Fins ara el cantautor Pau Alabajos (Torrent, 1982) havia assimilat la influència de Vicent Andrés Estellés (1924-1993) en les seves cançons, però coincidint amb el centenari del naixement del poeta de Burjassot ha anat més enllà. Alabajos acaba de publicar el llibre Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble (Sembra Llibres, 2024), que aquest dijous a les 18 h presenta a la llibreria Ona de Barcelona amb el periodista David Fernàndez i l'editora Laura Huerga. També participa activament en els actes de l'Any Estellés.

Aquest divendres l’Ovidi, l’Ovidi Montllor i Mengual, en faria 80. Per a molts dels que el festegem, necessitem i celebrem quotidianament, senzillament, els fa. Res de condicionals. Des d’un febrer tèrbol de postguerra del 1942, passant pel mal març postolímpic del 1995 en què va marxar de vacances, i fins avui mateix. Invocació i reivindicació, ja va avisar-nos que qualsevol dia impensat ens tornaria a emprenyar. O juguem tots o estripem la baralla, boig el que calla o a l’ull té palla. I hi ha tornat mil cops més, perquè a l’Ovidi no s’hi torna mai per nostàlgia, s’hi torna a batzegades per estricta necessitat –com li escrivia en Manolo Vázquez Montalban a la Núria Cadenes l’any 2002–. Contra la funesta llei del silenci, un dia la Jana, la Jana Montllor, la filla, també ho va concloure i ens ho va aclarir: "I què si l’havien volgut silenciar? No ho han aconseguit pas. I no han calgut ni iniciatives institucionals ni oficials". En algun lloc deu estar escrit que no hi ha millor homenatge que qui et recordi sigui la gent i no el poder.

“L’Ovidi va ser una impugnació total a la Transició, i el 15-M era una impugnació a la crisi econòmica, de valors i democràtica”, diu el poeta David Caño, que forma part d’Ovidi 4, el projecte que comparteix amb David Fernàndez, Borja Penalba i Mireia Vives i que des de l’any passat també compta amb el guitarrista Toti Soler. “Quin regal tan extraordinari, tenir-lo!”, diu Fernàndez, conscient del privilegi de tocar al costat de qui va ser les mans d’Ovidi Montllor. Caño lliga el llegat insurreccional de Montllor amb aquell esclat d’indignació que va cristal·litzar en assemblees propositives a les places el maig del 2011. És cert que la cultura de la Transició va bandejar l’Ovidi, i que avui l’eco del 15-M amb prou feines arriba com una tímida remor, com la de la promesa de la reforma laboral. Tanmateix, els dos són fars importants per a la politització en el sentit menys institucional, i confluiran aquest dissabte a l’espectacle Ovidi 15-M a les Cotxeres de Sants (19.30 h), sota el paraigua del BarnaSants. “Ens hi ha embolicat el Pere Camps”, diu Fernàndez, atorgant el mèrit que li correspon al director del BarnaSants.

Cinc concerts organitzats per l'Institut Valencià de Cultura homenatgen des d'aquest divendres, 18 de desembre, la figura i el llegat d'Ovidi Montllor amb motiu de la commemoració del 25è aniversari de la seva mort. El primer recital, ahir, i el segon, avui, es fan al Teatre Principal de València i compten amb la participació de cantants i bandes com Toti Soler, Miquel Gil, Júlia, Clara Andrés, Tardor, Tesa, Smoking Souls, El Diluvi, Jonatan Penalba, Pep Mirambell, Prozak Soup, Mireia Vives i Borja Penalba, Andreu Valor i Pau Alabajos, tots ells versionant cançons del músic alcoià.

U n boca-orella que es va anar fent gros. El 15 d’agost del 2004 a la nit, la plaça del Diamant, al barri de Gràcia de Barcelona, s’havia guarnit per retre homenatge a Ovidi Montllor. El públic ballava enmig d’una caldera humana i a l’escenari els Inadaptats interpretaven una cançó de l’alcoià, Va com va. Pràcticament cap dels presents havia vist mai un concert de Montllor, mort el 1995. A uns quants els sonava i a d’altres ni tan sols això. Les preguntes que tocava fer-se eren òbvies: qui era Ovidi Montllor i per què es reivindicava la seva figura amb tanta vehemència? Cantant, poeta, actor i moltes altres coses, va ser víctima de la seva coherència. A diferència d’altres figures més assimilables, la fi del franquisme i la controvertida Transició no van ser una bona època per als que no estaven disposats a renunciar. Comunista impertèrrit i convençut defensor dels Països Catalans, Montllor va formar part del selecte club dels que mai es van rendir. L’obsessió per no deixar de creure i no callar el va portar al bandejament públic i posterior oblit, com a mínim de la cultura oficial.

