Set grans empreses de l'Íbex-35 concentren des del 2009 el 75% de les filials de companyies del selectiu espanyol en paradisos fiscals, segons un informe elaborat per l'ONG Oxfam Intemón publicat aquest dijous. Aquestes empreses són, segons aquesta organització, ArcelorMittal, el Banco Santander, les constructores Acciona, ACS i Ferrovial, i les energètiques Repsol i Iberdrola.

Aquest grup empresarial ha anunciat la voluntat de, mitjançant una fusió inversa, radicar-se als Països Baixos. Des del punt de vista estrictament econòmic té poques conseqüències, ja que fa temps que va deixar de ser una empresa espanyola. De fet, amb el començament d’aquest segle es va anar convertint en una corporació multinacional conformada per centenars de filials, 65 de les quals operen en paradisos fiscals. L’activitat a Espanya no arriba ni tan sols al 20% del seu negoci. Hi té les arrels, però l’arbre ha crescut més enllà de les fronteres. Els diners i encara menys les grans empreses que es deuen a accionariats només pendents dels dividends repartits no tenen “pàtria”. Com totes les grans corporacions ençà de la globalització econòmica, que va començar ja fa gairebé quaranta anys, el seu àmbit d’acció és el món, i tant en la producció com en la radicació, però especialment en funció de la fiscalitat, són d’on convé o d’enlloc.

L'any 1991 es va publicar per primer cop la llista de països i territoris que Espanya qualificava de paradisos fiscals. Malgrat que estava conformada per 48 països, el degoteig d'entrades i sortides de diferents indrets ha estat una constant fruit de les actualitzacions dels criteris. Trenta-dos anys després, el ministeri d'Hisenda torna a actualitzar els noms deixant una llista negra de 24 països amb dues sortides destacades: Liechtenstein i Luxemburg.

La cantant colombiana Shakira ha anunciat que seguirà defensant la seva innocència als tribunals al costat del seu equip legal, després d'insistir que la seva conducta en matèria tributària "sempre ha estat irreprotxable" a tots els països on ha hagut de pagar impostos. En un comunicat enviat pel gabinet de comunicació que la representa, l'artista ha reaccionat així a la decisió de l'Audiència de Barcelona de deixar-la a les portes d'un judici en què se l'acusarà de defraudar 14,5 milions d'euros a Hisenda simulant no residir a Espanya i ocultant ingressos mitjançant un entramat amb seu a diversos paradisos fiscals.

En ple escàndol dels anomenats papers de Pandora, la Unió Europea ha decidit reduir fins a nou la llista negra de paradisos fiscals que va començar el 2017 amb 17 jurisdiccions no cooperatives i que ara s'ha empetitit encara més. En aquesta última actualització, els vint-i-set membres de la Unió han decidit retirar de la llista les illes Seychelles, Anguilla i Dominica. Les Seychelles s'hi havien afegit el gener del 2020, quan també s'hi va incloure Panamà, i és una de les jurisdiccions que han utilitzat algunes de les fortunes assenyalades als papers de Pandora.

Els papers de Pandora són fins ara la filtració periodística més gran de la història i exposa el patrimoni amagat de grans fortunes i d'algunes de les persones més poderoses del planeta.

Igual que els anomenats papers de Panamà de l'any 2016, una nova filtració massiva publicada simultàniament per diversos mitjans internacionals deixa al descobert la riquesa sense declarar i els negocis secrets de diverses personalitats mundials. Els papers de Pandora, com s'ha batejat la nova filtració, revelen les societats offshore utilitzades per 35 líders polítics internacionals com l'ex primer ministre britànic Toni Blair, el rei Abdul·lah de Jordània i persones del cercle íntim del president rus, Vladímir Putin, entre d'altres.

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), organisme que agrupa les principals economies desenvolupades del món, considera la Comunitat de Madrid com un "paradís fiscal" dins d'Espanya pel fet d'haver eliminat l'impost de patrimoni. Així ho destaca en un estudi publicat aquest dimarts en què fa esment entre d'altres a un altre article acadèmic publicat a finals d'any.

