Per als quatre grans bancs de l'Estat el 2025 no ha estat un mal any. De fet, excepte el Banc Sabadell, CaixaBank, Banco Santander i el BBVA han tornat a registrar guanys rècord. L'entitat d'origen vallesà, però, va tancar l'exercici salvant el match ball de l'opa hostil i continuarà, per ara, el camí en solitari que tant ha defensat. En total, totes quatre entitats sumen un benefici històric de 32.278 milions d'euros al llarg de l'any. Si a aquesta xifra s'hi sumen els guanys de Bankinter i Unicaja, la xifra final és de 34.000 milions d'euros, més del doble del que van guanyar fa tan sols quatre anys (16.289 milions d'euros).

S'obre una nova oportunitat per al ministre d'Economia espanyol, Carlos Cuerpo, de fer el salt a presidir l'Eurogrup, ara que el fins ara president, Paschal Donohoe, ha dimitit per anar a dirigir el Banc Mundial. Alhora, Air Europa compta amb un nou conseller delegat després de la sortida de Jesús Nuño de la Rosa i Josep Santacreu serà el nou president d'ASCAME. Aquests són els fitxatges més destacats de la setmana:

El Banco Santander acaba d'irrompre, volent-ho o no, en l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell després d'un acord amb el banc català per la compra de la seva filial britànica, TSB. La venda permetrà al banc vallesà repartir un dividend extraordinari als seus accionistes. Un al·licient que l'entitat que presideix Josep Oliu utilitza perquè aquests no vegin atractiva una integració amb el BBVA, de manera que decideixin no acceptar la seva oferta i, per tant, l'opa descarrili. Més enllà de la coincidència entre una operació i l'altra, aquestes són totes les claus que envolten l'operació TSB:

El sistema financer de Catalunya viu una nova etapa que pot suposar la pèrdua de l'únic dels grans bancs que hi té la seu social, la del Sabadell, recuperada el gener passat després de més de set anys a Alacant pel Procés i el referèndum. Ara, l'oferta de compra (opa) del BBVA i la posterior fusió prevista estan en les mans del govern espanyol. Un cop analitzades les respostes a la inèdita consulta pública convocada per l'executiu, el ministeri d'Economia té fins dimarts que ve, dia 27, per remetre l'expedient al consell de ministres. I aquest haurà de decidir si posa pegues a la fusió basant-se en criteris "d'interès general", ja que els de lliure concurrència els va resoldre la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) en un dictamen unànime el 30 d'abril.

Alerta roja financera. Després de set mesos d’aguda crisi econòmica que arriba en una època ja especialment dura per als bancs, amb els tipus a zero, el Banco Santander va ser aquest dimarts el primer gran banc espanyol a obrir la porta a una nova ronda d’acomiadaments. Ana Botín, presidenta de l’entitat, va afirmar després de presentar resultats que si l’entitat es planteja una mesura com aquesta informarà primer els sindicats.

Sant tornem-hi. El castigat sector financer espanyol ja sap que la relativa bonança s’ha acabat i que les vaques magres tornen a ser aquí. El Banco Santander va presentar ahir els resultats del primer trimestre de l’any -tràngol que la resta de bancs travessaran els pròxims dies- i ho va fer donant la benvinguda a un vell enemic del sector: les provisions.

El nombre de sucursals bancàries ha caigut a Espanya fins a les 24.855, quan abans de l’arribada de la crisi n’hi havia més de 44.000. En aquell moment, el 2007, es va arribar a presumir que l’Estat ja era el lloc d’Europa amb més oficines bancàries, per davant d’Alemanya. Però la crisi va escombrar un sector engreixat artificialment pel totxo, i la xifra actual és als nivells del 1980.

A Ana Botín, la presidenta del Banco Santander i una de les dones més poderoses del món, no li agrada parlar sobre la seva vida privada. Concedeix entrevistes en comptadíssimes ocasions i gairebé sempre a la premsa econòmica. Ahir va fer una excepció i va optar per un to més relaxat en un acte a Madrid amb unes 200 persones, el Luxury Summit -dedicat a la indústria del luxe-, que organitza el Financial Times.

El Banco Santander completarà aquest cap de setmana la integració tecnològica a la plataforma del grup de les oficines del Popular a Catalunya i les Canàries, segons fonts de l'entitat consultades per Europa Press. En concret, entre aquest divendres i el diumenge 14 d'abril el Santander integrarà un total de 275 oficines de la xarxa del Banco Popular, que se sumaran a les 325 sucursals de Galícia, Cantàbria, Astúries i el País Basc, que va acabar d'integrar el passat mes de març.