Quan hi ha figures que s'han de recuperar és perquè abans algú ha deixat que es perdessin. Ras i curt: l'abandó que va patir Ovidi Montllor per institucions i escena musical en el postfranquisme és una de les grans vergonyes culturals (i polítiques) d'aquest país. Bandejat, oblidat i arraconat, el cantant i actor alcoià, mort fa 25 anys, va passar l'última època de la seva vida postergat i malvivint en un pis a Vallcarca. El motiu de l'ostracisme de Montllor, comunista incorruptible i defensor infatigable dels Països Catalans, era la seva indomabilitat. A l'Ovidi no el poden institucionalitzar perquè no havia nascut per ser domesticat.

¿Feliu Ventura i Ovidi Montllor amb ritmes jamaicans? D’entrada pot semblar una aposta “estranya i arriscada”, però si al teu equip hi ha músics com Xerramequ (Marc Serrats) i els Aborígens (Arnau Caparó i David Viñolas), que juguen a passar pel sedàs del rocksteady, l’ ska i el reggae qualsevol cançó per inversemblant que sembli, tens tots els números per guanyar la partida. I encara més si comptes amb un as a la màniga com Victor Rice, tot un guru de la música jamaicana, un mestre de les mescles reconegut mundialment. Això és el que pretenen Feliu Ventura, Xerramequ i els Aborígens amb Sessions ferotges (2018), un àlbum que estrenen en directe a la Fira Mediterrània de Manresa, amb una quinzena de peces, entre els quals hi ha cançons d’Ovidi Montllor i de Feliu Ventura i dubs cuinats per Rice. Dels 15 temes, realment només n’hi ha un d’inèdit: Arrapar o acaronar. I precisament aquest, diuen, resumeix el disc sencer per tres raons: recull la tradició musical del nostre país, té un component de compromís i passa pel filtre de la música jamaicana.

"L'Ovidi Montllor representa els ideals del país que estem intentant construir: una societat infinitament millor que valori i aculli la memòria dels grans homes i dones que han construït la cultura del nostre país". Aquestes han estat les paraules del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en l'homenatge del vintè aniversari de la mort del cantautor d'Alcoi que s'ha celebrat a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) a Prada.

La portada en pdf.

1. Rafa Calabuig (@Rfarod), tuitaire “Ovidi, sóc valencià o jo no m’olvide de tu. Eres i seràs veu dels indrets i dels nostres, llum de tota persona que vullga ser humana...”

De dissabte 7 a dimarts 10 de març es podrà aconseguir amb l'ARA el disc 20 anys de vacances. 20 cançons, d’Ovidi Montllor, amb motiu del 20è aniversari de la seva mort. El CD sortirà a la venda en exclusiva amb el diari a un preu de 9,95 euros.

"Ser el gran referent de la cançó d'autor de la cultura comuna dels Països Catalans". Aquest és l'objectiu del creador i fundador del Festival Barnasants, Pere Camps. En aquesta edició, en què el festival compleix vint anys, el certamen reivindicarà la figura d'Ovidi Montllor, de qui també es commemora el vintè aniversari de la seva mort, amb més d'un centenar de concerts entre gener i abril de l'any vinent. El primer concert serà a Terrassa el 24 de gener, en un espectacle creat pel guitarrista Toti Soler titulat 'L'Ovidi, poema sense acabar', interpretat per l'actor Joan Massotkleiner i la veu de Gemma Humet.

L'Ajuntament d'Alcoi ha aprovat canviar el nom del passeig del Viaducte de la ciutat pel de passeig Ovidi Montllor en record de l'artista, mort fa 18 anys. Al jardí del passeig s'instal·larà l'Espai Ovidi, on hi haurà una escultura dedicada a l'artista, així com una biografia i textos sobre l'Ovidi i el cinema, el teatre, la poesia i la música. Coincidint amb la data del 71è aniversari del seu naixement, el 4 de febrer el consistori descobrirà una placa commemorativa a l'edifici on va néixer. En aquesta mateixa línia la companyia teatral alcoiana La Dependent ha presentat dues produccions teatrals que comptem amb el suport municipal: 'Homenatge a T' i 'Un quart amb l'Ovidi'.