La multinacional nord-americana de comerç electrònic Amazon no va pagar el 2020 cap tipus d'impost de societats en vuit estats europeus, entre els quals Espanya, tot i acumular-hi unes vendes de 43.840 milions d'euros, el seu rècord històric. La companyia presidida per Jeff Bezos va poder evitar aquestes obligacions fiscals de manera a priori completament legal, gràcies a facturar l'activitat en una societat situada a Luxemburg, que alhora funciona de matriu de les filials d'Amazon en altres estats europeus, segons ha informat aquest dimarts el diari britànic The Guardian.

"No hi ha justícia social ni tributària si alguns pretenen eludir els seus compromisos i les obligacions que tenen la resta de persones". D'aquesta manera la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha anunciat l'aprovació al consell de ministres d'aquest dimarts de l'avantprojecte de llei de mesures de prevenció i de lluita contra el frau fiscal. Amb aquesta futura normativa, el govern espanyol pretén recaptar 800 milions d'euros addicionals a l'any.

Què cal per ser assenyalat com a paradís fiscal?

Després de dos anys, els vint-i-set països de la Unió Europea han acordat aquest dimarts tornar a incloure Panamà a la llista de paradisos fiscals. Panamà s'havia retirat d'aquest grup a principis del 2018, només dos mesos després de la creació de la llista, un gest que ja va comportar crítiques justament perquè Panamà és un dels símbols de l'evasió fiscal després de l'escàndol de la trama que revelava evasió fiscal de 140 fortunes mundials a través de la jurisdicció d'aquest país centreamericà. A banda de Panamà, també s'hi inclouen les illes Caiman, Palau i les Seychelles.

Tornen a reduir-se la llista de paradisos fiscals, que s'havia ampliat abans de les eleccions europees. Aquest dimecres els ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea han acordat retirar d'aquest llistat de jurisdiccions Costa Rica, Suïssa i els Emirats Àrabs, entre d'altres. Els Emirats Àrabs només han estat a la llista set mesos. Els ministres de la UE consideren que aquests països han fet les reformes pertinents o compleixen els requisits després d'haver estat inclosos a la llista. D'aquesta manera la llista negra es redueix de nou a quinze jurisdiccions considerades paradisos fiscals.

Luxemburg, els Països Baixos i Irlanda, tres estats membres de la Unió Europea, reben més del 50% de la inversió estrangera 'fantasma' de tot el món, segons un informe del Fons Monetari Internacional recollit per 'Europa Press'.

Poques vegades les institucions europees es mullen per criticar els estats membres de la Unió Europea. Però aquest dimarts el Parlament Europeu va ser una excepció. Escàndols com el de Luxleaks i els 'papers de Panamà' van forçar a la creació d'una comissió de l'Eurocambra especialitzada en delictes financers que després d'un any de feina ha aconseguit que el Parlament Europeu hagi aprovat l'informe en què s'apunta per primera vegada a set dels 28 membres de la UE com a paradisos fiscals. Són Bèlgica, Irlanda, Luxemburg, els Països Baixos, Malta, Xipre i Hongria. A més, es demana la creació d'una "policia financera" europea emmarcada dins l'Europol, amb capacitat d'investigar les regulacions dels països europeus per lluitar al conjunt de la UE contra l'elusió fiscal, el frau i el blanqueig de capitals.

L'exalcalde de Barcelona i actual regidor del grup demòcrata, Xavier Trias, ha insistit en que mai ha tingut diners a l'estranger: "Vull deixar clar que mai he tingut cap relació amb cap compte o producte financer a l'estranger i que mai he tingut diners a l'estranger ni he participat en operacions financeres lligades a la meva família". Tot i així, Trias ha afegit un matís: "Jo no responc pel que fa cadascun dels meus germans, dels meus nebots i de tota la família".

La inversió espanyola cap a paradisos fiscals en l'últim any s'ha multiplicat per quatre, segons les conclusions de l'informe 'Els diners que no veus. Paradisos fiscals i desigualtat' realitzat per Oxfam Intermón, que insisteix a demanar l'aprovació de manera urgent d'una llei que posi fi a "l'evasió fiscal de grans empreses i fortunes" a Espanya.