El Banco Santander ha anunciat aquest dimecres que tanca 140 de les 614 oficines que té actualment obertes al Regne Unit. La decisió, que posa en perill el lloc de treball de 1.270 persones i que afecta una cinquena part dels seus locals, està relacionada amb l'augment de l'ús de la banca en línia i la banca mòbil que l'entitat ha experimentat els últims anys. Des del 2016, el nombre de les transaccions fetes directament pels clients a les oficines ha caigut un 23%, segons han informat fonts del Santander. Alhora, les transaccions a través dels diferents canals digitals han augmentat en el mateix període un 99%.

El setembre de 2014 el referèndum d’independència d’Escòcia ocupava les portades dels principals rotatius del món. També hi sortia Apple, amb la presentació del flamant -i encarit- iPhone 6, i Mario Draghi, president del Banc Central Europeu, que anunciava mesures per allunyar el fantasma de la deflació a la zona euro. En canvi, poca gent recordarà aquell setembre com el mes en què Santander, CaixaBank i Telefónica van unir esforços per llançar Yaap Money, una plataforma que permetia fer petites transferències entre telèfons mòbils, de manera immediata, sense comissions i sense que l’usuari hagués de saber-se el número de compte del destinatari: les persones que hi tenien un perfil podien intercanviar-se diners seleccionant el destinatari a l’agenda de contactes del dispositiu.

La Junta Única de Resolució (JUR) de l'eurozona ha decidit de manera preliminar que no és necessari concedir una compensació als accionistes i creditors afectats per la resolució del Banco Popular. Aquest organisme considera que, tal com indica l'últim informe sobre l'operació, els clients haurien perdut més diners en un procés d'insolvència normal que no pas tal com es va liquidar el Popular, amb la venta i integració al Banco Santander.

El Banco Santander va guanyar 2.054 milions d'euros entre els mesos de gener i març. És un 10% més de beneficis del que va aconseguir l'entitat el primer trimestre de l'any passat. L'impuls, segons ha explicat el banc, ve donat pels bons resultats al Brasil, Espanya i Mèxic.

Banco Santander va obtenir un benefici atribuït de 5.077 milions d'euros en els 9 primers mesos de l'any, el que suposa un augment del 10% respecte al mateix període del 2016. L'entitat ha comunicat a la CNMV que la millora dels guanys s'expliquen per una millora en la qualitat i la recurrència dels ingressos, juntament amb el control de despeses i una millora de la qualitat del crèdit.

Banco Santander també ha presentat els seus comptes al regulador. L'entitat, presidida per Ana Patrícia Botín, va guanyar 603 milions d'euros a Espanya entre gener i juny, un 17,1% més que el mateix període de l'any passat. Aquesta xifra encara no recull l'aportació que farà als comptes Banco Popular, adquirit el mes passat: de moment l'entitat encara no ha inclòs els resultats als seus comptes globals.

Per què Banco Popular val un euro? Qui assumeix la valoració d’un euro? Fonts del ministeri d’Economia confirmen a l’ARA que el FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) va contractar el tàndem d’assessors Arcano Servicios Financieros i el banc d’inversió nord-americà Jefferies per avaluar les ofertes interessades en la compra del banc. I aquest diari va tenir coneixement que el MUR-BCE (Mecanisme Únic de Resolució-Banc Central Europeu) va comptar amb un informe de l’auditora Deloitte sobre els actius del Popular, fet que no confirmen ni el ministeri d’Economia, ni Deloitte, ni el Santander.

La gran banca espanyola ha viscut la crisi financera més dura que es recorda, que va tenir, com a causa immediata, l’esclat de la bombolla immobiliària. Però passat el tràngol, el totxo torna a ser atractiu per a les entitats. El Santander i el BBVA es convertiran a partir d’ara en els principals accionistes de la immobiliària més gran que cotitza a la borsa espanyola (n’hi ha de més grans que no cotitzen, com Pontegadea, d’Amacio Ortega, l’amo de Zara, o la Sareb, el denominat banc dolent ). La fusió de Metrovacesa amb Merlín Properties porta els bancs a ser els principals accionistes de la companyia resultant: el Santander amb un 21,9% i el BBVA amb un 6,4%. A més, entre els principals accionistes també hi haurà el Popular, amb un 2,8%.

Una de freda i una de calenta de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) al sector bancari a propòsit de la nova estructura de comissions als caixers. El macrosupervisor de la competència va fer públic ahir un informe sobre la nova normativa, aprovada fa gairebé un any i mig, que conclou, d’una banda, que els principals beneficiats del nou marc són els tres grans bancs espanyols -fet que potencialment alimenta l’oligopoli financer del qual ja ha alertat el mateix organisme- i, de l’altra, que no es pot afirmar amb rotunditat que els usuaris finals estiguin pagant més que abans dels canvis en el sistema de comissions.