No per mirar cap a un altre cantó els conflictes desapareixen. En l'actualitat, al món i a Europa existeixen conflictes que poden definir-se com "conflictes territorials de sobirania", conflictes produïts per la falta de vies per donar resposta a comunitats subestatals en què hi ha demandes socialment rellevants que posen en dubte la definició de sobirania de l'estat al qual pertanyen i el seu encaix constitucional. En el marc europeu els casos més clars serien Escòcia després del Brexit, Flandes, el País Basc i Catalunya, però també n'hi ha d'altres amb demandes menys desenvolupades (per exemple, Còrsega, Galícia) o que, en l'actualitat, han encarrilat el conflicte amb algun tipus de resposta institucional que ha desescalat el potencial conflicte (Irlanda del Nord, Groenlàndia).

Nou terratrèmol a la CUP. Després de la sortida de l’exdiputada Mireia Boya del secretariat nacional el 29 de març de l’any passat per l’“agressió psicològica continuada” d’un company de partit que la direcció no va apartar, ahir un altre dels referents de la formació anticapitalista, Quim Arrufat, va anunciar que ja no era militant de la CUP. En una entrevista a Vilaweb, l’exdiputat va explicar que després de deixar el secretariat nacional va tenir “decepcions polítiques” i que a l’organització hi havia “mala maror” i recerca de “culpables a tot arreu”. L’excupaire va posar d’exemple el consell polític celebrat a Perpinyà a finals del 2018 on es va votar si la CUP havia de concórrer a les eleccions europees i d’on va sortir-ne “enormement” decebut per la “càrrega de bel·ligerància”, “negativisme” i de “me la sua tot”. Arrufat defensava un dels documents que apostava perquè l’exdiputada i ara exiliada a Ginebra, Anna Gabriel, liderés la llista, com va avançar l’ARA, però la proposta, revela, “va fer el rècord històric de vots negatius”. “Recordo gent aixecant-se de la cadira i fent gestos amb dit acusatori. Vaig sortir-ne sense entendre res”, lamenta. La direcció de la CUP va declinar ahir fer cap tipus de valoració sobre la seva sortida.

El president de la patronal CEOE, Joan Rosell, i el de Freixenet i la Cambra de Comerç d'Espanya, Josep Lluís Bonet, han fet una nova crida al diàleg davant les eleccions del 27-S i han rebutjat l'escenari de la independència. En un article publicat a 'La Vanguardia' amb el títol "Mai és tard per al diàleg", demanen un "debat racional" que també impliqui els empresaris dins les seves companyies.

L'entitat financera JP Morgan descarta l'escenari de la independència a Catalunya. Ha augurat que "fins i tot en l'escenari més dramàtic", seguirà formant part d'Espanya però amb un nou marc que li atorgarà més autonomia política i fiscal.

"He pres la decisió, ja comunicada formalment, de donar-me de baixa d'ICV". L'anunci el fa Carme Garcia, que va ser diputada al Congrés juntament amb Joan Herrera a la legislatura 2004-2007 i que ha estat regidora i portaveu de l'Ajuntament de Sabadell des del 2007. A la seva motxilla porta, a més de 40 anys de militància –primer al PSUC i ja després a ICV–, el fet d'haver portat a la Fiscalia l'any 2010 la informació facilitada per un empresari que va fer esclatar el cas Mercuri.

El president d'Extremadura, José Antonio Monago, ha dit aquesta tarda a Mèrida, sobre la declaració de sobirania aprovada al Parlament català i el pla independentista, que el Govern "intenta distreure, com una secta", l'atenció sobre la seva mala gestió econòmica. "El problema de Catalunya es diu nacionalisme català i mala gestió", ha dit Monago en la clausura de la conferència intermunicipal del PP extremeny, en què han pres part 1.499 càrrecs públics del seu partit.