diuen rient. Resulta que el Roger, quan era petit, va ser alumne de la Josepa i la Pilar i devia ser una peça. Però ràpidament tornen a canviar de xip perquè els alumnes esperen impacients dins de les aules. Tothom es posa al seu lloc.

]]>

Això no és pròpiament un article. És un pamflet. No sigueu burros, no sigueu mandrosos. Llegiu! Busqueu el temps, asseieu-vos còmodament, trobeu un racó tranquil –a casa, en una biblioteca, en un parc i agafeu un llibre. Allunyeu el mòbil i l’estrès. Desconnecteu de les urgències. Oi que no dubteu a trobar temps per fer exercici? Oi que us preocupeu per menjar bé? Oi que teniu cura del cos? Doncs també és necessari exercitar i alimentar la ment. Mens sana in corpore sano, proclamaven els clàssics.

]]>

Quan el poeta Miquel Desclot resumeix en una sola frase el camí lector que tot infant i jove hauria de dibuixar –"Sortir del Plou i fa sol per anar a parar al Sol, i de dol”–, tots els que d’una manera o altra som responsables d’aquest trajecte –educadors en el concepte més ampli del terme– ens posem a suar davant la tasca titànica i col·lectiva que se’ns encarrega. I és que la lectura, com a bon hàbit que anem adquirint, després d’un llarg i mai finit trajecte d’aprenentatge, o esdevé social o serà molt difícil que permeti anar de les cançons per a infants a J.V. Foix.

]]>

Des del “Mi mamá me mima” —la típica frase que feien repetir als infants per iniciar-los en la lectura fa més de cinquanta anys— fins a l’actualitat, els mètodes i els recursos per aprendre a llegir han anat variant. Però ¿és un ensenyament homogeni el que hi ha ara? Segons explica Montserrat Fons, professora del departament de didàctica de la llengua i la literatura a la Universitat de Barcelona (UB), abans es parlava de mètode analític (reconeixement lletra-so) o de mètode global (reconeixement de la paraula). Però ara, en ple segle XXI, apunta a dues visions: una diu que primer s’ha d’ensenyar a llegir per components: consciència fonològica, relació so i grafia, traç de les lletres, etc., amb la concepció que s’aprenen separadament i que, després, els infants ja els ajuntaran. L’altra, però, reconeix que llegir i escriure és complex i que hi ha aspectes cognitius que no van sols, sinó que es relacionen amb altres de socials i afectius. “Si llegir, fonamentalment, és comprendre, no entenem que hi hagi, des d’aquesta perspectiva, cap recurs, tècnica o activitat en què s’aïllin els elements. Sempre hi ha una activitat comunicativa, comprensiva i significativa que ens fa entendre com es llegeix i com s’escriu”.

]]>