Sovint es jutja els artistes per les expectatives que un construeix en el seu imaginari. Què n’esperes i què acabes rebent. Una de les grans virtuts de Da Souza és que no tens la més remota idea de cap on faran el pròxim pas, t’ho trobes quan t’explota a sobre. L’últim artefacte d’aquest quintet (han sumat un membre més al gang ) és Futbol d’avantguarda (2018), un tractat de power pop. ¿Una evolució natural per a un grup que va començar com un combo d’ emo cridaner i que després va emular l’indie rock dels anys 90? Respon Àngel Garau, baterista del grup mallorquí: “M’agrada pensar que com a grup funcionam, simplement, escoltant el que ens dicta el cor i les orelles. Al principi estàvem molt entusiasmats amb grups que tocaven pop fort tipus Algernon Cadwallader i Japandroids, però a poc a poc hem anat tirant cap a una música més relaxada i menys renouera. Sempre xerram de grups com Teenage Fanclub i Pavement, però també ens han marcat molt els grans clàssics seixanters o grups de més a prop com Tomeu Penya, Els Surfing Sirles, Dofí Malalt, Antònia Font i Els Pets, entre molts altres”.

De les residències artístiques n'acostumen a aparèixer projectes interessants, sobretot quan els comissaris acumulen constel·lacions de talent com L'Hereu Escampa i el Dofí Malalt. La idea de tancar-los a Can Serrat perquè confluïssin va concretar-se en cançons màgiques que, per sort, sortiran d'aquell local d'assaig per veure la llum en un set polzades que Famèlic Records publicarà durant aquest any 2017. Unes cançons que han gravat al teatre de Cal Eril amb Joan Pons, a Guissona, i que podran escoltar-se en comptades ocasions en directe, una d'elles aquest dissabte, durant la celebració de La Casa Gran, el petit festival que organitza el segell vigatà a l'Apolo.

REW

<<

Sergi Egea és un d’aquests fanàtics de la música a qui mai li va passar pel cap aprendre a tocar cap instrument. “A mi el que em molava era anar a veure els amics com assajaven. I, potser pel meu caràcter reservat, sempre em preguntaven què em semblaven les cançons. Més tard vaig descobrir que això també ho feien els mànagers!” Al Festus de Torelló –el seu poble– va començar a programar. I ja no ha deixat mai de fer-ho, digue’n Famèlic, Festival Hoteler, Heliogàbal...

]]>

L’enginyer austríac Fritz Pfleumer inventava el 1928 la cinta magnètica (suport d'emmagatzemament d'informació que es grava en pistes sobre una banda plàstica amb un material magnetitzat, habitualment l’òxid de ferro). D’aquella creació en van sorgir diversos formats d’enregistrament i reproducció d’àudio i vídeo, com la cinta de bobina per a magnetòfons, el cartutx sonor, la cinta de vídeo i l’entranyable casset. La multinacional Philips va començar a colar les cintes al mercat europeu el 1963. Pocs mesos després l’invent arribava als Estats Units i el Japó, alhora que es començaven a vendre els primers gravadors/reproductors. El nou format va tenir un èxit sensacional gairebé des de la seva irrupció. Tant és així que a finals dels 60 la casset movia un volum de negoci que superava els 150 milions de dòlars

]]>

Els amants del rock independent més trepidant tenen una cita ineludible. Els grups catalans L'Hereu Escampa i Her Only Presence presentaran aquest dijous 17 de gener el seu nou treball, un EP compartit que han titulat simplement 'Split EP'. El disc serà un 10'' de color lila transparent que es posarà a la venda precisament a partir del 17. El concert es farà a la sala Sidecar de Barcelona a les 21 h.

]]>