La tradició operística lligada a temes de l’Antic Egipte ha donat, al llarg de la història del gènere, fruits saborosos com Giulio Cesare in Egitto de Händel o Aida de Verdi, a més de Sesostri del nostre Domènec Terradellas o creacions contemporànies a l’estil d’Anthony and Cleopatra de John Adams (que el Liceu va acollir el 2023).

Tot fa pensar que Akhnaten serà un dels esdeveniments de la temporada operística barcelonina. "És un espectacle total", diu Víctor Garcia de Gomar, el director artístic del Liceu, que n'ha programat sis funcions del 19 d'octubre al 3 de novembre, a més d'una setena per a menors de 35 anys el 16 d'octubre. Certament, en aquesta producció amb direcció escènica de Phelim McDermott hi conflueixen tots els elements que han de garantir que sigui un èxit artístic. El primer de tots, la partitura de Philip Glass (Baltimore, 1937), que va compondre aquesta òpera sobre el faraó Akhenaton i la reina Nefertiti el 1983. Era la culminació de la primera trilogia sobre personatges que havia començat amb Einstein on the beach (1976) i Satyagraha (1980), sobre Gandhi.

Mentre el Liceu obria temporada amb una producció llogada d’una òpera atractiva però intranscendent com Don Pasquale, el Teatro Real de Madrid aixeca el teló amb una nova producció d’Orphée de Philip Glass, en el que suposa l’estrena a l’estat espanyol d’aquest títol estrenat el 1993 als Estats Units. De fet, el mite d’Orfeu vertebrarà la programació de la temporada 2022-23 del teatre madrileny, que per a aquest títol ha comptat amb la col·laboració dels Teatros del Canal, on s’ha representat.

La modernitat ja era líquida i els dies ja eren líquids abans de sentir Zygmunt Bauman dir-ho. Es veia en aquell disc de Philip Glass, Songs from liquid days, un santoral de la modernitat dels anys 80. Glass, l'home de la música sense música, tan sols tirabuixons i espirals d'un grapat de notes hipnotitzants, anava a la recerca de la paraula i demanava a David Byrne que parlés per a ell. En les lletres de Byrne (amb Talking Heads dir psycho killer es torna tan natural com esmentar el vídeo o els Doritos), tot allò que aleshores era modern s'hi trobava clarament expressat. Hi era, però, a la forma. La modernitat es manifestava en el fraseig, en les seves estrofes passades per una màquina de trinxar, com a Fargo passen el cadàver per la trituradora de fusta. Perquè la modernitat no és una qüestió de semàntica sinó de sintaxi. La semàntica és religió i la sintaxi vida nocturna. Els sants i les santes d'aquell disc de Philip Glass es deien David Byrne, Laurie Anderson, Paul Simon i Suzanne Vega. Al crític del New York Times (20 d'abril del 1986) aquest enregistrament no li va agradar gaire, va dir que li semblava una obra menor de Glass. I també el mateix Glass passa d'esmentar-lo a les seves memòries Palabras sin música (Malpaso, 2017). La modernitat guanya més callada. I al mateix temps, les paraules tenen l'obligació de ser modernes. Es parla al dia. La música, com que és una domesticació del temps, sempre resulta intemporal.

Surt com una exhalació a l'escenari i, sense més preàmbuls que una reverència fugissera, aborda l'imponent Steinway & Sons de gran cua. Philip Glass es posa en ruta. I amb ell arrossega els espectadors en un viatge cap al seu univers sonor, de textura hipnòtico-màntrica. "La música és un lloc", havia advertit en roda de premsa el dia abans del concert de dimarts, al Palau de la Música Catalana, i efectivament va convertir la sala modernista en una nau intangible que, d'això no n'hi ha dubte, avançava a tot drap.

L’estrena de dos documentals gairebé simultanis sobre el frau del festival Fyre el 2017 (un de Netflix i l’altre de Hulu) ha revifat el debat sobre les falses aparences a les xarxes socials. El Fyre, un esdeveniment exclusiu pensat per atraure joves adinerats, va ser anunciat com una de les millors experiències de la història. Una illa privada a les Bahames, cabanes i mansions de luxe, iots, motos d’aigua, càterings gastronòmics, artistes internacionals i una llarga llista de VIPs que incloïa les principals top models i influencers del moment. Bill McFarland era un geni captant inversors i es va gastar una fortuna en un espot promocional que prometia uns dies al paradís. També va ser molt hàbil fent que la gent del seu equip es cregués el projecte fins a límits insospitats, i va ser capaç de vendre totes les entrades -a preus exorbitants- encara que no tingués ni idea de com portar tot allò a bon port.

Xavier Puig (Cervera, 1973) dirigeix aquest cap de setmana el seu primer programa com a director principal del Cor de Cambra del Palau de la Música. “És un programa ideal tècnicament per treballar el cor”, explica Puig tot just acabat un assaig en què ell mateix ha dirigit el cor professional del Palau i l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA), amb Gerard Claret com a concertino. Plegats interpretaran, dissabte a Ordino (Andorra) i diumenge al Palau de la Música, la 'Cantata BWV 4, Christ lag in Todesbanden', de J.S. Bach, 'Summa', d’Arvo Pärt, i l’obertura de l’òpera per a ensemble i film 'La belle et la bête' que va fer Philip Glass a partir de la pel·lícula de Jean Cocteau. Les tres peces van lligades sota el títol 'Rituals, fronteres espirituals', que també és el primer del cicle d’aquest any de l’ONCA al Palau.

Als 80 anys, Philip Glass es mira el món amb ulls de clàssic en vida. No li ha sigut fàcil aconseguir el reconeixement: abans de viure de la música conduïa un taxi i quan es va elevar com un nom crucial de l’avantguarda vibrant del SoHo de Nova York dels 70 –l’escena minimalista en què també brillava Steve Reich–, se’l considerava el fàcil de la tropa, el comercial, perquè treballava per al cinema, componia a partir de discos de David Bowie i convidava David Byrne a cantar en les seves peces. Però el públic estava de part de Glass, i Glass en realitat no ho posava gens fàcil: la seva òpera Einstein on the beach, quan es representa, no baixa de les quatre hores –l’última reposició es va fer a l'octubre a París–, i en els últims anys ha intensificat el treball component per a estrenes de repertori, amb concerts per a violí i simfonies; l’Onzena se la va reservar per al seu aniversari, el 31 de gener, al Carnegie Hall. Ara abunden els discos homenatge a Glass, molts pianistes competents –Valentina Lisitsa, Víkingur Ólafsson, Maki Namekawa, Bruce Brubaker– l’incorporen al repertori, i a sobre ha tingut temps per escriure les seves memòries, Palabras sin música, que publica en castellà Malpaso. Glass se’ns ha fet immortal.

L'ovació no va ser atronadora, encara que es va sentir algun bravo, però, els aplaudiments van ser unànimes i prolongats. Així va rebre dimarts el Teatro Real 'L'americà perfecte', l'òpera que Philip Glass ha compost sobre Walt Disney.